Ahir va triar un dels contes del llibre que en Jordi, la Nati i en Marc li van regalar pel seu cumple.
Explica la història d'un cangur a qui li encanta estar a la bossa de la seva mama però els pares li expliquen que n'haurà de sortir perquè arriba un germanet i no hi cabran tots dos a la panxa. El conte no sé ben bé com segueix, i tampoc m'importa gaire. El més interessant va ser el comentari de la Mel, com sempre clar!
Papa, ja van avisar-lo també de que tenir un germà petit seria tan dur i cansat?
Un altre costum que tenim ara els dies que jo treballo per la tarda és que abans de marxar li deixo al coixí una "sorpresa". Hi ha dies que li deixo una foto amb alguna frase, o una galeta de les que donem amb el cafè a l'hotel, una carta... És la meva forma de compensar aquella estona que cada nit passàvem juntes al llit i després del conte li preguntava que havia sigut el millor del dia i li recordava com l'estimo. A ella li encanta. De fet crec que prefereix que treballi de tardes només per l'emoció de la sorpresa que li deixo. Ella fa el mateix. Cada tarda, enlloc de jugar a les cartes o a les dames com fèiem abans, ella agafa els seus rotuladors de purpurina i metal•litzats i m'escriu cartes i em fa dibuixos. A mi també m'encanta. Cada nit, quan arribo cap a les 23.30, vaig corrents al meu coixí, busco la meva carta i m'assec al llit a llegir-la és fantàstica!!! Les guardo, les guardo totes com un tresor. Trobar cada dia un MAMA GUAPA BONA NIT T'ESTIMO MOLT o un ETS LA MILLOR MAMA DEL MÓN MUNDIAL ben envoltat de cors, petons, papallones i flors ben lluentes val més que tot l'or del món.
Agraeixo a la Gemma aquell post que va escriure del nus al llençol, això em va donar la idea. No se'm dona gaire bé fer nusos en el nòrdic, però una carteta amb rotuladors de purpurina també funciona!
En Nim segueix tan sapastre com sempre, és el més xulo del barri! Avui m'ha fet el seu primer petó amb els seus llavis ben enganxats a la meva galta. Aquest petó tampoc té preu.
