Anuncis

Quan he acabat d'escriure el blog de fa una estona ja estava de bon humor. Però ho volia estar més i he decidit anar a passejar pel Youtube per veure anuncis d'aquests divertits (la majoria retirats per queixes d'associacions de consumidor idiotes). Us podeu creure que volen retirar o han retirat l'anunci de la pizza de Casa Tarradellas perquè el nen es menja tot sol una pizza sencera? Jo havia pensat queixar-me per aquest anunci, però no pas perquè el nen es menja tota la pizza, detall en el que no m'havia ni fixat! M'indignava que presentessin la pizza com un àpat tradicional de Catalunya. Pregunteu-li als vostres avis si ells o els nostres pares menjaven pizza feta amb els productes de la terra??? Però queixar-se perquè el nen es menja tota la pizza? I què passa amb aquells anuncis que ens presenten bolleria industrial com si fos la cosa més sana i que més alimenta als nostres fills? aquests no els retiren? Aquest matí he llegit un blog d'un malalt de tele com jo que parlava dels anuncis retirats i hi sortia aquell tan bo de dos nens que fan el soroll del cotxe i un fa pauses per canviar de marxa (i respirar) i l'altre no. Una associació de mares va fer que el retiressin perquè podia posar en perill els nens si ho imitaven. Potser tenen nens imbècils i amb tendències suïcides? Potser sí, amb les mares que tenen no els deu quedar cap altre solució, però no m'imagino la meva filla de 2 anys competint amb la seva cosina de 3 per veure quina mor més tard! I recordeu aquell altre que anunciava el Madrid-Barça i que un conductor que va despistat té un accident que semblava mortal però s'aixeca perquè "no és un bon mment per morir"? També van fer que el retiréssin. Home, no és l'anunci amb més bon gust del món però no em sembla que pugui ofendre ningú. Crec que es van queixar associacions de víctimes d'accident. Entenc que puguin estar sensibilitzats amb el tema, un tema que segurament ens ha tocat de molt a prop a molts de nosaltres, però no en fem un gra massa? Ah! I no oblideu els anuncis retirats de Bocatta. D'aquells que lloaven la dieta tradicinal i mediterrania amb productes de qualitat. Els pagesos (no sé quins perquè jo en conec que no s'han sentit ofesos) els van fer retirar perquè no els agradava la imatge que es donava d'ells. Us podeu creure que hi hagi gent que organitzi associacions per queixar-se dels anuncis? Això deu suposar, com totes les associacions, temps, diners i treball. A vosaltres us sobra temps, diners o ganes de fer més feina per dedicar-vos a reclamar que retirin anuncis? L'humor és quasi sempre (o sempre) ofensiu per algú. Sempre riem de desgràcies o problemes aliens i lloem aquelles persones que poden riure de si mateixes. US PROPOSO UN REPTE: ENVIEU-ME ANUNCIS, ACUDITS, GAGS, MONÒLEGS...QUE CREIEU QUE NO SÓN OFENSIUS. JO US BUSCARÉ L'ASSOCIACIÓ D'IMBÈCILS QUE ES QUEIXI. Apa siau, ara sí que crec que he acabat el dia. Bona nit i que descanseu

