Vetllada gastronòmica i jocs

Avui he passat una molt bona vetllada.

La setmana passada haviem parlat de fer un sopar per celebrar que la Gemma, en Rafa, la Laia, en Raúl i l'Eva ja estarien de retorn de les vacances. Estarien ells, la Sus, en Manel, la Janna, la Isa, en Jordi, la Júlia la Mel i jo (perquè e Xavi i l'Arantxa estan de viatge de noces), però els afortunats que han tingut vacances van dir que estarien massa cansats (de què? encara no ho sé).

Bé, el cas és que no he volgut quedar-me de nou sola a casa amb la Mel i he decidit preparar un sopar a casa la Susana i en Manel.

He preparat, amb l'ajuda de la Sus, unes ametlles caramelitzades, unes torrades amb mel i sobrassada, un carpaccio de mango i alvodat amb vinagreta de mostassa i sèsam, unes boles de formatge tendre de cabra amb fruits secs i, creient que seria poc o potser no els agradaria, he comprat una safata de sushi.

Li he preguntat a en Manel si li agradava el wasabi i, quan m'ha preguntat què era i m'ha confirmat que no n'havia menjat mai se m'ha il.luminat la cara d'alegria. Era el moment de putejar-lo. Quina llàstima que no tenia la càmara a punt quan s'ha menjat una cullerada de wasabi amb una mica de sushi!!!!!

Manel, aquesta és per tots els comentaris requetemasclistes que he hagut de sentir des que et conec.

En Manel s'ha comportat i ha tret un bon vi que només m'he begut jo. Les nenes quasi no han menjat i en Manel, després del wasabi, no es fiava de mi i quasi no ha menjat res més (JUAS, JUAS, JUAS), així que la Sus i jo ens hem posat les botes.

Després de sopar un parell de partidetes a la torre. En Manel no ha perdut cap cop, cosa que no vol dir que hagi guanyat, però es posa insuportable quan juga. És terriblement competitiu i s'ho passa teta amb qualsevol joc. En el fons, molt en el fons, és divertit jugar amb ell. El proper dia toca Trivial!

Bé, això ho dic ara que ja ha passat una estona. No ho hagués escrit 2 minuts després de deixar el joc!

Després una partideta a les dames xines (que he guanyat!) i després en Manel a treballar i jo cap a casa.

M'ho he passat bé. M'ho he passat molt bé i, si més no, han tastat els meus platerets.

Bé nois, ara, com que els que treballem no ens cansem tant com els que estan de vacances, vaig a posar la rentadora i a veure la tele una estona mentre espero que l'Ori torni de treballar fresc com una rosa.

Esmorzar a Tiffany's

Hi ha opinions per tots els gustos. Que si fa falta un lloc així, que si qui anirà, que si cal massa inversió, que si necessites moltes obres... Evidentment no serà una cosa fàcil ni ho faré en dos dies. Em costarà molt d'esforç, diners, disgustos... però he decidit que això és el que vull i lluitaré. Lluitaré i ho faré bé perquè no tinc gaires més oportunitats. Encara no hem decidit el nom. Segurament quan tingui el nom sabré com el decoraré. Jo apostaré per: ESMORZAR A TIFFANY'S L'Oriol s'inclina més per: AQUÍ T'ESPERO De moment ja tinc cita a l'Ajuntament la setmana vinent per explicar el meu projecte i veure tot el que em demanen. Després podré valorar quin local em convé més i quina paperassa he de començar a moure. Ja sé que no us agrada deixar comentaris però també accepto e-mail amb els vostres suggeriments sobre noms, decoració, què us agradaria trobar-hi... Bé, necessito musses PD: la Sus ha trobat el meu mòbil en un racó de la llar de foc, darrera un altaveu. Perquè vaig deixar el mòbil tan amagat? Perquè no he notat fins aquesta tarda que no el tenia amb mi? Com no recordava l'últim cop que el vaig utilitzar??????

Projecte en marxa

Bona nit a tothom, Avui estic molt emocionada. Per començar ja fa més d'una setmana que tenim els horaris controlats i que la Mel quasi tots els dies es porta de meravella. Jo crec que els dies que no ho fa és perquè busca on estan els "nous" límits. Per continuar estic requetecontenta perquè el meu projecte ja està un mica més definit. Hem mirat un local que ens agrada. Es petitet però té terrassa. Hem decidit que no farem menjars. Serà el típic lloc on anar a esmorzar, fer l'aperitu, berenar, la cerveseta de després de treballar... En fi, un petit oasis amb tes i cafès, vins i caves, cerveses i vermouths. Menys feina i una clientela més definida per començar. Més endavant ja veurem com va la cosa. Us deixo que he de buscar receptes d'aperitius i pica pica i pastissos i reposteris. Que disfruteu tots aquells que esteu de vacances i que ens sigui lleu a tots aquells que treballem. Ja queda poc perquè acabi l'agost. QUÈ GUAY! QUIN NOM LI POSARÉ?

Farem que funcioni

Tinc una pila de somnis i il.lusions noves. Ho aconseguiré? No ho aconseguiré? Ho aconseguré i després m'estrellaré? Que faré si funciona? I si no funciona? La major part de la meva vida m'agrada tal i com està. Si canvio la part que no m'agrada inevitablement canviarà la que m'agrada. M'agradarà o no que canvii la gran part de la meva vida? Sempe podré tornar a canviar! Prefereixo estavellar-me que quedar-me quieta.

El trailer de la Gemma

La meva gemaneta hafet un trailer de la seva Maverik experience. Que el disfruteu!

Silenci

Uf, per fi silenci. He pujat algunes fotos.

