Avui m'he fet la pedicura

Avui he tingut un altre dia de merda a la feina. Quan he plegat he anat a ofegar les penes a la piscina de la Sus. Per variar les nenes súper divertides i estupendes. Després hem jugat a un joc amb la Sus que m'ha agradat molt. Té com una mena de cosa de plàstic amb daus que tenen lletres, les remenes i has de fer tantes paraules com puguis utilitzant les lletres que surten (sense afegir-ne i seguint-ne l'ordre) i no posar les mateixes que els altres perquè aleshores no puntuen. Sóc molt dolenta però m'he divertit. Després m'ha trucat la Silvi. Ha vingut a casa cap a les 20.00 per fer-me la pedicura. Mai me l'havia fet. La pobre Silvi ha hagut d'ajudar-me a jugar amb la Mel, fer-li el sopar, preparar el bibe, explicar el conte... Avui hem batut un récord: a les 21.30 ja la tenia al llit. La Silvi és una santa. S'ha empassat tots els meu àlbums de fotos: viatges a Donostia (I, II, III i IV), Londres, Estats Units, naixement de la Mel... També ha vist les gravacions familiars. Ni la meva mare aguanta això! Després hem començat amb la sessió de bellesa podal. Pediluvio (o sigui, jacuzzi de peus), peeling, mascarilla, massatge i, per suposat, llimar ungles, pells, pulir durícies, i una pila de coses més. Tot això mentre jo fumava tranquil.lament veient Estudio 60. Sense cap mena de dubte, un plaer indescriptible. I a sobre sense sortir de casa! Com he pogut passar 32 anys sense fer-me els peus? Fins ara no entenia com la Nuri hi anava cada 2 setmanes i ara no entenc com puc passar un sol dia sense fer-me els peus. Des d'aquí el meu agraïment a la Silvi, per la seva santa paciència i pel seu bon fer.