El nostre casament no hagués tingut cap importància per nosaltres (era purament un tràmit administratiu) però, especialment la meva germana i la meva mare, ens van preparar un dia fantàstic que recordarem tota la vida.
Nosaltres volíem un casament-tràmit però resulta que la cosa es va complicar. Has de portar testimonis! I ja que algú havia de faltar a la feina per anar a fer-nos de testimoni vam decidir compartir aquest dia amb els avis, pares i germans. Total 16 persones (l'Oriol i jo inclosos). Amb aquesta quantitat de gent podíem fer un àpat al nostre gust sense tenir en compte com es podien complicar les coses a la cuina de l’Hotel on jo treballava i on ens vam casar. I ens vam casar allà perquè el nostre lloc preferit del món mundial, Cala Castell, no pertany ni a Santa Cristina ni a Platja d’Aro i havia de ser un d’aquest dos Ajuntaments qui ens casés perquè és on havíem estat empadronats els darrers dos anys. Així doncs el lloc escollit van ser les Roques de la Punta d’en Ramis, a Platja d’Aro.
I nosaltres ja no vam fer res més.
La Gemma es va ocupar de la resta donant-nos una súper sorpresa. Va trucar a l’Hotel i va parlar amb la meva companya per preguntar-li el menú (un complet aperitiu, unes gambes, llagostins i escamarlans i un magret d’ànec amb oporto i farcellet de pasta filo amb arròs salvatge i raïm. De postres un assortiment de fruites naturals). Així va ser ella qui es va encarregar de fer uns menús ben macos. També va comprar uns saquets d’aromes i va escriure a mà Oriol i Mayte i la data 23 de Febrer (quins collons nosaltres casar-nos el dia de l’aniversari del Cop d’estat). Crec que va ser ella també qui es va ocupar del fotògraf. També és ella qui a dia d’avui guarda el nostre àlbum de fotos!!! També es va ocupar que en Vice i la Laia vinguessin i fessin una obra de teatre representant la nostra vida i les nostres neures. També va ser ella qui es va ocupar de que el grup d’en Lorenzo i la Lourdes vinguessin a tocar. També va ser ella qui va demanar que toquessin la nostra cançó. Us l’enllaço a continuació perquè és preciosa. També va ser ella qui es va ocupar d’avisar els nostres amics i familiars perquè vinguessin a fer el cafè i a ballar amb nosaltres. Ella i ma mare. Ma mare va fer que el Peque m’escrivís un verset i em regalés el ram de núvia. Un antulium que encara guardo sec i ple de pols. Ma mare també es va ocupar de que em comprés unes botes i no em casés amb les xiomprat a Andorra l’any 1991. Són bones eh! Encara duren i són al’armari. Les xiruques. Les botes fa anys que les vaig llençar. Ma mare també es va ocupar de reservar-nos una nit d’hotel a l’Hotel Arts. Amb unes vistes impressionants. Quan vam arribar a Barcelona ens van tapar els ulls fins arribar a l’Hotel. Va ser una sorpresa súper agradable! A la poca estona d’arribar a l’habitació, ja sols i flipats pel dia que havíem passat, van trucar a la porta i ens van portar maduixes amb xocolata i Felicitats escrit al plat. Una ampolla de bon cava i més gel. A partir d’aquí no us explico més. Al matí esmorzar a l’habitació, asseguts al llindar de la finestra per no perdre’ns detall de les vistes. Després passeig per Barcelona. Vam quedar amb el Peque i vam anar a aquella cafeteria que està en un hivernacle del Parc de la Ciutadella. Preciós. I després... Després a correcuita cap a l’estació de Sants. Teniem un viatge de tres dies s Disleyland París!!! YUPIIIII!!!!!
Va ser tot fantàstic. El que nosaltres creiem que només era un tràmit es va convertir en una mostra d’amor brutal per part de ma mare i la Gemma, amb l’inestimable suport d’en Didac i en Rafa i el Peque, i la família i els amics.
Cada any ho hem celebrat. De fet cada any ma mare s’ha preocupat que ho celebréssim i nosaltres, més que celebrar un aniversari de casament, celebrem que hi ha una pila de gent que ens estima i es preocupa per nosaltres. A més, aquesta data no la podem oblidar perquè tenim la còpia del llibre de família i segons aquest llibre el dia 23 de febrer de 2003 vam començar a ser una família, tot i que nosaltres ja érem família des de molt, però que molt abans!
XURRI T’ESTIMO
GEMMA T’ESTIMO
MAMA T’ESTIMO
I AQUÍ US DEIXO LA NOSTRA CANÇÓ, QUE LA GAUDIU