Projecte desaprofitat i desvirtuat

Fa dies que escric sense ganes. Ho faig com per obligació per no deixar abandonat aquest projecte. A la feina les coses no van molt fines i després tinc un excés de vida solcial, amb amics a qui adoro i amb qui m'ho passo molt bé, però excessiva de totes maneres. Per poder escriure al blog he de robar temps d'aquí i d'allà i acabo parlant de ximpleries i rutines descontrolades. Tampoc penjo fotos que m'agradin al fotoblog així que potser ho deixi córrer uns díes, fins que els meus horaris i els de la Mel es normalitzin i pugui escriure als vespres mentre espero que l'Ori plegui de treballar. Bé gent, us deixo de moment i espero tornar més inspirada. Accepto suggeriments, sé que no deixeu mai comentaris però tinc alguns lectors fidels i això em recomforta

Despedida Xavi i Arantxa

La Gemma i en Rafa aquest cap de setmana han marxat a Madrid, a veure la Warner amb una colla de rarets que coneixen d'un foro de la revista maverik. Així doncs preveia un cap de setmana tranquil sense gaire vida social. Un cop més m'equivocava. Dissabte, després de treballar, vaig dinar al càmping, com sempre, i després vaig marxar cap a casa a acabar de fer els menús del casament (els últims detalls) i uns quants jocs per la despedida de solters d'en Xavi i l'Arantxa. Com sempre tard i de cul! Havia quedat amb la Sus, perquè tant l'Ori com en Manel treballaven, per deixar la Mel i la Janna al càmping. Es quedarien a dormir allà amb els meus pares. No vaig tenir temps ni de dutxar-me. Vam quedar-nos molt poca estona amb les nenes, perquè són tot terreny i s'adapten ràpid a tot. Vam anar, la Sus i jo, tranquil.lament cap a Platja d'Aro a trobar-nos amb en Raúl i l'Eva perquè no coneixiem ningú més. Jo vaig para al tot a 100 a comprar algunes coses que necessitava per fer els famosos menús i la Sus va aprofitar per comprar una bonica bossa de platja. En Manel es va sumar una mica més tard. Va ser una despedida atípica i relativament tranquil.la. L'única cosa que ens van demanar va ser que ens possesim un mocador groc per anar una mica uniformats. Al restaurant vam voler portar una foto de la Gemma i una d'en Rafa perquè estiguéssin amb nosaltres. Els vam penjar a la paret darrera meu i de la Sus. L'Arantxa i en Xavi no en sabien res de la festa sorpresa. L'havia organitzat una amiga de l'Arantxa i els hauríeu d'haver vist la cara quan ens van veure a tots allà. Encara no he descarregat les fotos, però quan ho fagi en penjaré alguna al meu fotoblog Del sopar no puc comentar gaire cosa (no era gaire bo i em van cobrar 29€!). Merda, ja ho he comentat. Durant l'àpat jo havia preparat un joc que no va funcionar gaire bé, potser perquè ningú parlava en català i vaig escriure les instruccions en la meva llengua materna? Però va ser mig entretingut. El millor, com sempre, les converses amb els bons amics. I potser dir que vaig beure una mica massa de Lambrusco, però és que feia molta calor i estava fresquet. No ho vaig poder evitar. Quan ja feiem el cafè va arribar l'Ori. Després vam anar a la platja a fer una parell de jocs més. El de la sabata va ser molt divertit i van coincidir en quasi tot. Hi va haver respostes que ens van sorprendre a nosaltres però ells semblava que es coneixien la mar de bé. I dic semblava perquè després vam fer el joc de "Què creus que contestaria o faria ell/a en els següents cosos?". L'Arantxa les va encertar quasi totes, però en Xavi... Després d'això ja eren les 2 i pico i jo a les 8.00 entro a treballar així que em vaig despedir i a casa amb el meu xurri (i sense la meva xurrita)

Avui m'he fet la pedicura

Avui he tingut un altre dia de merda a la feina. Quan he plegat he anat a ofegar les penes a la piscina de la Sus. Per variar les nenes súper divertides i estupendes. Després hem jugat a un joc amb la Sus que m'ha agradat molt. Té com una mena de cosa de plàstic amb daus que tenen lletres, les remenes i has de fer tantes paraules com puguis utilitzant les lletres que surten (sense afegir-ne i seguint-ne l'ordre) i no posar les mateixes que els altres perquè aleshores no puntuen. Sóc molt dolenta però m'he divertit. Després m'ha trucat la Silvi. Ha vingut a casa cap a les 20.00 per fer-me la pedicura. Mai me l'havia fet. La pobre Silvi ha hagut d'ajudar-me a jugar amb la Mel, fer-li el sopar, preparar el bibe, explicar el conte... Avui hem batut un récord: a les 21.30 ja la tenia al llit. La Silvi és una santa. S'ha empassat tots els meu àlbums de fotos: viatges a Donostia (I, II, III i IV), Londres, Estats Units, naixement de la Mel... També ha vist les gravacions familiars. Ni la meva mare aguanta això! Després hem començat amb la sessió de bellesa podal. Pediluvio (o sigui, jacuzzi de peus), peeling, mascarilla, massatge i, per suposat, llimar ungles, pells, pulir durícies, i una pila de coses més. Tot això mentre jo fumava tranquil.lament veient Estudio 60. Sense cap mena de dubte, un plaer indescriptible. I a sobre sense sortir de casa! Com he pogut passar 32 anys sense fer-me els peus? Fins ara no entenia com la Nuri hi anava cada 2 setmanes i ara no entenc com puc passar un sol dia sense fer-me els peus. Des d'aquí el meu agraïment a la Silvi, per la seva santa paciència i pel seu bon fer.

Sopar amb bona companyia.

Avui, quan tornava cap a casa després de recollir la Mel i dinar a casa els meus pares, he trobat la Sus, en Manel i la Janna que anaven a comprar. Hem decidit enviar en Manel tot sol a comprar i quedar-nos la resta a casa nostra fent petar la xerrada. Les nenes han estat ben entretingudes i la Sus, l'Ori i jo hem pogut fer un cafè. Encara no sé com ha anat, però tenia previst que l'Arantxa i en Xavi vinguessin a sopar per triar el menú del casament i finalment en Manel ha hagut d'anar a casa seva i portar canelons per sopar tots junts. Croquetes casolanes de la Teta, escalivada amb pa amb tomata i canelons. Per postres les restes del pastís de xocolata de la festa de la Laia, cafè, copa i cadascú a casa seva. Ja fa quasi dues setmanes que la Mel no va a dormir a l'hora que li toca. Ventatja que jo al matí puc dormir una mica més (i fer tard a la feina). Desventatja: que té estones que està insuportable perquè no sap mai si té son, gana... I això sembla no tenir fi perquè ara que han acabat les festes de Santa Cristina comencen les de Sant Feliu. Un sopar tranquil i agradable en bona companyia.

