Bona nit amics meus,
la majoria sou no fumadors però jo, pobre de mi, sóc fumadora. La meva generació ja sabia que fumar era perjudicial, però ets tan jove quan comences a fumar i veus la vellesa i la mort tan i tan lluny!
No, no tinc excusa i sé que he sigut incívica força vegades. Estic a favor de la llei però em putejarà tantíssim.
L'Oriol i jo ja érem fumadors quan ens vam conèixer. Els meu pares ho sabien però els seus no. A casa l'Oriol no es fumava. A casa meu sí. El meu pare també és fumador. Poc a poc vam començar a fumar també a la seva habitació.
Quan vam anar a viure junts evidentment fumàvem per tota la casa. La nostra habitació era el pitjor lloc del món per dormir. Vèiem la tele i fumàvem al llit abans de quedar-nos adormits. L'ambient era tan insuportable que vam deixar de fumar a l'habitació i els cendres van desaparèixer de les tauletes de nit. Hòstia tu quin canvi!!!! Tot i això encara no érem conscients del mal que fèiem als qui ens envoltaven. Per exemple, la Gemma vivia amb nosaltres. Ella no fuma. Doncs a la cuina respirava el nostre fum. Al menjador també. A l'estudi. Fins i tot al bany! Els companys de feina, a taula, menjant, o a la taula del costat al despatx. Pobres.
Un bon dia vaig decidir deixar de fumar en el meu lloc de treball. Però no hi vaig fer per no molestar. Ho vaig fer perquè treballava de cara al públic i creia que era lleig, quedava malament, que arribessin els clients i jo estigués fent una pipada a la cigarreta o llençant el fum per la boca amb aquells morros deformats per deixar anar el fum.
Quan va néixer la Mel tot va canviar. Tot i que a l'hospital m'enfilava sobre la tassa del vàter per treure el cap per la finestra per fer un cigarrito i després hi llençava colònia intentant amagar la pudor del tabac, quan vam arribar a casa vam deixar de fumar per tot arreu per protegir la Mel del fum. Fumem a la cuina. Bé, i quan ja són a dormir fem l'últim cigarrito al menjador, ben escarxofats al sofà. davant la tele.
Als bars, restaurants i discoteques també he molestat, però és diferent, la gent hi va perquè vol. Que haguessin muntat ells bars per a no fumadors! Jo en vaig muntar un de bar de no fumadors perquè hi creia fermament però sou uns covards. Si aneu en grup només que n'hi hagi un o dos que fumen ja cediu per anar a un bar de fumadors. Això és ser hipòcrita.
I ara només em queda resignació i esperar que aquesta merda de llei serveixi perquè els nens d'ara no s’iniciïn en un vici tan lleig i tan perjudicial per tots.
Les passaré putes per això.
Com que quan estic amb els nens no puc fumar quan em ve de gust, doncs aprofito a fer-ho a la porta del cole. Quan vaig a recollir-los. Els minutets abans que surtin aprofitava per fer un cigarritu ràpid i tranquil. Ara ja no ho podré fer. A més aquí llenço les burilles a terra sense miraments.
O al parc. Sempre he recollit les burilles. I és genial aquell cigarritu mentre xerro amb les altres mames i la Mel corre per allà imaginant-se mil aventures en el riu. Aquell cigarritu és la glòria. I ara tampoc ho podré fer.
O quan vagi a visitar algú a l'hospital. Sobretot si pateixo pel pacient. Aquell cigarritu el necessito. Quan la Mel va caure de la llitera i la van tenir en observació al Trueta tota la nit, vam estar en un despatx a peu de carrer amb finestra al costat de la porta d'urgències. Doncs quan la Mel es va quedar profundament adormida a la camilla, amb la barana de seguretat posada i jo ja estava més tranquil·la perquè m'havien dit que en principi no era res, només ens hi quedàvem per precaució, doncs vaig obrir la finestra i vaig sortir corrents per arribar ràpidament a la finestra i veure-la, però vaig sortir. Vaig deixar la meva nena sola al despatx i vaig fer un cigarrito amb un cafè de la màquina. Enganxada a la finestra, amb càrrec de consciència i un gran plaer que m'ajudava a passar els nervis de l'ensurt. Aquest cigarritu quan més el necessito tampoc el podré fer.
Ho entenc i ho respectaré. Però cullons, no podeu deixar absolutament cap espai per fer un puto cigarro!!!!!!!
A la platja. Allà tampoc podré fumar. Me cago en la puta! Em sembla perfecte que no es puguin deixar les burilles a la sorra però calia prohibir fumar? Qui ho controlarà? El mateix que ha controlat que no es llencessin burilles a la sorra?
I lo de les embarassades? Això clama al cel. No podran fumar en públic. Què passa? Què si fumen en públic és més perjudicial que si ho fan en privat?
Doncs ja està. Demano perdó a tots els no fumadors que s'han vist perjudicats per culpa meva sense que jo en fos completament conscient fins que va néixer la Mel. Però també em cago en la puta mare que els va parir, on cony podré fer un cigarrito?
