Cal reconduir un mal dia

Avui tampoc ha sigut un bon dia. A la feina una merda, ja no trobo el meu lloc per aparcar i he de deixar el cotxe al descampat amb els ricos de que un camió de les obres l'aixafi o em truqui a les sis de la matinada perquè no pot passar, després el cabrón de la caldera que em vol cobrar encara més per una reparació de merda, després m'he cremat amb l'oli quan feia el sopar i no tinc res de res per fumar! És hora d'arreglar aquest mal dia i el millor que puc fer és somiar desperta. Ahir a la nit vaig veure un documental del canal VIAJAR sobre les 20 millors capitals del món. Dedicaven molt poc temps a cada capital però el suficient per recordar lo bé que ho he passat en algunes d'elles, com París, Londres, Nova York, Roma... i d'altres que tinc moltes ganes de visitar, com Lisboa o Amsterdam o tantes altres. El tema d'Amsterdam està quasi resolt, perquè aquest novembre, quan tornem de Disneyland Paris amb la nostra princesa, penso fer una escapada curta (de 3 dies perquè no puc estar més temps sense la meva nena) a Amsterdam. Hi aniré amb el meu xurri i, si ens podem combinar les dates, amb el meu germà Peque i un seu amic d'Argentina. Tot i que jo no hi estat encara l'Ori hi va anar de viatge de fi de curs així que espero que aquest cop sigui ell qui em guiï. Malauradament o afortunadament, encara no ho tinc clar, en la nostra relació sempre sóc jo la que l'arrossega, durant els viatges i en la rutina, tot i que he de dir, per fer honor a la veritat, que des que va deixar de treballar per cuidar la Mel quan a mi se'm va acabar la baixa maternal ha espavilat molt. de fet de la nena se'n ocupa ell el 80% del temps i li va unes trenes requeteperfectes. Fins i tot ha après a combinar-li la roba amb les sabates, les gomes del cabell i sovint també les calces! Bé, no sé com però he marxat d'Amsterdam. Hi torno. Vull allotjar-me en un barco en un canal, enlloc del típic hotel. Perdem en serveis que aprecio molt, com que em facin el cafè i el llit, però guanyarem en intimitat i llibertat. Després de veure el programa me'n vaig adonar que m'agradava repetir destins. Sempre havia pensat que no, que hi ha tants llocs nous per descobrir que era una pèrdua de temps repetir-ne, però després de pensar-ho molt els viatges que més he disfrutat i aprofitat són aquells en els que he repetit: com Londres, París o Donostia. Quan ja no tinc pressa ni em preocupa deixar de veure res (i no em perdo perquè recordo com arribar als llocs) és quan més gaudeixo les ciutat. Com que no tinc pressa les disfruto, perdo hores en mercats i botigues, paro a fer cafès i cerveses quan veig locals que m'agraden i visito exposicions petites d'artistes que comencen i em són totalment desconeguts. Que no visito el Louvre, no passa res. Que no arribo a no sé on, i què? Què hi ha millor que xerrar tranquil·lament amb el meu xurri prenent alguna cosa o rient com loco d'alguna anècdota que ens ha passat! Res, NO HI HA RES MÉS IMPORTANT QUE RIURE AMB L'ORI. Hi ha moltes altres ciutats que vull visitar de nou amb l'Ori: Estocolm i Hèlsinki, Nova York, Roma, Florència, Buenos Aires (amb extensió a Iguaçú i visita a Tigre), Boston, Vermont... El problema és que fem vacances al novembre, i fa fred, fa un fred de collons! Bé, és molt tard i vaig a veure aquell pal de sèrie que em trago cada setmana i encara no sé perquè: CINCO HERMANOS. Bona nit i petons a tots