Self Service

Tinc moltes coses per comentar però no tinc temps d'escriure així que us deixo un parell d'enllaços i vosaltres mateixos Mala Prensa Lectures: us recomano enèrgicament Seda d'Alessandro Barricco Notícies variades En Woddy Allen ha pogut seguir treballant tot i l'apagada? Després d'això la seva peli seguirà sent una carta d'amor a Barcelona?

Un dimarts tranquil

Avui la mamita portava la Mel i la Laia a la platja i a la piscina així que la Gemma m'ha trucat per anar a dinar juntes. Jo no he pogut perquè treballo. M'ha fet molta ràbia no poder quedar amb ella. Ja ni recordo l''última vegada que vaig parlar amb la Gemma tranquil.lament i sense nenes. Crec que no ho recordo perquè no ha passat mai des que fa tres anys va néixer la Laia! Quan he plegat he pujat a casa la mamita i intentava fer dormir les nenes, que tenien una gresca important amb un atac de riure de cosines confidents. M'ha agradat l'escena, però ens hem hagut de posar xules perquè dormissin. Han arribat l'Ori i la Gemma. L'Ori ha hagut de montar-li una prestatgeria a la mama per guardar les enciclopèdies que ja no fem servir. Quan les nenes s'han despertat hem anat a casa. L'Ori ha recollit la casa mentre la Mel mirava dibuixos i jo acabava els menús del casament del Xavi i l'Arantxa. Després hem trucat a la Sus i a la Janna per baixar a la fira. Un altre cop sopar guarro al xiringuito i més cavallitus. Sort que demà s'acaba. És una ruina i tenim els horaris completament descontrolats. Quan ha ariibat l'ori a la nit jo encara estava estava liada amb els menús. cada cop que n'imprimia un se m'acudien nous dissenys i ja no m'agradaven els que havia fet. Cigarrito condimentat amb l'Ori, pastís de xocolata de la festa de la Laia i cap al llit. He passat la nit desperta pel mal de queixal.

El Jueves ha rectificat

Barbacoa amb el Carlos i la Carmen

Avui tenim festa. Hem baixat a Bellaterra a passar el dia amb la suegri a casa el Carlos i la Carmen. Ens han preparat una parrillada argentina amb ximi xurri i tot. El menjar estava deliciós. Ens han ofert vi blanc i nosaltres, per educació, hem acceptat. Després ha resultat que la suegri, l'Alba, l'Ori i jo preniem vi blanc i els anfitrions un vi negre Protos Ribera del Duero!!!! Mai m'havia acabat la copa de vi tan ràpid per poder agafar-ne una altra. No s'ha de ser tan educat. La Mel s'ho ha passat pipa i ha començat a nedar sola (amb els manguitos) per primera vegada. tenen una pisccina d'aquestes amb aigua salada i climatitzada. Una delícia. Hem fet una bona sobretaula amb cava, pastís de merenga i pastís cassolà de la suegri, cafè i bombons d'aquells de fruita d'Aragó. Marxavem cap a les set de la tarda. Sembla mentida com amb gent tan diferent a nosaltres podem estar-hi tan bé. Hem parat un moment a ca la suegri per saludar l'àvia i la Teta, prendre un cafè i robar unes croquetes d'aquelles tan bones que fa la Teta. Hem tornat cap a Santa Cristina i hem sopat al xiringuito amb la Gemma i La Laia.

Festa de la Laia

Aquest diumenge hem fet la festa de la laia. Com cada any hem anat al parc del Carrilet de Castell d'Aro. Jo he arribat a l'hora de dinar amb el gel per les begudes. La mama ha portat tard a les nenes. Hem menjat amanida de pasta que ha portat la Gemma i carn arrebossada i truita de patates que ha portat la Pi. Erem una bona colla: la Gemma, en Rafa i la Laia; la Mònica, en Juan Carlos, la Marina i l'Arantxa; la Pi amb en Sergi i en Pol. Havent dinat hem anat cadascú a casa seva a fer dormir les nenes (i jo també) i hem deixat en Rafa i en Juan Carlos de guàrdia al parc guardant la taula i preparant les coses per la festa. La festa començava cap a les 5 i jo i la Mel ens hem despertat a les 16.55! Ui que just. Creiem que arribariem les últimes però no. Encara faltaven molts nens per arribar. Hem hagut d'esperar una estona per donar-li el regal a la Laia, amb les ganes que en tenia, perquè encara faltaven en Jordi, la Isa i la Júlia. Quan han arribat hem preferit esperar fins al pastís per donar-li el regal i així no aturavem la festa. Els nens s'ho han passat pipa pescant peixos, fent pompes de sabó, taller de maquillatge, jugant a futbol... En fi, una gran festa. Us he deixat algunes fotos al fotoblog

Oh quin dissabte!

He tingut un bon dia. La meva mamita no ha treballat i s'ha pogut quedar amb la Mel. Quan he plegat de treballar he anat al càmpig a dinar amb la mamita, l'aviote, el Didac, la Gemma i en Rafa i les nenes. Hem dinat bé. La Gemma deixava la Laia amb la mamita i finalment m'ha convençut per deixar jo també la Mel i anar a casa a passar una estona amb l'Ori, a soles, i dormir una siesta que m'ha sentat de puta mare. M'he despertat a quarts de nou i ja estava tothom a la Festa Major. He mirat les nenes saltant a les cotxonetes, pujant al tren de la bruixa amb la iaia, als cotxes... I per acabar, sopar en un xiringuito guarro. Hi ha dies que un llom amb formatge es com menjar glòria. Després hem seguit passejant per les paradetes, més cavallitus i cap a casa. Tenia ganes d'anar al concert però el Peque 'ha deixat plantada i no tenia cangur per la Mel.

