Ara mateix acabo d’entendre la llei Sinde. L’he buscat al BOE, però no he entès res de res, tot eren paraules buides per a mi referint-se a determinats articles de determinades lleis. Passo d’anar a buscar cada llei i trobar el corresponent article. Segurament encara faran referència a altres articles d’altres lleis.
He buscat més informació a diferents diaris i blocs. Tot on-line i gratuït. Bé, gratuït no, perquè he pagat i pago i pagaré una pila de cànons, però aquest cànon que ja he pagat, pago i pagaré no aniran destinats als autors d’aquests escrits, perquè ells han decidit compatir-los amb els internautes (o sigui, amb TOTS). Alguns ho han compartit amb mi perquè sí. Perquè els agrada. Altres han hagut de rentabilitzar la seva generositat cobrant publicitat que apareix a les seves pàgines. Em sembla bé.
Doncs bé, torno a la llei sinde. Se suposa que vol protegir els drets de la propietat intel·lectual.
En Jaume s’ha comprat el DVD d’Avatar. El seu amic Eric viu a Galícia així que no li pot passar la peli perquè la vegi. Cap problema. La copia al seu ordinador i li diu a l’Eric on està.
L’Eric la veu. Li agrada la peli.
En Pablo, que passa hores i hores buscant per la xarxa coses interessants veu que hi ha una pàgina a Internet que té la peli i ho publica a la seva pagina web. Els seus amics ho han vist i també publiquen l’enllaç a les seves webs.
A poc a poc una pila de gent ha visitat la pàgina on en Jaume ha penjat la peli. Sense cap intercanvi de diners. De fet, en Jaume ni s’adona que tanta gent ha vist la peli!
La majoria ja l’havien vist al cine, en 3D, i havien pagat una pasta.
L’Oriol per exemple. Està a l’atur i feia molt de temps que no sortia. Va estalviar una mica i va convidar a la Mayte al cine. Les entrades li van costar 20€, el sopar al Mc Donald’s li va costar uns 18€. Les crispetes i begudes 8€ i la cangur pels nens li va costar 60€. Total, que la sortideta de merda que va fer li va costar 106€. A més a més al cine se li van asseure al costat dues velles que no van parar de xerrar en tota l’estona!
La Sandra no l’havia vist. No li agrada la ciència ficció. Però li encanta James Cameron. La veu i també li diu als seus amics.
En Pablo, que és un friki de la hòstia que adora el cine, segueix davant l’ordinador buscant pelis i penjant els enllaços a la seva web. Els seus amics, la majoria també frikis del cinema, visiten sovint la web del Pablo. Saben allà hi trobaran el que busquen. Cada cop més gent visita la web d’en Pablo. La mare d’en Pablo està farta de tenir-lo tot el dia tancat a l’habitació davant l’ordinador. Aquest noi ja té edat més que suficient per emancipar-se. En Pablo necessita pasta per poder pagar-se les entrades al cine. Quan una peli li agrada molt es passa hores i hores, sovint mesos, buscant si algú la té penjada. Quan la troba ràpidament penja l’enllaç a la seva web. Tot passejant per la xarxa troba una pila d’anuncis. Ja ho té. Penjarà anuncis a la seva web i tindrà pasta per seguir anant al cine. Hòstia tu, això funciona! En Pablo ha guanyat pasta sí, però no per les pelis. Durant molt de temps ha dedicat temps i esforç a recopilar informació i compartir-la amb el món. No ha guanyat un duro. Ningú ha guanyat un duro. Però ell bé es mereix un sou per la feina que fa. És una feina! Als internautes no els hi pot cobrar. Amb quin motiu? Que els informa que hi ha allò allà? És una bestiesa. Però hi ha gent que vol publicitar alguna cosa per guanyar alguna cosa. Doncs perfecte, li cobra a aquesta gent que hi guanya diners el seu temps i la seva dedicació i possiblement alguns dels que visitin la seva web gastaran els seus dinerons en els productes o serveis que hi anunciï. Ningú perd i tothom hi guanya. O potser hi perd algú. Potser hi perd en James Cameron? No ell no hi perd res, ell va fer la seva feina, se li va pagar i ja està. Com a tothom. A més, ja li paguen de les SGAE. O potser no, que no és espanyol. Qui cobra doncs en aquest cas?
Doncs tot el meu escrit no val per res si enlloc de parlar d’Avatar parléssim de Campamento Flipy. Segurament aquesta peli ha cobrat subvencions del Govern. Potser aquesta no, no ho sé, però la que va fer la Ministra de Cultura sí que en va rebre.
Tot el meu escrit per el sentit si parlem de Campamento Flipy perquè no crec que ningú hagi anat al cine a veure-la, molts menys que la recomani i que ningú pagui per posar publicitat en una web que enllaça aquestes pel·lícules.
Potser no he entès res de res de la llei.
El que sí he entès és perquè, havent-hi tantíssim problemes que afecten a tanta gent, el govern perd el temps amb problemes que afecten a un percentatge tan mínim de la població.
Doncs perquè estan utilitzant a quatre hippy-progres trasnochats amb ganes de mantenir les butxaques plenes sense fotre ni brot i vivint del cuento del passat per tancar planes web sense el consentiment d’un jutge. Per què els jutges ja han dit que compartir informació no és il·legal, és dret d’expressió o no sé què. Ara han utilitzat a actors, directors, cantants... Més endavant ja tindran la base per tancar les webs que els hi toquin els güebs sense passar per la Justícia.
L’oposició evidentment acabarà acceptant la llei amb petites modificacions que no porten enlloc però així els qui hauran aprovat la llei seran els socialistes i quan ells aconsegueixin el poder el 2012 ja tindran la llei a punt per fer callar qui vulguin.
