M'han posat un carril bici a on aparco!

Avui ha sigut un dia molt fructífer. Aquest matí, des de la feina, llegint blocs interessants (no com el meu que és una merda) he llegit que si escrius al Google LADRONES el primer que apareix és la web de la Sociedad general de autores i editores. Si home, aquests cabrons a qui paguem per gravar les fotos de les nostres barbacoes, de les moneries de les nenes i demés. M’ha fet molta gràcia! Ha sigut un pirata. Demà us buscaré el blog on ho he llegit i us el reenviaré. També he fet endreça de tots els CD, DVD, Dvix... en fi, de tots els compactes que tenia sueltos per aquí. Algú sap alguna manera d’arxivar-los per després trobar el que busques? Els guardo en arxivadors d’aquests que les pàgines porten 4 compactes a cada cara. Tinc compactes amb Pelis originals (d’abans de tenir la gravadora perquè ara no en compro ni un), pelis en dvd, pelis en dvx, séries, música original, música amb gravacions casolanes, música copiada però un sol àlbum, fotos, pelis familiars... En fi, que si algú sap com ho puc organitzar que em deixi un comentari. També he fet endreça al meu armari, tenia la roba vella, la d’estiu i la d’hivern a la mateixa prestatgeria. Era complicat vestir-me cada matí. I una de les últimes coses que he fet, mentre la Mel era a la banyera, ha sigut endreçar els armariets del lavabo: deu meu! Si jo no porto mai colònia i en tinc 25 mil. Igual que cremes hidratants, reafirmants, tònic, desmaquillador... Tampoc no en faig servir. Jo em poso cada matí el meu sabó de Honey Miel i el desodorant Sanex de tota la vida i surto corrents. Per suposat tampoc em maquillo, per tant el desmaquillador, el tònic i d’altres pots que no sé què són tampoc no sé perquè els tinc. I l’Oriol! Sabeu quants pots d’espuma, gel i sabó per afaitar-se té? I after shaves? I quants raspalls de les dents d’hotels i vells encara guardàvem a l’armariet que fem servir a diari? I ja no parlem de les ampolles de xampú i cremes dels hotels! Perquè sempre me les emporto? Bé, són més de les 22.00 i ha arribat l’esperat moment d’espatxurrar-me al sofà. Que descanseu i fins demà, si en tinc ganes