Què cony està passant???

“Estamos, pues, ante un golpe de Estado perpetrado desde el Gobierno de Madrid y desde el Gobierno y el Parlamento catalanes contra el Estado y contra la Nación española. (…)Como el de Primo en 1923 que liquidó el régimen de la monarquía constitucional ideado por Cánovas, nace también en Barcelona y a la sombra de las grandes empresas y fortunas catalanas. (…) Este Golpe de Estado cuenta también, como el de entonces, con el respaldo del Rey, al que los socialistas echaron luego la culpa de la implantación de un régimen dictatorial del que ellos mismos se apresuraron a formar parte. Largo Caballero y Prieto, que colaboraron con la dictadura de Primo de Rivera, el primero nada menos que como Secretario de Estado de Trabajo, fueron los mismos que condenaron al exilio y luego a la ignominia a Alfonso XIII y los mismos que en 1934 perpetraron junto a ERC el Golpe de Estado que, de hecho, dio origen a la guerra civil. La Historia tampoco enseña nada a las dinastías.”
Federico Jiménez Losantos, locutor a sueldo de los obispos españoles.
—————–
“El Rey, ese subnormal genético, que se supone que debe garantizar todos los derechos pero, sobre todo, la unidad de España y la de todos sus hombres y sus tierras, ese sí que debe estar contento, pues tras consumar su traición a una Nación y a un pueblo, ha permitido todo lo que está ocurriendo, como el asesinato -que él sancionó con su firma de borracho- de 80.000 niños al año aún en el seno de sus madres, la eutanasia pasiva y la legalización de los matrimonios homosexuales”.
Ricardo Sáenz de Ynestrillas, líder de la ultraderecha y miembro de la AVT.

Evidentment tot això ho he tret d'altres blocs i publicacions on-line.

El Jueves té fins i tot un llibre sobre els Borbons i sobre els altres dos personatges no sé què més voleu que us digui!

Necessito fer-me un esquema: vinyetes sobre polítics OK, sobre religió catòlica OK, sobre religió islàmica KO, sobre la família reial a vegades OK a vegades KO.

Doncs amb aquest esquema tampoc em queda clar. Em documentaré i us faré un resum quan ho entengui.

Incendi

Divendres vam estar ben entretinguts amb l'incèndi, el primer de la temporada a les nostres contrades, que va començar poc abans de les quatre de la tarda darrera el Restaurant Mas Sicars (on treballa l'Ori). De seguida vam rebre trucades de gent que estava convençuda que a l'Ori se li havia escapat la ma amb un souflé! Es va desallotjar molt ràpid el càmping Mas Sant Josep, on tenim una parcel.la per passar-hi els diumenges, primer amb la intenció que els avions i helicòpters agafessin l'aigua de la piscina i després per protegir la gent del fum. De sobte un canvi de vent. Es van haver de desallotjar Les Teules, on viuen els meus pares. Jo portava estona dient-li a ma germana que no calia que pugessim a tancar, que el foc no estava tant a prop, però m'equivocava. Quan vaig reaccionar ja no em van deixar pujar. També van desallotjar Roca de Malvet, on viuen la Isa, en Jordi i la Júlia. La pobre Isa estava sola i la Júlia dormia. Va haver d'agafar la nena, els seus quatre gossos, rebentar la porta del veí que no hi era i agafar-li el seu gos també. Va aparèixer al poble amb 5 gossos i la nena tancats al cotxe! Gràcies a aquest desallotjament tan ràpid, segons alguns precipitat segons jo perfecte per permetre treballar, el foc només va cremar entre 9 i 12 hectàreas, depenent del diari que llegeixis, i cap a les 8 del vespre va quedat controlat. L'evacuació va ser ràpida i va permetre treballar sense interrupcions a la policia, bombers, ADF... Encara no se saben les causes tot i que no sembla intencionat. Va ser un únic focus i els piròmans ja sabem que ho fan tot a lo bèstia. Després us deixaré un parell de fotos al meu fotoblog.

La Laia ha fet 3 anys

Avui és l'aniversari de la Laia. Ja ha fet 3 anys i és una nena preciosa que al setembre començarà al cole dels grans.

La Laia és molt especial per mi. Ja abans que vingués al món la vaig sentir una mica meva. Encara no havia nascut la Mel i la Gemma, la seva mare, és la meva germana, la millor del món, i la meva millor amiga.

Per tot això el seu embaràs i el seu naixement van ser molt i molt especials per mi.

La cosa va canviar quan la vaig veure i conèixer. És un crac de nena! Guapa, divertida, simpàtica, llesta... i allò especial que vaig sentir durant el seu embaràs i naixement es va convertir en un amor desmesurat. És la millor neboda del món mundial. carinyosa com ella sola i, sobretot, molt divertida.

Us deixo unes quantes fotos d'ella: del dia que va néixer, del seu primer aniversai, del seu segon aniversari i, per acabar, la d'avui.

Gràcies Laia per el sopar que em gaudit avui tots junts i per ser la millor neboda que pugui exisitir.

T'etimem, ja ho saps i descansa que demà anirem a veure Grease, a sopar un frankfurt i als cavallitus. És festa major i passarem tota la setmana celebrant que ja tens 3 anys!

