Cròniques d'un cap de setmana 1era part

Bona nit a tothom,

per fi la Mel és a dormir! tenia ganes d’explicar un altre apassionant cap de setmana.

Aquest cap de setmana el vam començar dijous, cada cop més aviat.

Dijous la Mel s’ho va passar súper bé a la piscina, fins i tot li va agradar passar per la colchoneta i feia un dia preciós. Tan preciós que en sortir de la piscina vam anar amb la Laia i la Janna al parc nou de davant de casa la Laura. per elles és la muntanya. Hi ha una pineda enorme i neta, amb els gronxadors que hi havia a la plaça de la Vella Pedra, un "camp" de bàsquet i un de futbol. S’ho van passar pipa.

Divendres va tocar circ. Una merda de circ. Però a la Mel li va agradar molt per tant, va valer la pena. Després del circ la Laia, la Mel i la Mònica van anar a dormir a casa la iaia. la Laia i la Mònica s’hi van quedar perquè així la Gemma i en Rafa celebraven el seu aniversari de casament. Ja fa cinc anys. He vist les fotos i el vídeo del casament i m’ho vaig passar teta! Jo vaig deixar la Mel amb la iaia per poder anar dissabte a la xerrada que feia en Jordi. Va estar molt bé tot i que tinc algunes crítiques, que espero que siguin constructives per en Jordi, que li faré en privat i amb cuidado de no fer-li mal. Però de totes maneres va estar molt bé.

Dissabte a la tarda les nenes, les tres, es quedaven amb mi. Després de dinar i sense fer la migdiada, les vaig carregar al cotxe amb la intenció d’anar a casa i posar una peli perquè s’adormissin però, feia un dia tan maco! I la conversa entre la Laia i la Mel no tenia desperdici:

Laia: quin sol!

Mel: Quin dia tan preciós!

Laia: Fa un dia tan preciós per anar de passeig!

Mama-tieta (jo): Fa un dia maco nenes? Fa un dia per anar a passejar? Que voleu anar a la muntanya potser?

Nenes: Sí, sí, anem a passejar a la muntanya!

I dit i fet. portava la bici i la moto al cotxe. Tenia bibes per la Mònica i pintava millor una tarda a la muntanya que a casa amb tres nenes i mirant La Sirenita o Peter Pan un altre cop.

Vaig trucar al Raúl i l'Eva. Van dir que vindrien. Vaig trucar a la Sus i en Manel. Van dir que vindrien. Vaig trucar la Isa i en Jordi. Van dir que no, que ells anaven a Platja d'Aro a fer un passeig. Un altre dia serà! Vaig trucar a la Montse. I va dir que tampoc. Buenu. Vaig trucar a la Gemma i en rafa per mi em podrien portar les potes del cotxet. Jo només tenia la maxicosi. I van venir. Van venir la us i en Manel, en Raúl i l'Eva i la Gemma i en Rafa. Vaig començar a agafar fred i vaig proposar d’anar a l'Esclat i comprar berenar per anar a casa. Però les nenes i l'Eva van dir d’anar al parc del costat de l'Esclat, allà hi toca el sol tot el dia. I cap allà. En aquest punt la Gemma i en Rafa ens van deixar per seguir celebrat el seu aniversari. La resta vam passar la resta de la tarda, fins a les 7 i mitja, al parc.

Ja que estàvem tots junt, podíem sopar junts. Jo com sempre no tenia res a casa. Vam demanar pizzes. Les nenes van estar jugant i nosaltres rient i xerrant. A quarts de deu i veient les cares de peix bullit que començaven a fer les nenes ens vam despedir. Tothom marxava mentre la Laia i la Mel es barallaven per dormir al matalàs petit. Qui les entengui que les compri. Tenen un llit nou, preciós, amb llençols de la Campanilla i tobogan i es barallen per dormir sobre un coixí de la caravana!

Ara estic casada. Aniré al sofà a veure la tele i intentaré explicar-vos demà la resta.

