Me'n descuidava.

Aquest és el Vice, el nostre amic important. Demà al vespre surt al no sé què d'Ulises, a Antena 3. Sortirà al final del capítol i la setmana vinent ja sortirà més estona.

En Rafa m'ha passat el seu "curriculum".

No deixeu de veure-ho!!!!

Teatre
Falstalf de W. Shakespeare. Direcció: Konrad Zschiedrich. Gira per Catalunya
Molt soroll per res de W. Shakespeare. Direcció: Konrad Zschiedrich. Gira per Catalunya
Qrial'n Welfa. Direcció: Andreu Banús. Teatre Poliorama i Gira per Catalunya
El celacanto azul de Germán Madrid. Direcció: Antonia Castillo. Teatro de Bellas Artes de Madrid y gira per Veneçuela
Novecento, d'A Baricco. Direcció: Vicenç Miralles Sala Gòtica i Sala Beckett 2005
Fora, davant la porta de W. Borchert. Direcció: A. Morcillo. Sala Maria Plans i Teatre de Ponent, 2005
A escasos metros, d'A Morcillo (col·laboració especial). Direcció: Manuela Lorente. Teatre Nou Tantarantana, 2004
Calígula, d’Albert Camus, direcció: Ramón Simó (TNC, 2004)
Els fussells de la senyora Carrà, de Bertolt Brecht, direcció: Oriol Broggi, Teatre Nou Tantarantana de Barcelona 2004.
La dama de Piques, actor al Gran Teatre del Liceu (2003)
Monòleg Novecento, d’Alessandro Baricco, direcció: Vicenç Miralles, Teatre de Ponent 2003 i gira per Catalunya
Cap a la mort, d’Alfonso Sastre, direcció: Pep Pla. Teatre Artembrut de Barcelona 2003
L’alegria que passa, de Santiago Rossinyol, direcció: Meritxell Roda (2002)
Les tres germanes, de Txèkhov, direcció: Konrad Zschierich (2001). Sala Maria Plans de Terrassa amb coproducció del Centre Dramàtic del Vallès.
Les tres germanes (2000), Sala Muntaner de Barcelona durant la Mostra de teatre.
Cinema
2005 Reflejos de David Sánchez (curtmetratge) Premi al millor actor protagonista al Festival de Girona
2005 Espiral, de Verónica (curtmetratge)
2005 Un solo camino de Lara Vilanova (curtmetratge)
2005 Sin tí, de Laia Ateca (curtmetratge)
2005 Violeta de David Raya (curtmetratge)
2005 La torre de crsital de Raul Ruiz (curtmetratge)
2004 Cristal ahumado de Pau Soteras (curtmetratges)
2004 Té rojo para dos, de Lara Vilanova (curtmetratge)
2004, La dama de los animales. Dir.: Liran Diamant (curtmetratge)
2004, Zona cero. Dir.: Josep Morató (curtmetratge)
Curtmetratge, Meir, d’Oriol Jara
Llargmetratge Aquella casa al lado del manicomio, direcció J.J. Wilson, Festival de Sitges 2002 .... i altres curmetratges
[...] Vaig dir adéu a la meravella, quan vaig veure enfondrar-se els immensos icebergs del Mar del Nord, vençuts per la calor. Vaig dir adéu als miracles, quan vaig veure riure, els homes que la guerra havia destrossat. Vaig dir adéu a la ràbia, quan vaig veure omplir aquest vaixell de dinamita. Vaig dir adéu a la música, la meva música, quan vaig aconseguir tocar-la tota, en una sola nota d’un instant. I he dit adéu a l’alegria encantant-la, quan t’he vist entrar aquí... (Novecento, d’Alessandro Baricco)
Animador de carrer a Universal Studios Port Aventura, 1997-2000
Animacions amb Comediants, amb companyias pròpia i per lliure
Espectacle, Ángeles y otras aves, Trapezi teatral, actor-guitarrista
Imparteix classes per a joves amb direcció de tallers des de l’any 1999