Resum del 14 al 18 de Juliol

Us vull deixar un post molt ràpid amb un resum dels aconteixements fins a data d'avui. Diumenge teniem una barbacoa que malauradament es va cancel.lar perquè l'Arantxa tenia angines (des d'aquí li vull desitjar una ràpida recuperació), així que vaig dinar una paella del club amb la meva mamita i la suegri, que per cert es va portar molt bé i ens va fer un favor enorme venint a casa per cuidar de la Mel mentre l'Ori i jo treballavem, i després cap a casa. La Mel i jo vam fer una fantàstica migdiada de 5 a quarts de 9. Estava esgotada. Després no hi havia manera que anés a dormir, però com que dilluns teníem festa... Dilluns la Mel no va anar a l'escola perquè ens vam adormir tots. Vam pujar a Girona a comprar un ganivet per l'Ori (que costa 300€!) però la botiga estava tancada, així que hi tornarà demà a la tarda. Després vam baixar a Castellbisbal, a dinar amb el suegri. Com sempre va ser un dinar excel.lent i una estona agradable. En Josep tenia una reunió i jo volia veure una exposició, així que vam portar a l'Alba a Barcelona i vam para a la seva escola per veure si podíem rampinyar alguna cosa ara que tanca, però res, no vam trobar res que ens poguéssim emportar a casa. Ens vam acostar al Palau Robert, però l'exposició que jo volia veure no era allà i la que hi havia no em va agradar perquè tenia al cap que jo volia veure l'altre. Allà ja ens vam despedir de l'Alba i vam tornar cap a casa. És terrible anar per Barcelona, en cotxe o a peu, és igual, és horrible! Havíem quedat amb la Sus, en Manel i la Janna per anar a sopar a Plats Bruts.Ens ho vam passar molt bé i les nenes es van estar relativament quietes. Dimarts a treballar i a la tarda jo volia anar amb la Mel i l'Ori a la piscina dels meus pares però la piscina estava verda i vam anar cap a la piscina de la Sus i en Manel. Finalment no ens vam banyar, però vam passar tota la tarda xerrant al seu jardí. Al vespre sopar romàntic i visionat d'una pel.lícula gènial: EL FESTIN DE BABETTE, deliciosa, tendre, amb un sentit de l'humor que no sé com descriure, no sobra cap plànol i la fotografia... Per mi una obra d'art. Està basada una novel.la de l'escriptora de Memorias de Africa. Aquest matí un altre copa a la feina i després han pujat en Jordi i la Nati amb en Marc i hem passat la tarda en una terrassa del passeig marítim de Platja d'Aro, al costat de Friends. Sempre em fa molta il.lusió quan venen. El nen és una monada i ells un encant. La Susana i la Janna també han vingut amb nosaltres. A la nit hem anat amb elles i en Manel a sopar al restaurant on treballa l'Ori, a Mas Sicars, i el menjar estava per llepar-se'n els dits. Hem començat amb una sopa de pa amb tomàquet amb pernil, foie i gelat d'alfàbrega. Després hem picat unes torrades amb tartar de salmó. Un timbal d'esqueixada de bacallà. Uns escamarlans de Palamós, molt petits, i molt però que molt saborosos i unes tallarines al seu estil, que la Mel ha deborat en un vist i no vist. De segon jo he menjat la cuixa de cabrit amb foie, rúcula cristalitzada, tomàquet confitat i salsa d'Oporto. La Sus un filet a l'oporto, en Manel un entrecot al pebre i les nenes han compartit un rap a la planxa amb verduretes de la Vall d'Aro. Per postres jo una sopa de llet merengada amb sorbet de mandarina i ells sorbets de síndria i llimona. Tot regat amb txacolí. Cafè i pacharan. Quan hem acabat la Mel volia anar a la discoteca a ballar. I ara només té 2 anys! Ens podem prepara quan fagi els 14! Ara que ja us en he fet cinc cèntims us deixo per tornar a veure el final de EL FESTÍN DE BABETTE.

Coses que m'agraden molt

M'agrada molt que entri aire fresquet pel balcó de l'habitació, a mitja tarda, quan ja no hi toca el sol i faig la migdiada M'agrada molt el primer cafè del matí quan me'l prenc sola, asseguda a la cuina i en total silenci M'agrada molt quan visc un moment adonant-me que és de completa felicitat M'agrada molt saber que el carril bici que m'ha posat a on aparco és provisional i que desapareixerà després de la Festa Major

La Marató

Avui no tinc gaire res a dir i demà serà un dia molt dur. Es juga la Marató! Gran dia pel socis i, en el fons, per nosaltres també. Tot el dia al sol i quan tens la sort d'estar al putting green xerres una estona, si et toca aproach et tumbes a la bartola, quan vas a avituallament et menges un gelat i si et toca recepció gaudeixes de l'aire acondicionat. És veritat que hi ha moments complicats i que l'estona del repartiment de premis és un pal però en general no està tan malament. Segur que això ho escric avui perquè ja ha passat un any de la darrera i demà després de tot el dia allà canvio d'idea, però si no m'animo jo mateixa qui ho farà? Bé, us deixo que vaig a veure CQC abans de caure rodona. Descanseu i intentaré estar més alegre demà passat.