Un petó i que descanseu

Farem que funcioni

Tinc una pila de somnis i il.lusions noves. Ho aconseguiré? No ho aconseguiré? Ho aconseguré i després m'estrellaré? Que faré si funciona? I si no funciona? La major part de la meva vida m'agrada tal i com està. Si canvio la part que no m'agrada inevitablement canviarà la que m'agrada. M'agradarà o no que canvii la gran part de la meva vida? Sempe podré tornar a canviar! Prefereixo estavellar-me que quedar-me quieta.

El trailer de la Gemma

La meva gemaneta hafet un trailer de la seva Maverik experience. Que el disfruteu!

Un dimarts tranquil

Avui la mamita portava la Mel i la Laia a la platja i a la piscina així que la Gemma m'ha trucat per anar a dinar juntes. Jo no he pogut perquè treballo. M'ha fet molta ràbia no poder quedar amb ella. Ja ni recordo l''última vegada que vaig parlar amb la Gemma tranquil.lament i sense nenes. Crec que no ho recordo perquè no ha passat mai des que fa tres anys va néixer la Laia! Quan he plegat he pujat a casa la mamita i intentava fer dormir les nenes, que tenien una gresca important amb un atac de riure de cosines confidents. M'ha agradat l'escena, però ens hem hagut de posar xules perquè dormissin. Han arribat l'Ori i la Gemma. L'Ori ha hagut de montar-li una prestatgeria a la mama per guardar les enciclopèdies que ja no fem servir. Quan les nenes s'han despertat hem anat a casa. L'Ori ha recollit la casa mentre la Mel mirava dibuixos i jo acabava els menús del casament del Xavi i l'Arantxa. Després hem trucat a la Sus i a la Janna per baixar a la fira. Un altre cop sopar guarro al xiringuito i més cavallitus. Sort que demà s'acaba. És una ruina i tenim els horaris completament descontrolats. Quan ha ariibat l'ori a la nit jo encara estava estava liada amb els menús. cada cop que n'imprimia un se m'acudien nous dissenys i ja no m'agradaven els que havia fet. Cigarrito condimentat amb l'Ori, pastís de xocolata de la festa de la Laia i cap al llit. He passat la nit desperta pel mal de queixal.

Barbacoa amb el Carlos i la Carmen

Avui tenim festa. Hem baixat a Bellaterra a passar el dia amb la suegri a casa el Carlos i la Carmen. Ens han preparat una parrillada argentina amb ximi xurri i tot. El menjar estava deliciós. Ens han ofert vi blanc i nosaltres, per educació, hem acceptat. Després ha resultat que la suegri, l'Alba, l'Ori i jo preniem vi blanc i els anfitrions un vi negre Protos Ribera del Duero!!!! Mai m'havia acabat la copa de vi tan ràpid per poder agafar-ne una altra. No s'ha de ser tan educat. La Mel s'ho ha passat pipa i ha començat a nedar sola (amb els manguitos) per primera vegada. tenen una pisccina d'aquestes amb aigua salada i climatitzada. Una delícia. Hem fet una bona sobretaula amb cava, pastís de merenga i pastís cassolà de la suegri, cafè i bombons d'aquells de fruita d'Aragó. Marxavem cap a les set de la tarda. Sembla mentida com amb gent tan diferent a nosaltres podem estar-hi tan bé. Hem parat un moment a ca la suegri per saludar l'àvia i la Teta, prendre un cafè i robar unes croquetes d'aquelles tan bones que fa la Teta. Hem tornat cap a Santa Cristina i hem sopat al xiringuito amb la Gemma i La Laia.

