Incendi

Divendres vam estar ben entretinguts amb l'incèndi, el primer de la temporada a les nostres contrades, que va començar poc abans de les quatre de la tarda darrera el Restaurant Mas Sicars (on treballa l'Ori). De seguida vam rebre trucades de gent que estava convençuda que a l'Ori se li havia escapat la ma amb un souflé! Es va desallotjar molt ràpid el càmping Mas Sant Josep, on tenim una parcel.la per passar-hi els diumenges, primer amb la intenció que els avions i helicòpters agafessin l'aigua de la piscina i després per protegir la gent del fum. De sobte un canvi de vent. Es van haver de desallotjar Les Teules, on viuen els meus pares. Jo portava estona dient-li a ma germana que no calia que pugessim a tancar, que el foc no estava tant a prop, però m'equivocava. Quan vaig reaccionar ja no em van deixar pujar. També van desallotjar Roca de Malvet, on viuen la Isa, en Jordi i la Júlia. La pobre Isa estava sola i la Júlia dormia. Va haver d'agafar la nena, els seus quatre gossos, rebentar la porta del veí que no hi era i agafar-li el seu gos també. Va aparèixer al poble amb 5 gossos i la nena tancats al cotxe! Gràcies a aquest desallotjament tan ràpid, segons alguns precipitat segons jo perfecte per permetre treballar, el foc només va cremar entre 9 i 12 hectàreas, depenent del diari que llegeixis, i cap a les 8 del vespre va quedat controlat. L'evacuació va ser ràpida i va permetre treballar sense interrupcions a la policia, bombers, ADF... Encara no se saben les causes tot i que no sembla intencionat. Va ser un únic focus i els piròmans ja sabem que ho fan tot a lo bèstia. Després us deixaré un parell de fotos al meu fotoblog.

Resum del 14 al 18 de Juliol

Us vull deixar un post molt ràpid amb un resum dels aconteixements fins a data d'avui. Diumenge teniem una barbacoa que malauradament es va cancel.lar perquè l'Arantxa tenia angines (des d'aquí li vull desitjar una ràpida recuperació), així que vaig dinar una paella del club amb la meva mamita i la suegri, que per cert es va portar molt bé i ens va fer un favor enorme venint a casa per cuidar de la Mel mentre l'Ori i jo treballavem, i després cap a casa. La Mel i jo vam fer una fantàstica migdiada de 5 a quarts de 9. Estava esgotada. Després no hi havia manera que anés a dormir, però com que dilluns teníem festa... Dilluns la Mel no va anar a l'escola perquè ens vam adormir tots. Vam pujar a Girona a comprar un ganivet per l'Ori (que costa 300€!) però la botiga estava tancada, així que hi tornarà demà a la tarda. Després vam baixar a Castellbisbal, a dinar amb el suegri. Com sempre va ser un dinar excel.lent i una estona agradable. En Josep tenia una reunió i jo volia veure una exposició, així que vam portar a l'Alba a Barcelona i vam para a la seva escola per veure si podíem rampinyar alguna cosa ara que tanca, però res, no vam trobar res que ens poguéssim emportar a casa. Ens vam acostar al Palau Robert, però l'exposició que jo volia veure no era allà i la que hi havia no em va agradar perquè tenia al cap que jo volia veure l'altre. Allà ja ens vam despedir de l'Alba i vam tornar cap a casa. És terrible anar per Barcelona, en cotxe o a peu, és igual, és horrible! Havíem quedat amb la Sus, en Manel i la Janna per anar a sopar a Plats Bruts.Ens ho vam passar molt bé i les nenes es van estar relativament quietes. Dimarts a treballar i a la tarda jo volia anar amb la Mel i l'Ori a la piscina dels meus pares però la piscina estava verda i vam anar cap a la piscina de la Sus i en Manel. Finalment no ens vam banyar, però vam passar tota la tarda xerrant al seu jardí. Al vespre sopar romàntic i visionat d'una pel.lícula gènial: EL FESTIN DE BABETTE, deliciosa, tendre, amb un sentit de l'humor que no sé com descriure, no sobra cap plànol i la fotografia... Per mi una obra d'art. Està basada una novel.la de l'escriptora de Memorias de Africa. Aquest matí un altre copa a la feina i després han pujat en Jordi i la Nati amb en Marc i hem passat la tarda en una terrassa del passeig marítim de Platja d'Aro, al costat de Friends. Sempre em fa molta il.lusió quan venen. El nen és una monada i ells un encant. La Susana i la Janna també han vingut amb nosaltres. A la nit hem anat amb elles i en Manel a sopar al restaurant on treballa l'Ori, a Mas Sicars, i el menjar estava per llepar-se'n els dits. Hem començat amb una sopa de pa amb tomàquet amb pernil, foie i gelat d'alfàbrega. Després hem picat unes torrades amb tartar de salmó. Un timbal d'esqueixada de bacallà. Uns escamarlans de Palamós, molt petits, i molt però que molt saborosos i unes tallarines al seu estil, que la Mel ha deborat en un vist i no vist. De segon jo he menjat la cuixa de cabrit amb foie, rúcula cristalitzada, tomàquet confitat i salsa d'Oporto. La Sus un filet a l'oporto, en Manel un entrecot al pebre i les nenes han compartit un rap a la planxa amb verduretes de la Vall d'Aro. Per postres jo una sopa de llet merengada amb sorbet de mandarina i ells sorbets de síndria i llimona. Tot regat amb txacolí. Cafè i pacharan. Quan hem acabat la Mel volia anar a la discoteca a ballar. I ara només té 2 anys! Ens podem prepara quan fagi els 14! Ara que ja us en he fet cinc cèntims us deixo per tornar a veure el final de EL FESTÍN DE BABETTE.