Cal reconduir un mal dia

Avui tampoc ha sigut un bon dia. A la feina una merda, ja no trobo el meu lloc per aparcar i he de deixar el cotxe al descampat amb els ricos de que un camió de les obres l'aixafi o em truqui a les sis de la matinada perquè no pot passar, després el cabrón de la caldera que em vol cobrar encara més per una reparació de merda, després m'he cremat amb l'oli quan feia el sopar i no tinc res de res per fumar! És hora d'arreglar aquest mal dia i el millor que puc fer és somiar desperta. Ahir a la nit vaig veure un documental del canal VIAJAR sobre les 20 millors capitals del món. Dedicaven molt poc temps a cada capital però el suficient per recordar lo bé que ho he passat en algunes d'elles, com París, Londres, Nova York, Roma... i d'altres que tinc moltes ganes de visitar, com Lisboa o Amsterdam o tantes altres. El tema d'Amsterdam està quasi resolt, perquè aquest novembre, quan tornem de Disneyland Paris amb la nostra princesa, penso fer una escapada curta (de 3 dies perquè no puc estar més temps sense la meva nena) a Amsterdam. Hi aniré amb el meu xurri i, si ens podem combinar les dates, amb el meu germà Peque i un seu amic d'Argentina. Tot i que jo no hi estat encara l'Ori hi va anar de viatge de fi de curs així que espero que aquest cop sigui ell qui em guiï. Malauradament o afortunadament, encara no ho tinc clar, en la nostra relació sempre sóc jo la que l'arrossega, durant els viatges i en la rutina, tot i que he de dir, per fer honor a la veritat, que des que va deixar de treballar per cuidar la Mel quan a mi se'm va acabar la baixa maternal ha espavilat molt. de fet de la nena se'n ocupa ell el 80% del temps i li va unes trenes requeteperfectes. Fins i tot ha après a combinar-li la roba amb les sabates, les gomes del cabell i sovint també les calces! Bé, no sé com però he marxat d'Amsterdam. Hi torno. Vull allotjar-me en un barco en un canal, enlloc del típic hotel. Perdem en serveis que aprecio molt, com que em facin el cafè i el llit, però guanyarem en intimitat i llibertat. Després de veure el programa me'n vaig adonar que m'agradava repetir destins. Sempre havia pensat que no, que hi ha tants llocs nous per descobrir que era una pèrdua de temps repetir-ne, però després de pensar-ho molt els viatges que més he disfrutat i aprofitat són aquells en els que he repetit: com Londres, París o Donostia. Quan ja no tinc pressa ni em preocupa deixar de veure res (i no em perdo perquè recordo com arribar als llocs) és quan més gaudeixo les ciutat. Com que no tinc pressa les disfruto, perdo hores en mercats i botigues, paro a fer cafès i cerveses quan veig locals que m'agraden i visito exposicions petites d'artistes que comencen i em són totalment desconeguts. Que no visito el Louvre, no passa res. Que no arribo a no sé on, i què? Què hi ha millor que xerrar tranquil·lament amb el meu xurri prenent alguna cosa o rient com loco d'alguna anècdota que ens ha passat! Res, NO HI HA RES MÉS IMPORTANT QUE RIURE AMB L'ORI. Hi ha moltes altres ciutats que vull visitar de nou amb l'Ori: Estocolm i Hèlsinki, Nova York, Roma, Florència, Buenos Aires (amb extensió a Iguaçú i visita a Tigre), Boston, Vermont... El problema és que fem vacances al novembre, i fa fred, fa un fred de collons! Bé, és molt tard i vaig a veure aquell pal de sèrie que em trago cada setmana i encara no sé perquè: CINCO HERMANOS. Bona nit i petons a tots

M'han posat un carril bici a on aparco!

Avui ha sigut un dia molt fructífer. Aquest matí, des de la feina, llegint blocs interessants (no com el meu que és una merda) he llegit que si escrius al Google LADRONES el primer que apareix és la web de la Sociedad general de autores i editores. Si home, aquests cabrons a qui paguem per gravar les fotos de les nostres barbacoes, de les moneries de les nenes i demés. M’ha fet molta gràcia! Ha sigut un pirata. Demà us buscaré el blog on ho he llegit i us el reenviaré. També he fet endreça de tots els CD, DVD, Dvix... en fi, de tots els compactes que tenia sueltos per aquí. Algú sap alguna manera d’arxivar-los per després trobar el que busques? Els guardo en arxivadors d’aquests que les pàgines porten 4 compactes a cada cara. Tinc compactes amb Pelis originals (d’abans de tenir la gravadora perquè ara no en compro ni un), pelis en dvd, pelis en dvx, séries, música original, música amb gravacions casolanes, música copiada però un sol àlbum, fotos, pelis familiars... En fi, que si algú sap com ho puc organitzar que em deixi un comentari. També he fet endreça al meu armari, tenia la roba vella, la d’estiu i la d’hivern a la mateixa prestatgeria. Era complicat vestir-me cada matí. I una de les últimes coses que he fet, mentre la Mel era a la banyera, ha sigut endreçar els armariets del lavabo: deu meu! Si jo no porto mai colònia i en tinc 25 mil. Igual que cremes hidratants, reafirmants, tònic, desmaquillador... Tampoc no en faig servir. Jo em poso cada matí el meu sabó de Honey Miel i el desodorant Sanex de tota la vida i surto corrents. Per suposat tampoc em maquillo, per tant el desmaquillador, el tònic i d’altres pots que no sé què són tampoc no sé perquè els tinc. I l’Oriol! Sabeu quants pots d’espuma, gel i sabó per afaitar-se té? I after shaves? I quants raspalls de les dents d’hotels i vells encara guardàvem a l’armariet que fem servir a diari? I ja no parlem de les ampolles de xampú i cremes dels hotels! Perquè sempre me les emporto? Bé, són més de les 22.00 i ha arribat l’esperat moment d’espatxurrar-me al sofà. Que descanseu i fins demà, si en tinc ganes

Rebutjeu les bosses de plàstic

ELS CATALANS UTILITZEM 10 MILIONS DE BOSSES DE PLÀSTIC A LA SETMANA. Si us plau, quan aneu al súper, a la farmàcia, botgues de roba... rebutjeu les bosses de plàstic sempre que us sigui possible. Segur que els medicaments de la farmàcia us hi caben al bolso o porteu aquelles bosses de roba que podeu portar plegades al bolso o agafeu les capses de cartro reciclables... segur que trobeu més solucions però rebutjeu, si us plau, les bosses de plàstic.

JA JA JA

Un cérvol "inusualment juganer" ha conduït la policia italiana a una plantació de marihuana al nord d'Itàlia. Segons ha informat l'agència de notícies italiana ANSA, a conseqüència de la troballa, un estudiant universitari i un treballador, d'uns 20 anys, han estat detinguts per plantar aquests estupefaents a dalt d'una muntanya del nord del país. No obstant, la defensa ha informat que els dos joves poden quedar en llibertat sense càrrecs, perquè l'animal s'ha menjat la majoria de les proves. Tot va començar quan uns guàrdies forestals de la zona van descobrir el cérvol i es van preguntar com era que aquest animal, que normalment està reclòs durant les hores de sol i surt a la nit, rondava pel lloc durant el dia. A més, els forestals van ser informats per veïns de la zona que el cérvol, un animal normalment tímid i tranquil, es comportava d'una manera "inusualment juganera" i fins i tot feia "grans salts per la muntanya". Quan els guàrdies van visitar la part alta de la muntanya, van descobrir la plantació pràcticament destrossada.

