EL QUE VAIG A DIR ARA SONA LLEIG, POLÍTICAMENT INCORRECTE, SEGURAMENT INSOSTENIBLE, PERÒ ODIO RECICLAR!
Si senyors, odio reciclar. De tant en tant se’m desperta la consciència ecologista i decideixo tornar a reciclar.
Primer faig lloc a la cuina. Ja fa temps vaig comprar un cubell d’aquells amb dos forats. Un de més gros, que utilitzem pels envasos (si sabem que ho són) i un altre de més petit que dediquem a orgànic. L’orgànic hem de dir que l’omplim poc. No hi ha res com tenir un gos perquè no quedin més resten que el marro del cafè i els ossos de pollastre.
Després tenim l’altre cubell, el de tota la vida, pel rebuig. Aquest s’omple ràpid entre els bolquers d’en Nim i tot el que no sabem on va!
Després hi ha el racó del vidre. Vidre que no es baixa al contenidor fins que no hem “tropessat” mil vegades i fet rodolar el pot de melmelada per tota la cuina. I el paper i cartró on el deixem? Doncs al marbre de la cuina.
Així funcionem entre una i dues setmanes. Anant a internet a buscar a quin cubell hi hem de llençar el porexpan de les safates de les butifarres, o la tapa del iogurt, o el suro de l’ampolla de vi... Segons la web que mirem ens diuen un contenidor o un altre(???)
A més et diuen que a les ampolles els has de treure l’etiqueta i netejarles, els tetrabriks també s’han de netejar i aixafar, tota la basura ben neta!
Però escolta que nosaltres bevem uns 20 litres de llet a la setmana! Em nego a fregar tantes coses. Així, directament, em nego.
Aleshores venen amics a casa, o fem un dinar o qualsevol altre extra i en el moment de recollir es treu una bossa de basura, la més gran que trobem i ho aboquem tot a dins. Sense mirament (crec que així he perdut totes les culleres del Mickey i moltes de cafè i tisores de cuina!)
A la cuina queda pendent el cubell de rebuig quasi ple, el d’orgànic quasi buit, el d’envasos “a rebossar” amb els envolcalls de les madalenes, les palmeres, els donuts... el vidre rodolant i el paper i cartró a sobre el marbre.
Encara ens queda una bossa de basura industrial. Endavant! Fotem-ho tot junt i que els convidats ho baixin.
No em posat bosses noves als cubells. En necessitem una urgent que en Nim s’ha cagat. És tòxic. Ara freguem la cuina a fons que està feta un desastre. Els cubells treiem-los al balcó.
En torna un. El de tota la vida de Déu.
Adéu reciclatge fins que la consciència em torni a molestar.