Platges que habiten en el meu record

Avui no he tingut un gran dia. Sort que ja s'acaba. La Mel ja és a dormir però encara la sento rondinar. Com puc canviar aquest mal dia? Doncs explicant-vos els llocs i moments màgics que habiten en el meu record. El meu lloc preferit en el món és Cala Castell. Una de les poques platges de la Costa Brava que encara no estan urbanitzades, tot i que amb el temps i els xiringuitos va perdent part del seu encant. Allà he passat capvespres fantàstics, dies de platja i passejades romàntiques. Allà vaig estrenar el meu cayak. Mai he fet servir el cayak com a mitjà de trasnport aquàtic. M'agrada agafar-lo i anar fins al final de la cala i un cop allà paro per contemplar-la des del mar. A un cantó hi ha les restes del poblat íber. A l'altre costat cala S'Alguer, amb aquelles casetes-barraques excavades a la roca i amb les portes i finestres de colors. Quan la Nuska encara vivia hi anavem a passejar amb ella i l'Anouck. Els encantava córrer per la sorra perseguint-se l'una a l'altra. La Nuska corria i intentava derrapar, l'Anouck s'endinsava a l'aigua i després no en savia sortir. Allà també es va banyar la Mel per primera vegada al mar i hi vaig arrossegar en Rafa i tota la colla (que no els agrada gaire la platja). Ho recordo amb nostàlgia i no hauria de ser així. Demà mateix hi puc tornar a anar i viure un altre moment que després podrà habitar en el meu record. Tinc molts més llocs preferits, però ara només em venen al cap platges. Deu ser pel dia tan radiant i calurós que ha fet i perquè demà comença oficialment l'estiu. A Rosamar també hi he passat moments fantàstics. Amb la Carla hi anavem però segur que ella en té un altre record. Amb les presses en Carles es va tirar a l'aigua des de les roques amb les ulleres que, per suposat van desaparèixer. No ens ho podiem creure. L'aigua era ben cristal-lina i es veia tot el fons. No hi havia corrents, aparentment. Les ulleres no va aparèixer tot i que vam passar hores capbussant-nos. Encara sort que portava unes ulleres d'emergència. Tot i això va passar tot el cap de setmana angoixat. Pensar en la Carla m'ha fet venir més platges al cap. Una nit em va venir a buscar a la feina. O jo la vaig anar a buscar a ella? No ho sé, no ho recordo bé. El segur és que vam anar a la pizzeria La Riera, vam comprar pizzes i Lambrusco, vam recollir a l'Ori i vam anar a sopar a la Conca. Vam utilitzar la cistella de picnic com a peu de taula, la taula de surf (per dir-li d'alguna manera) de suro de taula i vam menjar, beure i riure com uns locos. Vam haver de marxar perquè els mosquits ens havien matxacat però va ser una nit gènial. Mira tu! amb aquests records el meu dia ha millorat. Encara tinc més platges: aquella cala petita que hi ha al camí de ronda de S'Agaró, quines siestuquis i quins banys (també piquen els mosquits) o, una miqueta més lluny la platja de La Concha, la cala estreta o la de la Bella Dona... Us deixo amb una foto del meu xurri sortint de l'aigua d'alguna d'aquestes cales. Que guapo que està!