Ahir ja us vaig dir que anava a un seminari de Kabbalah. Era sobre les relacions de parella.
Doncs bé, ens van explicar exactament el mateix que ens va dir a nosaltres el nostre psicòleg de parella.
Després el mateix que jo ja havia escrit en el meu blog en aquesta entrada.
Després ja van parlar d’ànimes i ànimes bessones (aquí em perdo, no crec en l’ànima, ni molt menys en l’ànima immortal). Una mica de meditació i una mica de “física?” (passen del Big Bang a l’amor i encara no entenc com!).
Va estar bé, sempre està bé comprovar que les mateixes preocupacions que tens tu les tenen els altres també. En realitat ens agradar compartir.
Va ser molt, però que molt agradable els viatge d’anada i tornada amb la Natuka. Tot i que la tia canvia de carril sense mirar si ja hi ha un cotxe en el lloc que ella pensa ocupar. En realitat pensem igual però amb enfocament diferents. Evidentment el que més ens ocupa i preocupa és el nostre petit nucli familiar. Els nostres fills, la parella, els pares i germans, el cercle d’amistats més immediats. Després el món mundial.
L’Oriol, preocupat per mi i per la Natuka, creient que podíem estar a punt de ficar-nos en una secta i que acabéssim de perdre el cap definitivament, ha buscat informació sobre manipulacions. Molt interessant, molt però que molt interessant.
Jo ja us vaig explicar que havia perdut el sentit de l’humor i ja sé perquè. Com molt bé sabeu tots tinc massa temps lliure (aviat se m’acaba per sort!) així que llegeixo molt. Massa. Cada dia miro com a mínim els titulars de
- El Periódico
- La Vanguardia
- Tercera información
- Libertad digital
- El Confidencial
- El Mundo
- El País
- Blogs de l’Indirecte
- Diari Ara
- Blogs del diari Ara
Després llegeixo amb deteniment el que més m’interessa. O crec que m’interessa.
Això és massa i no és gens útil per mi. Jo no puc canviar res de res, ni la crisi, ni les retallades socials, ni el funcionament de les multinacionals, ni la banca i els mercats, ni les farmacèutiques...
Com més llegeixo més em perdo. Més manipulada em sento. Menys ganes de riure tinc.
I això no, això no m’ho puc permetre. Després d’aquest rotllo ve el meu consell:
NO US INFORMEU MASSA SI NO US HI VA LA VIDA. Tampoc cal veure Salvame cada dia!
SEMPRE QUE PUGUEU SIGUEU COHERENTS AMB VOSALTRES MATEIXOS Em preocupa molt l’explotació infantil, però compro les botes als xinos perquè no em puc permetre les de Valverde del Camino. Sóc incoherent perquè no tinc una altra opció.
NO PUTEJEU ELS ALTRES. No cal. De fet, si podeu, tracteu tothom com si fos la vostra mare (recomanació del meu germà per fer que el món sigui millor)
PENSEU ALLÒ QUE MÉS US AGRADA I US FA SENTIR MILLOR
SI US HO PODEU PERMETRE FEU-HO. SINO BUSQUEU UNA ALTRA COSA QUE US FACI SENTIR MOLT BÉ I QUE US POGUEU PERMETRE PERÒ NO DEIXEU DE SOMIAR EN ALLÒ QUE ENCARA NO US PODEU PERMETRE. Jo voldria anar amb l’Ori i els nens a Costa Rica però de moment juguem a les cartes i a les dames amb la Mel. Ens encanta!
FEU UN KIKI A L’HORA DE LA SIESTA. El Doctor Estivill s’ha informat i diu que és la millor hora. Potser s’equivoca? Provem-ho
RIEU, RIEU MOLT. Això és una ordre, no una recomanació
