Per fi

Cròniques d'un cap de setmana 1era part

Bona nit a tothom,

per fi la Mel és a dormir! tenia ganes d’explicar un altre apassionant cap de setmana.

Aquest cap de setmana el vam començar dijous, cada cop més aviat.

Dijous la Mel s’ho va passar súper bé a la piscina, fins i tot li va agradar passar per la colchoneta i feia un dia preciós. Tan preciós que en sortir de la piscina vam anar amb la Laia i la Janna al parc nou de davant de casa la Laura. per elles és la muntanya. Hi ha una pineda enorme i neta, amb els gronxadors que hi havia a la plaça de la Vella Pedra, un "camp" de bàsquet i un de futbol. S’ho van passar pipa.

Divendres va tocar circ. Una merda de circ. Però a la Mel li va agradar molt per tant, va valer la pena. Després del circ la Laia, la Mel i la Mònica van anar a dormir a casa la iaia. la Laia i la Mònica s’hi van quedar perquè així la Gemma i en Rafa celebraven el seu aniversari de casament. Ja fa cinc anys. He vist les fotos i el vídeo del casament i m’ho vaig passar teta! Jo vaig deixar la Mel amb la iaia per poder anar dissabte a la xerrada que feia en Jordi. Va estar molt bé tot i que tinc algunes crítiques, que espero que siguin constructives per en Jordi, que li faré en privat i amb cuidado de no fer-li mal. Però de totes maneres va estar molt bé.

Dissabte a la tarda les nenes, les tres, es quedaven amb mi. Després de dinar i sense fer la migdiada, les vaig carregar al cotxe amb la intenció d’anar a casa i posar una peli perquè s’adormissin però, feia un dia tan maco! I la conversa entre la Laia i la Mel no tenia desperdici:

Laia: quin sol!

Mel: Quin dia tan preciós!

Laia: Fa un dia tan preciós per anar de passeig!

Mama-tieta (jo): Fa un dia maco nenes? Fa un dia per anar a passejar? Que voleu anar a la muntanya potser?

Nenes: Sí, sí, anem a passejar a la muntanya!

I dit i fet. portava la bici i la moto al cotxe. Tenia bibes per la Mònica i pintava millor una tarda a la muntanya que a casa amb tres nenes i mirant La Sirenita o Peter Pan un altre cop.

Vaig trucar al Raúl i l'Eva. Van dir que vindrien. Vaig trucar a la Sus i en Manel. Van dir que vindrien. Vaig trucar la Isa i en Jordi. Van dir que no, que ells anaven a Platja d'Aro a fer un passeig. Un altre dia serà! Vaig trucar a la Montse. I va dir que tampoc. Buenu. Vaig trucar a la Gemma i en rafa per mi em podrien portar les potes del cotxet. Jo només tenia la maxicosi. I van venir. Van venir la us i en Manel, en Raúl i l'Eva i la Gemma i en Rafa. Vaig començar a agafar fred i vaig proposar d’anar a l'Esclat i comprar berenar per anar a casa. Però les nenes i l'Eva van dir d’anar al parc del costat de l'Esclat, allà hi toca el sol tot el dia. I cap allà. En aquest punt la Gemma i en Rafa ens van deixar per seguir celebrat el seu aniversari. La resta vam passar la resta de la tarda, fins a les 7 i mitja, al parc.

Ja que estàvem tots junt, podíem sopar junts. Jo com sempre no tenia res a casa. Vam demanar pizzes. Les nenes van estar jugant i nosaltres rient i xerrant. A quarts de deu i veient les cares de peix bullit que començaven a fer les nenes ens vam despedir. Tothom marxava mentre la Laia i la Mel es barallaven per dormir al matalàs petit. Qui les entengui que les compri. Tenen un llit nou, preciós, amb llençols de la Campanilla i tobogan i es barallen per dormir sobre un coixí de la caravana!

Ara estic casada. Aniré al sofà a veure la tele i intentaré explicar-vos demà la resta.

Un petó i que descanseu

A quin contenidor va?