Els porcs holandesos

Aquest espai se m'està quedant petit, i això que no tinc temps de posar tot el que penso que penjaré. Crec que em faré una llista pels dies que no tingui res a explicar. Com és el cas d'avui: més rutina de feina, Mel, casa, colla... Puc aprofitar per parlar-vos dels porcs holandesos. per suposat em refereixo als animals de granja, els que ens donen els pernilets, xoriço i tants altres productes deliciosos. Sembla que ara ha sortit una nova llei que obliga els grangers a proporcionar joguines als pocs i fer-los fer exercici perquè no s'estressin i no es barallin entre ells. Els pocs a Holanda tenen més drets que les persones en aquesta nostra pàtria. Ens faltes Escoles Bressol, ens falten encara més Escoles Bressol ben equipades, ens falten escoles de primària, ens falten encara més escoles de primària ben equipades amb sala d'informàtica i material, gimnàs i material, biblioteca i llibres, Laboratoris... També falten places i classes, tots sabeu que tenim molts i molts nens ens barracons i nens sense places a escoles bressol i guarderies. Per cert, sabeu que el corrector del guord no reconeix la paraula barracons? Què més voleu que us digui? DONCS QUE VULL SER UNA TRUJA HOLANDESA

Més de res en especial

Al final ahir no vaig veure cap documental. Sóc mig lerda i vaig acabar veient Mujeres Desesperadas, cosa que no entenc perquè no m'agrada gens, però després la cosa encara es va complicar més: em vaig tornar a empassar Cinco Hermanos. Tinc vergonya de mi mateixa. No hi ha res a fer, quan m'apalanco al sofà veig la primera bestiesa qe trobo. Avui ha sigut un altre dia tranquil i fins i tot he pogut gaudir d'una hora espatxurrada a la piscina. Flotant amb la colxoneta mentre la Mel feia la migdiada. Crec que feia 2 anys que no tenia temps de prendre el sol i aquest estiu ja m'he pogut escarxofar al sol 2 dies!!! Cap a les 7 ens hem plantat a casa la Sus i en Manel. S'està tan bé al seu jardí. Un cop més he tornat a casa després de sopar i amb la nena banyada i a punt per anar a dormir. Estic convertint la casa de la Sus i en Manel en el meu refugi. No trigaran a fer-me fora! Bé, vaig a veure quina porqueria m'empasso avui i ja ens veurem demà després de la festeta a la platja per celebrar l'ascens de l'Eva. FELICITATS EVA

Anuncis

Quan he acabat d'escriure el blog de fa una estona ja estava de bon humor. Però ho volia estar més i he decidit anar a passejar pel Youtube per veure anuncis d'aquests divertits (la majoria retirats per queixes d'associacions de consumidor idiotes). Us podeu creure que volen retirar o han retirat l'anunci de la pizza de Casa Tarradellas perquè el nen es menja tot sol una pizza sencera? Jo havia pensat queixar-me per aquest anunci, però no pas perquè el nen es menja tota la pizza, detall en el que no m'havia ni fixat! M'indignava que presentessin la pizza com un àpat tradicional de Catalunya. Pregunteu-li als vostres avis si ells o els nostres pares menjaven pizza feta amb els productes de la terra??? Però queixar-se perquè el nen es menja tota la pizza? I què passa amb aquells anuncis que ens presenten bolleria industrial com si fos la cosa més sana i que més alimenta als nostres fills? aquests no els retiren? Aquest matí he llegit un blog d'un malalt de tele com jo que parlava dels anuncis retirats i hi sortia aquell tan bo de dos nens que fan el soroll del cotxe i un fa pauses per canviar de marxa (i respirar) i l'altre no. Una associació de mares va fer que el retiressin perquè podia posar en perill els nens si ho imitaven. Potser tenen nens imbècils i amb tendències suïcides? Potser sí, amb les mares que tenen no els deu quedar cap altre solució, però no m'imagino la meva filla de 2 anys competint amb la seva cosina de 3 per veure quina mor més tard! I recordeu aquell altre que anunciava el Madrid-Barça i que un conductor que va despistat té un accident que semblava mortal però s'aixeca perquè "no és un bon mment per morir"? També van fer que el retiréssin. Home, no és l'anunci amb més bon gust del món però no em sembla que pugui ofendre ningú. Crec que es van queixar associacions de víctimes d'accident. Entenc que puguin estar sensibilitzats amb el tema, un tema que segurament ens ha tocat de molt a prop a molts de nosaltres, però no en fem un gra massa? Ah! I no oblideu els anuncis retirats de Bocatta. D'aquells que lloaven la dieta tradicinal i mediterrania amb productes de qualitat. Els pagesos (no sé quins perquè jo en conec que no s'han sentit ofesos) els van fer retirar perquè no els agradava la imatge que es donava d'ells. Us podeu creure que hi hagi gent que organitzi associacions per queixar-se dels anuncis? Això deu suposar, com totes les associacions, temps, diners i treball. A vosaltres us sobra temps, diners o ganes de fer més feina per dedicar-vos a reclamar que retirin anuncis? L'humor és quasi sempre (o sempre) ofensiu per algú. Sempre riem de desgràcies o problemes aliens i lloem aquelles persones que poden riure de si mateixes. US PROPOSO UN REPTE: ENVIEU-ME ANUNCIS, ACUDITS, GAGS, MONÒLEGS...QUE CREIEU QUE NO SÓN OFENSIUS. JO US BUSCARÉ L'ASSOCIACIÓ D'IMBÈCILS QUE ES QUEIXI. Apa siau, ara sí que crec que he acabat el dia. Bona nit i que descanseu

