Els temps estan canviant, acudits, tetes i pijades

Encara porto al cotxe l'ordinador de les princeses que li vam posar a la Mel l'últim cop que vam baixar a Barcelona i ahir, que la Gemma va tenir la "tancada" vaig portar jo a les 3 nenes al cotxe tornant de ballet. Un cop més la conversa entre la Mel i la Laia em va deixar al·lucinada:




La Mel obre l'ordinador, que no té piles ja, i li diu a la Laia



-Parlo amb el tiet Peque



I es posa a teclejar com una loca



Para mirant la pantalla i després d'uns segons la Laia li diu



-Què t'ha contestat?



-Que la Mel, la Laia i la Mònica són més maques que la lluna



Ja veieu, la Mel té un ordinador sense piles però amb el Messenger i el facebook instal.lat!!!! Això sí, no en tenen ni idea del que és un cassette o un vídeo. ELS TEMPS ESTAN CANVIANT



***********************



Avui ha sigut un dia profitós:



En primer lloc m'he pesat i ja he perdut 3 kg. Moriré perquè no pot ser sa perdre 3 kg en menys d'una setmana però estaré prima.



Després he anat a bancs, Ajuntament i al CAP. Al CAP hi havia un cartell que posava "Torno a les 11.00". La recepcionista deu haver fet una pausa per esmorzar, i el metges també perquè a la sala d'espera hi havia la Montse i la Marta amb el seu home i el millor tema de conversa per passar el temps agradablement han sigut els acudits:



Quina és la diferència entre el detergent i els Mossos?

Que el detergent té agents actius



Un senyor va a l'Ajuntament per la tarda i es troba la dona de fer feines.

Que no treballen aquesta tarda?

No senyor, a les tardes no venen, és al matí que no treballen.



Un senyor amb una minusvàlua va a demanar feina a l'Ajuntament

Però quina invalidesa té vostè perquè jo el veig perfecte?

Doncs miri és que m'han operat i m'han tret els testicles.

Al cap d'uns dies el truquen per confirmar-li l'horari laboral

Miri vostè, treballarà de 12.00 a 14.00

Perquè no puc començar a les 08.00?

Doncs perquè nosaltres de 08.00 a 12.00 ens toquem els collons i vostè...



Després dels acudits ha tornat la recepcionista, les infermres i els metges. A les 11.20. Deuen esmorzar tots junts perquè són molt amics.



Més tard m'han preguntat:

Vols que t'ensenyi les tetes?

He accedit a veure-les encantada i MARE DE DEU SENYOR, quines tetes. Jo també les vull. Si jo tingués aquestes tetes ni ho preguntaria, les aniria ensenyant tot el dia.



************************



I mireu quina cosa més xula he trobat avui en un e-mail

Nutrició cel.lular, Cafè de l'Art, Nim i mobiliari

Bona nit a tothom,

ja us vaig avançar que aquesta setmana he començat el règim, buenu, la meva cosina no en diu règim, és nutrició cel.lular, o sigui, esmorzar i sopar un batut sabor "capuccino", dinar normal i prendre 1.5l. de tè quemagrasas i unes pastilles de vitamines i herbes (espero que realment sigui així).

No ho porto tant malament com creia que ho portaria però no puc deixar de pensar en els croissants de xocolata del Cafè de l'Art, les ensaïmades, la Sacher i el cava que prenia amb la Gema i el Josep els divendres a la nit a l'estiu, les cervesetes els dimecres de la "madre borracha", el bocata vegetal de tonyina amb confitura de pebrot vermell que amb tant de carinyo li preparava a la Montse, les mandonguilles que devoraven la Mel i l'Heribert, la xocolata de taronja i canyella que li feia al meu pare... enyoro el Cafè de l'Art i enyoro l'anar i venir de gent que rondaven per allà al llarg del dia. Aviat farà un any que vaig tancar. Potser per això estic una mica més nostàlgica. Però avui la principal causa del meu tancament, el meu bebo, pancho i bendito Nim ha fet 6 mesos. Està més guapo que totes les coses. Ja l'anem coneixent i treu el seu caràcter, normalment rialler i divertit, tendre quan estem a soles i anti-social quan s'acosten les set de la tarda. El temps que passo amb ell i amb la Mel fan que valgui la pena aquest canvi de vida.

Ara sóc una maruja desesperada, que es descuida que els dimarts toca "sico" i enlloc del xandall li col.loca a la nena un vestit que vola, que surt de casa sense toallites, que va tot els dia bruta de llet agra, verduretes i fruitetes... No us ho creureu, però anava més descansada quan tenia el Cafè de l'Art que ara que estic toooooooot el dia a casa. Busco una estona per tot però no aconsegueixo acabar res de res. La casa està més bruta i desendreçada que mai, la pila de roba per planxar no fa més que créixer, els plats s'apilen a la pica fins que no hi caben més i em costa trobar un moment per escriure el blog i desfogar-me.



Avui, en vista del meu fracàs en el intent en ser mare, esposa i mestressa de casa, he decidit trobar temps per mi. Sé que sona egocèntric però si jo estic de bon humor els altres tenen més possibilitats de ser feliços. Aquest matí, mentres en Nim jugava a l'estora, he fet ioga amb la Wii. Ja feia dies que no jugàvem amb la Wii perquè entre el sofà i la tele no hi ha prou lloc per moure’s amb el meu "estil", així que aquesta tarda he torturat el pobre Oriol, paciència de sant té aquest noi, i hem canviat la tele de lloc. I per canviar la tele hem hagut de moure la prestatgeria, i el sofà, i el ficus, i la palmera, i l'ordinador, i la taula de manualitats de la Mel, i l'estanteria de figuretes frikis de l'Ori. Total, que només ha quedat al seu lloc la taula del menjador i aquell moble d'estil "isabelino" que des de que ens van regalar el volem llençar perquè és lleig i inútil.



Després d'aquest esforç espero seguir trobant temps per mi mateixa i poder jugar a la Wii i escriure aquest blog, que fa que al final del dia em desfogui i vegi que el que és realment important ho tinc al meu costat. Trobar temps per dutxar-me en més de 3 minuts també estaria bé.