Sopar de les Loques II, Piscina i diumenge

Bona nit a tothom, és un pal escriure cada dia, així com també és un pal escriure cada 4 mesos. Però m'agrada escriure per explicar-vos com em van les coses. Aquí va el meu post resum d'aquesta setmana. El més divertit de la setmana va ser, sense cap dubte, el Sopar de les Loques II. Afortunadament no hi ha documents gràfics, perquè servirien per fer-nos xantatge durant molt de temps. El millor la companyia: La Silvi i l'Irma. La segona cosa millor: el cuiner. El pobre Ori ens va anar fent el sopar mentre nosaltres jugàvem a la Wii i a la Play. Ens anava portant els platerets (tot delícies) a poc a poc a la taula i nosaltres jugàvem, bebíem i menjavem tranquil.lament. L'Ori també ens va servie les delícies que va portar l'Irma. Un fantàstic pastís (quiche) de pollastre amb curry i un deliciós Brownie de xocolata. Tot genial, divertit i amenitzat per les nostres cançons del Singstars. Al Buzz l?irma ens va matxacar. Estic desitjant fer un altre sopar amb elles. Gravarem un video-clip. Toma ya. Prepareu-vos. Un altre dia fantàstic va ser dijous. Tocava la segona classe de piscina amb la Mel. Molts ja sabeu que la Mel li tenia pànic al xurro i aquesta classe tocava començar a utilitzar-lo. La veritat és que quan ho va veure es va posar histèrica però la vaig convència que ho provés "un cop i prou" i quan va veure que podia fer el que volgués sense demanar ajuda es va divertir una barbaritat. També va passar per la colxoneta que tanta por li fa. Va saltar sola a l'aigua i es va tirar pel tobogan. Ahir i avui també han sigut dies especials. La Laia s'ha quedat a dormir amb nosaltres i també hi havia el tiet Peque!!! Aquest matí quasi em dona un infant quan m'he aixecat i he trobat les dues nenes a la taula del menjador pintant amb PINTURA. Fa uns dies haviem fet unes figures amb pasta de modelar per fer imans de nevera. Han decidit que aquest matí era el millor moment per pintar-les. De fet no ho han fet malament del tot. Li han demanat permís al tiet Peque, que dormia, i entre somnis ha contestat "VALE". Elles, molt encertadament, han agafat draps de cuina del calaix i els han estès a sobre la taula per poder pintar. No les podia renyar perquè han demanat permís, així que les he fet recollir totes les joguines i roba que hi havia escampades per tota la casa i les he ajudat a acabar de pintar les figures. Després les he posat a la banyera i m'he disposat a recollir les pintures. de sobte he sentit reures i "XOF, XOF". estaven tirant galledes d'aigua fora de la banyera. Quan hi he anat l'aigua arribava a mig passadís. Un desastre, però estàven moníssimes i divertidíssimes. Després hem anat al teatre: una obra de Joan Salvat Papasseit. Potser ens hem passat. Jo he entès la història, però no el vocaburali que utilitzaven i elles... doncs no sabem què han entès. Representa que el pare de la família estava a París. Havia marxat perquè estava malalt i s'escrivien postals explicant com els anaven les coses a ells i a la rsta de nens de l'escala on vivíen. A la Mel li preguntaves on estava el papa i et diu "al metge". Així que ara París és un metge. La tarda, ja només amb una nena, ha anat molt bé. Quan l'Ori ha arribat hem posat una peli "Hairspray". Jo anava planxant, l'ori reia l sofà i la Mel de tant en tant s'aixecava per ballar. En fi, una tranqil.la i relaxant tarda de diumenge. Quina falta ens feia!!! Ara vaig a sopar. L'Ori prepara uns filets a l'Oporto amb carbassa i porro de guarnició i fa una olor...Mmmmm Bona nit a tots i fins un dia PD: El Cafè de l'Art va viento en popa a toda vela