Fa unes setmanes que m'he posat en serio amb lo de reciclar. La Mel començarà P3 al setembre i vull que ho hagi vist a casa abans que li ensenyin a l'escola. Tot allò que no siguin estudis amb currículum i jo li pugui ensenyar ho faré. És el que jo considero la meva obligació de mare. Bé, com sigui que fa unes setmanes vaig comprar un cubell d'escomabries per reciclar amb dos compartiment. Una la faig servir per les deixalles orgàniques i l'altre pel rebuig i pel no sé no contesto. La que ja tenia la utilitzo ara per envasos i, al safareig, hi tinc dues capses de les que et donen a l'esclat, una pel paper i l'altre pel vidre. A part del merder que significa tenir tantes escombraries a casa o la incomoditat d'estar sempre baixant bosses, es suma la meva total incultura del reciclatge. Moltes coses encara no sé a quin contenidor les he de tirar. Doncs bé, ahir, portava els mitjons foradats. A quin contenidor van els mitjons foradats? A la d'envasos no. Paper tampoc. Vidre, no. Orgànic? Segur que tenen fibres sintètiques així que tampoc. Finalment els he llençat al contenidor de rebuig. Si algú sap a quin contenidor van, si us plau, que m'ho digui perquè he de fer neteja de l'armari de la Mel i tinc moltes samarretes i xandalls que no es poden ni dornar a la Humana. Gràcies

Gènial

Mireu la Mel

Aquest és el video que vaig fer de la Mel des del naixement fins als 20 mesos aproximadament. En Rafa l'ha penjat al Youtube perquè jo us el pugui ensenyar. Gràcies Rafa.

Jo no llegiria aquest post. Encara no sé perquè l'he penjat

Bona nit a tothom, per fi tinc una estona per actualitzar el meu blog, encara que no sé pas què posar. Des de l'últim dia que vaig escriure us puc explicar que vam fer la mona mba la colla, que vam fer la mona amb la família d'en Rafa, que, fer fi, va tornar a començar l'escola, que vam tornar a piscina, vam anar a jugar a casa la marina i en Biel, vaig anar a fer el piscolabis amb les loques, a dinar a Serra i ahir a veure la suegri a Valldoreix. No se'n pot dir rutina però quasi. No sé, crec que el Cafè de l'Art va lent, molt lent, i costa car, molt car, i això em té ben desanimada. A més els nervis m'engreixen (perquè menjo compulsivament per les nits) i m'estic posant... He volgut demanar hora amb la dietista i, molt encertadament, m'ha dit que primer haig de passar per l'endocrí. He trucat a l'endocrí i m'ha donat hora. Pel 24 d'abril. Encara em puc engreixar uns cinc kilos més fins aquella data si segueixo a aquest ritme. Mai he estat contenta amb el meu cos i ara no ho entenc. Miro aquelles fotos i em veig tan prima... en èpoques fins i tot massa prima. Les comparo amb les fotos d'ara i m'enfonso. I tot i que mai he estat contenta amb el meu cos tampoc m'havia preocupat mai tant com ara (bé, tret de la època del 15 anys que si els tingués ara em fotria un parell d'òsties...). Sempre he pensat que hi havia coses molt més important que preocupar-me de "la mida dels meus malucs" i segueixo pensant igual però potser, entre les mil preocupacions que tinc ara mateix al cap no me'n ve d'una i començo a preocupar-me una mica de la meva mida. Ara penjaré aquest post i m'asseuré al sofà i agafaré les galetes-de la Mel- i la llet, i potser una mica de xocolata que queda de la mona... I em seguiré preocupant però demà serà un altre dia. I la Mel no s'adorm, ja fa mitja hora que és al llit i segueix demanant aigua, contes, la manta, el llençol està arrugat -mira que és fina la tia- i demà serà un altre dia. I farà un dia tan bonic com avui i potser, després de visites a bancs, ajuntaments, escoles, correus i altres feines tan poc divertides, aniré a buscar la Mel a l'escola i anirem a fer un volt amb la bici i potser podran venir la Janna o la Laia, i potser fem un cafè amb els amics o faig alguna cosa ben xula amb la Mel i el dia acabi valguent la pena. Tot i que trobo a faltar una mica més de moviment i emoció al meu dia a dia sempre, cada dia, val la pensa fer tot el que he fet. Passar el dia a dia sense entrebancs greus i al costat de la gent que més m'estimo és el millor que em pot passar.