Sopar amb bona companyia.

Avui, quan tornava cap a casa després de recollir la Mel i dinar a casa els meus pares, he trobat la Sus, en Manel i la Janna que anaven a comprar. Hem decidit enviar en Manel tot sol a comprar i quedar-nos la resta a casa nostra fent petar la xerrada. Les nenes han estat ben entretingudes i la Sus, l'Ori i jo hem pogut fer un cafè. Encara no sé com ha anat, però tenia previst que l'Arantxa i en Xavi vinguessin a sopar per triar el menú del casament i finalment en Manel ha hagut d'anar a casa seva i portar canelons per sopar tots junts. Croquetes casolanes de la Teta, escalivada amb pa amb tomata i canelons. Per postres les restes del pastís de xocolata de la festa de la Laia, cafè, copa i cadascú a casa seva. Ja fa quasi dues setmanes que la Mel no va a dormir a l'hora que li toca. Ventatja que jo al matí puc dormir una mica més (i fer tard a la feina). Desventatja: que té estones que està insuportable perquè no sap mai si té son, gana... I això sembla no tenir fi perquè ara que han acabat les festes de Santa Cristina comencen les de Sant Feliu. Un sopar tranquil i agradable en bona companyia.