Book

Avui en Xavi Comella ens ha passat aquest video. Espero que el gaudiu tant com nosaltres!

La recepta dels famosos Macarons. Visca el règim!

Alguns ja sabeu que fa poc va morir la meva tieta Lola. I alguns altres sabeu que la meva cosina Isa es casa aquest Juliol. Doncs bé, com que la Lola va morir la família vol estar una mica més unida i estant intentant arreglar alguns problemilles familiars i ser tots amics i estimar-nos. Una cosina amb la que hem recuperat la relació ven coses d'aquestes de l'Herbalife o el Naturhous o...el que sigui. I a la meva mare se li ha acudit que una forma de facilitar les coses és posar-me a règim ella em paga els productes que li he de comprar a la meva cosina Raquel. L'explicació que va donat ma mare perquè ho faci és que la meva cosina Isa, a la qui adoro, es casa aquest Juliol i vol que jo vagi molt guapa. Per això m'he d'aprimar amb els productes que ven la meva altra cosina. Els qui coneixeu a ma mare sabeu que no val la pena portar-li la contrària. Jo prefereixo fer el del Pes Ideal, que només inclou una dieta saludable, sense pastilles, batuts, barretes... Però el començo i el deixo sovint perquè em costa pagar tant de menjar saludable i no m'agrada haver de pesar-ho tot. Així que la setmana vinent, tenim trobada familiar i em donaran els batuts i tes per fer aquest règim.




Però com que encara em queda una setmana avui he fet Macarons. No macarrons no, Macarons. Unes galetes molt famoses que ara s'han posat de moda especialment a París, Londres i Nova York. He passat el matí buscant receptes diferents receptes fins que he trobat una que m'anava perfecte perquè tenia ja a casa tots els ingredients:



-130 gr de famina d'ametlla. No en tenia exactament, però em quedava ametlla molta dels panellets. Però només hi havia 100gr i l'he fet així.

-130gr de sucre glaç. Només n'he posat 100 perquè hi hagués la mateixa quantitat que de sucre.

-80gr de clares d'ou. N'he posat dues.



Hi ha receptes que aconsellen tamisar el sucre glas i la farina d'ametlla per separat i d'altres que ho aconsellen fer junt així que ho he fet de les dues maneres.



Després he muntat les clares d'ou. Ho he fet amb la thermomix i les he muntat massa. La propera vegada he d'intentar muntar menys les clares.



Després ho he barrejat enèrgicament, fent cercles. Fins que ha quedat una pasta fina i homogènia. En aquest punt hi he posat el colorant, vermell perquè les galetes quedessin roses per la Mel. Ho he tornat a remenar i no ho hauria d'haver fet. La propera vegada posaré el colorant que barregi les clares amb la farina i el sucre.



Després he posat la barreja a la màniga pastissera i he intentat fer puntes d'uns 2 cm. des de dins, des del centre.



Després s'ha de deixar reposar entre 15 minuts i tota la nit segons cada recepta. Jo les he deixades reposar unes 3 hores.



Desprès les he posat al forn a 160º. Algunes receptes posa 155º i altres diuen 175º. Hi han estat 7 minuts però m'ha semblat que encara no estaven. Les hi he deixat 2 minuts més.



Les he tret del forn i he vist que no eren el que havien de ser. No ha pujat el "peu", una característica d'aquesta galeta. I el sobre no era llis i brillant.



És important que per la propera vegada trobi la farina d'ametlla i no munti tant les clares.



He trobat que a la Mel, només per ser roses, ja li agradarien. N'he tastat una i m'ha semblat molt dolça, així que enlloc de farcir-la amb merengue ho faria només amb les clares muntades, una mica de sucre, poc, i el colorant blau.



Com que no he tastat les originals no sé si m'han quedat bé de gust o no però ens ha agradat molt com han quedat. Espero que us atreveiu a provar-ho!

Fornejades

Acabades

Avui us vull deixar una idea per fer amb els peques. Des de que la Mel té el racó dels invents a l'escola no para de fer coses rares amb capses, ampolles, retalls... Sovint em compensa més ajudar-la a fer alguna cosa i guiar-la que posar a les estanteries les coses inclassificables que fa. Així doncs amb una ampolla i cinta adhesiva podeu fer això, a més us pot ser útil per guardar-hi coses com les gomes i els clips, els llàpissos, una floreta...