Festa de la Laia

Aquest diumenge hem fet la festa de la laia. Com cada any hem anat al parc del Carrilet de Castell d'Aro. Jo he arribat a l'hora de dinar amb el gel per les begudes. La mama ha portat tard a les nenes. Hem menjat amanida de pasta que ha portat la Gemma i carn arrebossada i truita de patates que ha portat la Pi. Erem una bona colla: la Gemma, en Rafa i la Laia; la Mònica, en Juan Carlos, la Marina i l'Arantxa; la Pi amb en Sergi i en Pol. Havent dinat hem anat cadascú a casa seva a fer dormir les nenes (i jo també) i hem deixat en Rafa i en Juan Carlos de guàrdia al parc guardant la taula i preparant les coses per la festa. La festa començava cap a les 5 i jo i la Mel ens hem despertat a les 16.55! Ui que just. Creiem que arribariem les últimes però no. Encara faltaven molts nens per arribar. Hem hagut d'esperar una estona per donar-li el regal a la Laia, amb les ganes que en tenia, perquè encara faltaven en Jordi, la Isa i la Júlia. Quan han arribat hem preferit esperar fins al pastís per donar-li el regal i així no aturavem la festa. Els nens s'ho han passat pipa pescant peixos, fent pompes de sabó, taller de maquillatge, jugant a futbol... En fi, una gran festa. Us he deixat algunes fotos al fotoblog

Platges que habiten en el meu record

Avui no he tingut un gran dia. Sort que ja s'acaba. La Mel ja és a dormir però encara la sento rondinar. Com puc canviar aquest mal dia? Doncs explicant-vos els llocs i moments màgics que habiten en el meu record. El meu lloc preferit en el món és Cala Castell. Una de les poques platges de la Costa Brava que encara no estan urbanitzades, tot i que amb el temps i els xiringuitos va perdent part del seu encant. Allà he passat capvespres fantàstics, dies de platja i passejades romàntiques. Allà vaig estrenar el meu cayak. Mai he fet servir el cayak com a mitjà de trasnport aquàtic. M'agrada agafar-lo i anar fins al final de la cala i un cop allà paro per contemplar-la des del mar. A un cantó hi ha les restes del poblat íber. A l'altre costat cala S'Alguer, amb aquelles casetes-barraques excavades a la roca i amb les portes i finestres de colors. Quan la Nuska encara vivia hi anavem a passejar amb ella i l'Anouck. Els encantava córrer per la sorra perseguint-se l'una a l'altra. La Nuska corria i intentava derrapar, l'Anouck s'endinsava a l'aigua i després no en savia sortir. Allà també es va banyar la Mel per primera vegada al mar i hi vaig arrossegar en Rafa i tota la colla (que no els agrada gaire la platja). Ho recordo amb nostàlgia i no hauria de ser així. Demà mateix hi puc tornar a anar i viure un altre moment que després podrà habitar en el meu record. Tinc molts més llocs preferits, però ara només em venen al cap platges. Deu ser pel dia tan radiant i calurós que ha fet i perquè demà comença oficialment l'estiu. A Rosamar també hi he passat moments fantàstics. Amb la Carla hi anavem però segur que ella en té un altre record. Amb les presses en Carles es va tirar a l'aigua des de les roques amb les ulleres que, per suposat van desaparèixer. No ens ho podiem creure. L'aigua era ben cristal-lina i es veia tot el fons. No hi havia corrents, aparentment. Les ulleres no va aparèixer tot i que vam passar hores capbussant-nos. Encara sort que portava unes ulleres d'emergència. Tot i això va passar tot el cap de setmana angoixat. Pensar en la Carla m'ha fet venir més platges al cap. Una nit em va venir a buscar a la feina. O jo la vaig anar a buscar a ella? No ho sé, no ho recordo bé. El segur és que vam anar a la pizzeria La Riera, vam comprar pizzes i Lambrusco, vam recollir a l'Ori i vam anar a sopar a la Conca. Vam utilitzar la cistella de picnic com a peu de taula, la taula de surf (per dir-li d'alguna manera) de suro de taula i vam menjar, beure i riure com uns locos. Vam haver de marxar perquè els mosquits ens havien matxacat però va ser una nit gènial. Mira tu! amb aquests records el meu dia ha millorat. Encara tinc més platges: aquella cala petita que hi ha al camí de ronda de S'Agaró, quines siestuquis i quins banys (també piquen els mosquits) o, una miqueta més lluny la platja de La Concha, la cala estreta o la de la Bella Dona... Us deixo amb una foto del meu xurri sortint de l'aigua d'alguna d'aquestes cales. Que guapo que està!