Platges que habiten en el meu record

Avui no he tingut un gran dia. Sort que ja s'acaba. La Mel ja és a dormir però encara la sento rondinar. Com puc canviar aquest mal dia? Doncs explicant-vos els llocs i moments màgics que habiten en el meu record. El meu lloc preferit en el món és Cala Castell. Una de les poques platges de la Costa Brava que encara no estan urbanitzades, tot i que amb el temps i els xiringuitos va perdent part del seu encant. Allà he passat capvespres fantàstics, dies de platja i passejades romàntiques. Allà vaig estrenar el meu cayak. Mai he fet servir el cayak com a mitjà de trasnport aquàtic. M'agrada agafar-lo i anar fins al final de la cala i un cop allà paro per contemplar-la des del mar. A un cantó hi ha les restes del poblat íber. A l'altre costat cala S'Alguer, amb aquelles casetes-barraques excavades a la roca i amb les portes i finestres de colors. Quan la Nuska encara vivia hi anavem a passejar amb ella i l'Anouck. Els encantava córrer per la sorra perseguint-se l'una a l'altra. La Nuska corria i intentava derrapar, l'Anouck s'endinsava a l'aigua i després no en savia sortir. Allà també es va banyar la Mel per primera vegada al mar i hi vaig arrossegar en Rafa i tota la colla (que no els agrada gaire la platja). Ho recordo amb nostàlgia i no hauria de ser així. Demà mateix hi puc tornar a anar i viure un altre moment que després podrà habitar en el meu record. Tinc molts més llocs preferits, però ara només em venen al cap platges. Deu ser pel dia tan radiant i calurós que ha fet i perquè demà comença oficialment l'estiu. A Rosamar també hi he passat moments fantàstics. Amb la Carla hi anavem però segur que ella en té un altre record. Amb les presses en Carles es va tirar a l'aigua des de les roques amb les ulleres que, per suposat van desaparèixer. No ens ho podiem creure. L'aigua era ben cristal-lina i es veia tot el fons. No hi havia corrents, aparentment. Les ulleres no va aparèixer tot i que vam passar hores capbussant-nos. Encara sort que portava unes ulleres d'emergència. Tot i això va passar tot el cap de setmana angoixat. Pensar en la Carla m'ha fet venir més platges al cap. Una nit em va venir a buscar a la feina. O jo la vaig anar a buscar a ella? No ho sé, no ho recordo bé. El segur és que vam anar a la pizzeria La Riera, vam comprar pizzes i Lambrusco, vam recollir a l'Ori i vam anar a sopar a la Conca. Vam utilitzar la cistella de picnic com a peu de taula, la taula de surf (per dir-li d'alguna manera) de suro de taula i vam menjar, beure i riure com uns locos. Vam haver de marxar perquè els mosquits ens havien matxacat però va ser una nit gènial. Mira tu! amb aquests records el meu dia ha millorat. Encara tinc més platges: aquella cala petita que hi ha al camí de ronda de S'Agaró, quines siestuquis i quins banys (també piquen els mosquits) o, una miqueta més lluny la platja de La Concha, la cala estreta o la de la Bella Dona... Us deixo amb una foto del meu xurri sortint de l'aigua d'alguna d'aquestes cales. Que guapo que està!

AVUI ÉS MASSA TARD

Avui també escriuré poc. Volia aprofitar que l'Ori treballava per dedicar-me una estona al blog, i de fet li he dedicat tot el vespre però he tingut molts problemes de novata. He volgut penjar l'anunci d'en Vice de Cervesa Ambar però no es reproduïa. Després d'interntar-ho una estona he decidit posar-hi música enlloc del video i aleshores he vist com afegir el video d'en Vice des de la llista de música. I m'he liat a buscar les cançons que m'agradaven i fegir-les a la llista. Explicat així sembla fàcil, i potser o és, però el cas és que he perdut més de tres hores i ha arribat l'Ori. Ja sabeu que no li agrada que em penji de l'ordinador quan podem estar junts i, com a venjança, m'ha fet veure una peli de patinadores adolescents!!! Aquesta me la paga. Encara no sé com però la venjança serà terrible. Bé, abans de despedir-me vull dedidar-vos un pensament a alguns de vosaltres: 1er pensament pel meu xurri, que em tortura veient pelis d'adolescent però l'adoro. 2on pensament per la Silvi, que s'ha endinssat amb mi en el meravellós món dels blogs. 3er pensament per l'Imma, que encara no se'n fia d'aquestes coses però riurà llegint-les. 4rt pensament per en Vice, el trobem molt a faltar i veure'l a ell en qualsevol anunci o obra de teatre és més emocionant que trobar-se en George Clooney al restaurant. I ja està, prou pensaments per avui Bona nit

VIST I NO VIST

L'Oriol mira un d'aquests documentals de motos, així que aprofito per explicar-vos 4 coses que havia escrit ahir i que se'm van esborrar. Bé, doncs és mentida: el documental ja s'ha acabat i reclama la meva presència. Només diré (escriuré) una cosa: GRÀCIES XAVI I ARANTXA per cuidal de la Mel ahir. No volia que es perdés la festa i per lo bé que ha dormit sembla que va valer la pena. MOLTES GRÀCIES

EL MEU PRIMER BLOG

Bona nit a tothom, aquesta tarda-vespre he escrit un blog que em semblava xulo, però no l'he sabut guardar i ho he perdut tot. M'he enfadat i ho he deixat i ara és massa tard per reescriure'n un altre. Només us volia dir que he afegit un àlbum de fotos que es titula els meus més millors amics, però no he tingut temps d'acabr-lo i falteu algins de vosaltres. De fet, el que he penjat és una carpeta de fotos vostres que m'agraden molt, però encara ni hi són totes perquè, com molt bé sabeu, tinc milers i milers de fotos i no em caracteritzo per classificar-les gaire bé ni per ser bona fotògrafa. Faig moltes fotos però molt poques que m''agradin així que a poc a poc triaré les que més m'estimo i les aniré afegint. Petons a tots i bona nit