Platges que habiten en el meu record

Avui no he tingut un gran dia. Sort que ja s'acaba. La Mel ja és a dormir però encara la sento rondinar. Com puc canviar aquest mal dia? Doncs explicant-vos els llocs i moments màgics que habiten en el meu record. El meu lloc preferit en el món és Cala Castell. Una de les poques platges de la Costa Brava que encara no estan urbanitzades, tot i que amb el temps i els xiringuitos va perdent part del seu encant. Allà he passat capvespres fantàstics, dies de platja i passejades romàntiques. Allà vaig estrenar el meu cayak. Mai he fet servir el cayak com a mitjà de trasnport aquàtic. M'agrada agafar-lo i anar fins al final de la cala i un cop allà paro per contemplar-la des del mar. A un cantó hi ha les restes del poblat íber. A l'altre costat cala S'Alguer, amb aquelles casetes-barraques excavades a la roca i amb les portes i finestres de colors. Quan la Nuska encara vivia hi anavem a passejar amb ella i l'Anouck. Els encantava córrer per la sorra perseguint-se l'una a l'altra. La Nuska corria i intentava derrapar, l'Anouck s'endinsava a l'aigua i després no en savia sortir. Allà també es va banyar la Mel per primera vegada al mar i hi vaig arrossegar en Rafa i tota la colla (que no els agrada gaire la platja). Ho recordo amb nostàlgia i no hauria de ser així. Demà mateix hi puc tornar a anar i viure un altre moment que després podrà habitar en el meu record. Tinc molts més llocs preferits, però ara només em venen al cap platges. Deu ser pel dia tan radiant i calurós que ha fet i perquè demà comença oficialment l'estiu. A Rosamar també hi he passat moments fantàstics. Amb la Carla hi anavem però segur que ella en té un altre record. Amb les presses en Carles es va tirar a l'aigua des de les roques amb les ulleres que, per suposat van desaparèixer. No ens ho podiem creure. L'aigua era ben cristal-lina i es veia tot el fons. No hi havia corrents, aparentment. Les ulleres no va aparèixer tot i que vam passar hores capbussant-nos. Encara sort que portava unes ulleres d'emergència. Tot i això va passar tot el cap de setmana angoixat. Pensar en la Carla m'ha fet venir més platges al cap. Una nit em va venir a buscar a la feina. O jo la vaig anar a buscar a ella? No ho sé, no ho recordo bé. El segur és que vam anar a la pizzeria La Riera, vam comprar pizzes i Lambrusco, vam recollir a l'Ori i vam anar a sopar a la Conca. Vam utilitzar la cistella de picnic com a peu de taula, la taula de surf (per dir-li d'alguna manera) de suro de taula i vam menjar, beure i riure com uns locos. Vam haver de marxar perquè els mosquits ens havien matxacat però va ser una nit gènial. Mira tu! amb aquests records el meu dia ha millorat. Encara tinc més platges: aquella cala petita que hi ha al camí de ronda de S'Agaró, quines siestuquis i quins banys (també piquen els mosquits) o, una miqueta més lluny la platja de La Concha, la cala estreta o la de la Bella Dona... Us deixo amb una foto del meu xurri sortint de l'aigua d'alguna d'aquestes cales. Que guapo que està!

AVUI ÉS MASSA TARD

Avui també escriuré poc. Volia aprofitar que l'Ori treballava per dedicar-me una estona al blog, i de fet li he dedicat tot el vespre però he tingut molts problemes de novata. He volgut penjar l'anunci d'en Vice de Cervesa Ambar però no es reproduïa. Després d'interntar-ho una estona he decidit posar-hi música enlloc del video i aleshores he vist com afegir el video d'en Vice des de la llista de música. I m'he liat a buscar les cançons que m'agradaven i fegir-les a la llista. Explicat així sembla fàcil, i potser o és, però el cas és que he perdut més de tres hores i ha arribat l'Ori. Ja sabeu que no li agrada que em penji de l'ordinador quan podem estar junts i, com a venjança, m'ha fet veure una peli de patinadores adolescents!!! Aquesta me la paga. Encara no sé com però la venjança serà terrible. Bé, abans de despedir-me vull dedidar-vos un pensament a alguns de vosaltres: 1er pensament pel meu xurri, que em tortura veient pelis d'adolescent però l'adoro. 2on pensament per la Silvi, que s'ha endinssat amb mi en el meravellós món dels blogs. 3er pensament per l'Imma, que encara no se'n fia d'aquestes coses però riurà llegint-les. 4rt pensament per en Vice, el trobem molt a faltar i veure'l a ell en qualsevol anunci o obra de teatre és més emocionant que trobar-se en George Clooney al restaurant. I ja està, prou pensaments per avui Bona nit

VIST I NO VIST

L'Oriol mira un d'aquests documentals de motos, així que aprofito per explicar-vos 4 coses que havia escrit ahir i que se'm van esborrar. Bé, doncs és mentida: el documental ja s'ha acabat i reclama la meva presència. Només diré (escriuré) una cosa: GRÀCIES XAVI I ARANTXA per cuidal de la Mel ahir. No volia que es perdés la festa i per lo bé que ha dormit sembla que va valer la pena. MOLTES GRÀCIES

EL MEU PRIMER BLOG

Bona nit a tothom, aquesta tarda-vespre he escrit un blog que em semblava xulo, però no l'he sabut guardar i ho he perdut tot. M'he enfadat i ho he deixat i ara és massa tard per reescriure'n un altre. Només us volia dir que he afegit un àlbum de fotos que es titula els meus més millors amics, però no he tingut temps d'acabr-lo i falteu algins de vosaltres. De fet, el que he penjat és una carpeta de fotos vostres que m'agraden molt, però encara ni hi són totes perquè, com molt bé sabeu, tinc milers i milers de fotos i no em caracteritzo per classificar-les gaire bé ni per ser bona fotògrafa. Faig moltes fotos però molt poques que m''agradin així que a poc a poc triaré les que més m'estimo i les aniré afegint. Petons a tots i bona nit