Malgrat tot va ser un gran dia

Ahir el cangur va arribar una mica tard, així que els nens ja estaven banyats i sopats, en Nim dormia i la Mel estava a punt per posar-se al llit. Nosaltres ja no teníem temps d'anar a prendre un aperitiu abans d'anar a sopar. Cap problema, farem un Marini o una copeta de cava mentres esperem el sopar. Marxem feliu com dues perdius cap al Restaurant. Ens havíem informat i tancaven els diumenges a la nit, dilluns tot el dia i dimarts al migdia. Excepte els dimarts que juga el Barça, que llavors també tanquen a la nit. Quina decepció! Però no volíem amargar-nos la cita, amb el que havia costat trobar el cangur i la pasta per sortir. Vam anar cap a Sant Feliu a aquella creperia que tenen fondues que ens va agradar tant l'any passat. Tancat. Cap problema, anem a aquell de la Rambla. Tancat. Dorado. Tancat. Anem a Panolles que així estem més a prop de casa i si ens emborratxem podem arribar rodolant fins a casa. Tancat. Tio, anem a Tinars i si està tancat anem a l'Hostal Romanyà a fer una pizza i veure el futbol. Afortunadament Tinars està obert. No m'agrada entrar al Romanyà ni per comprar tabac, imagina't sopar. Encara tenim més sort i els menús baratos que abans només tenien al migdia ara també els tenen a la nit. Tot excel·lent. Buenu, la croqueta no em va acabar d'agradar però el puré de patates que acompanyava l'espatlla de xai... el millor que he tastat mai. Després li vam preguntar al cuiner com la feia i penso provar-ho de fer aquesta mateixa setmana. Quan vaig a fer pìpi m'adono de lo borratxa que vaig però l'Oriol insisteix a anar a fer una copa. Un dia és un dia. I anem cap a Sant Feliu. Al City Arms. Greu error. Al local sona música maquinera. Se suposa que és un pub irlandès. La clientela...buff. Prenem un parell de cubates i marxem No puc veure més i estem cansats. Sento els crits d'una noia. Miro al carrer de la dreta i veig un home empotrant contra una porta una dona que crida. Li estava pegant! Surto corrents cridant cap a ells i de sobte 2 marroquins i l'Oriol m'aturen. Els que es barallen també són moros. Els qui m'han aturat creuen que potser va armat i que entre un home i una dona no podem

intervenir. Vale, doncs truco a la policia. La local no contesta. Truco als mossos. Salta al 112. Li explico el que passa i a quina adreça estem. Em passen amb els mossos i he de tornar a explicar la història. Em demanen el telèfon. Ara venen, diuen. Anem seguint a la parella que es baralla en la distància per si la cosa anés a més. Els dos homes marroquins ja han desaparegut. Just quan he trucat a la policia. Només entenc una paraula en marroquí. Agí, vine. I això és el que li diu la noia al tio que l'està picant quan ell s'aparta disposat a marxar. No m'ho puc creure. Serà imbècil. En aquell moment apareix una altra mora, en pijama, i ens pregunta si estan allà. És evident que sabia que els anàvem seguint. Li indiquem on estan i deixem de pedre el temps perseguint aquells dos brètols. Tornem cap al cotxe comentant lo rara que ha sigut la nit i lo bé que ens ho hem passat. No hem parat de riure en tota la nit. Tot i l'adversitat. O gràcies a ella. No hem pogut para de riure de lo desafortunats que som en el nostres cites. Com és que portem 15 anys junt amb aquesta mala sort en les cites?

Avui és un gran dia

Avui ha sigut un gran dia i la cosa encara promet més.

Després de molt de temps l'Oriol i jo tenim una cita. Espero que vagi millor que les dues últimes: una  va ser aquest passat mes d'agost, jo molt embarassada, vam intentar fer un sopar romàntic a la nostra platja preferida i vam trobar obres a la carretera, 20 minuts parats, nens fent botellón a la platja, el sopar fred, nens amb canons de llum il.luminant-nos i una ciàtica que em volia morir. L'altra va ser el passat mes de gener. El meu pare es va quedar de cangur i nosaltres vam anar a veure Avatar en 3D. Al costat hi havia una senyora que no va parar de xerrar fins que li vam demanar que callés, que havíem pagar 40€ de cangur i 20€ de les entrades i que només volíem sentir la peli.

Avui anem al Kings a fer una copuxuela d'aperitiu, després anem al restaurant Sa Cova a sopar. I després, si el cos aguanta, que ja tenim una edat... a fer unes birres a Sant Feliu.

Demà ja us explicaré

Mmmmmm, quina gana! Vaig a sopar

M'agrada

Si tingués un vestidor faria això amb els armaris de casa. Fins que tingui un vestidor, o sigui, una casa nova, seguiré tenint els armaris plens de roba apilonada