La recepta dels famosos Macarons. Visca el règim!

Alguns ja sabeu que fa poc va morir la meva tieta Lola. I alguns altres sabeu que la meva cosina Isa es casa aquest Juliol. Doncs bé, com que la Lola va morir la família vol estar una mica més unida i estant intentant arreglar alguns problemilles familiars i ser tots amics i estimar-nos. Una cosina amb la que hem recuperat la relació ven coses d'aquestes de l'Herbalife o el Naturhous o...el que sigui. I a la meva mare se li ha acudit que una forma de facilitar les coses és posar-me a règim ella em paga els productes que li he de comprar a la meva cosina Raquel. L'explicació que va donat ma mare perquè ho faci és que la meva cosina Isa, a la qui adoro, es casa aquest Juliol i vol que jo vagi molt guapa. Per això m'he d'aprimar amb els productes que ven la meva altra cosina. Els qui coneixeu a ma mare sabeu que no val la pena portar-li la contrària. Jo prefereixo fer el del Pes Ideal, que només inclou una dieta saludable, sense pastilles, batuts, barretes... Però el començo i el deixo sovint perquè em costa pagar tant de menjar saludable i no m'agrada haver de pesar-ho tot. Així que la setmana vinent, tenim trobada familiar i em donaran els batuts i tes per fer aquest règim.




Però com que encara em queda una setmana avui he fet Macarons. No macarrons no, Macarons. Unes galetes molt famoses que ara s'han posat de moda especialment a París, Londres i Nova York. He passat el matí buscant receptes diferents receptes fins que he trobat una que m'anava perfecte perquè tenia ja a casa tots els ingredients:



-130 gr de famina d'ametlla. No en tenia exactament, però em quedava ametlla molta dels panellets. Però només hi havia 100gr i l'he fet així.

-130gr de sucre glaç. Només n'he posat 100 perquè hi hagués la mateixa quantitat que de sucre.

-80gr de clares d'ou. N'he posat dues.



Hi ha receptes que aconsellen tamisar el sucre glas i la farina d'ametlla per separat i d'altres que ho aconsellen fer junt així que ho he fet de les dues maneres.



Després he muntat les clares d'ou. Ho he fet amb la thermomix i les he muntat massa. La propera vegada he d'intentar muntar menys les clares.



Després ho he barrejat enèrgicament, fent cercles. Fins que ha quedat una pasta fina i homogènia. En aquest punt hi he posat el colorant, vermell perquè les galetes quedessin roses per la Mel. Ho he tornat a remenar i no ho hauria d'haver fet. La propera vegada posaré el colorant que barregi les clares amb la farina i el sucre.



Després he posat la barreja a la màniga pastissera i he intentat fer puntes d'uns 2 cm. des de dins, des del centre.



Després s'ha de deixar reposar entre 15 minuts i tota la nit segons cada recepta. Jo les he deixades reposar unes 3 hores.



Desprès les he posat al forn a 160º. Algunes receptes posa 155º i altres diuen 175º. Hi han estat 7 minuts però m'ha semblat que encara no estaven. Les hi he deixat 2 minuts més.



Les he tret del forn i he vist que no eren el que havien de ser. No ha pujat el "peu", una característica d'aquesta galeta. I el sobre no era llis i brillant.



És important que per la propera vegada trobi la farina d'ametlla i no munti tant les clares.



He trobat que a la Mel, només per ser roses, ja li agradarien. N'he tastat una i m'ha semblat molt dolça, així que enlloc de farcir-la amb merengue ho faria només amb les clares muntades, una mica de sucre, poc, i el colorant blau.



Com que no he tastat les originals no sé si m'han quedat bé de gust o no però ens ha agradat molt com han quedat. Espero que us atreveiu a provar-ho!

Fornejades

Acabades