Informació, opinió, tolerància, respecte, violència, empatia, assertivitat

“Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens, "home que sap" en llatí) són primats bípedes de la família dels homínids[3][4] i l'única espècie supervivent del gènere Homo. Aquesta espècie només conté una subespècie viva, Homo sapiens sapiens, l'home actual. Les proves d'ADN indiquen que els humans moderns s'originaren a Àfrica fa aproximadament 200.000 anys.[5

Té com algunes de les característiques més destacades la seva intel·ligència, el desenvolupament del llenguatge i la cultura. Els humans tenen un cervell altament desenvolupat, capaç de realitzar un tipus de raonament abstracte, de consciència i d'emocions complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dóna una gran capacitat de manipular objectes i utilitzar eines molt més efectivament que qualsevol altra espècie que també en faci un ús puntual.”

Aquestes capacitats tan estupendes que tenim com a humans les hem de desenvolupar per fer un món millor, però com?

Primer necessitem informació veraç per crear-nos una opinió, del que sigui.

Un cop tenim una opinió hem d’actuar amb coherència a aquesta opinió. Sinó, no s’hi val a queixar-se després!


Sovint és difícil perquè els altres no tenen la mateixa opinió i el món no està fet per funcionar com creiem que ho hauria de fer, és aleshores quan hem de ser tolerants i respectuosos.

“admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres. Una acció tolerant ha de comportar una actitud oberta, capaç d'acceptar les diferències i de saber conviure en la discrepància i una actitud dialogant i transigent, que sap escoltar i és capaç d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les pròpies posicions. Per a ser tolerant cal estar format en el reconeixement que les diferències entre les persones és un bé de la humanitat. La maduresa d'una persona és un factor important per a tenir un elevat grau de tolerància. La inseguretat i les personalitats "febles" són factors que afavoreixen la intolerància. Aquestes persones originen actituds defensives, tancades i intransigents. La violència i els crits són els arguments nerviosos dels qui, amb la força exterior, intenten dissimular una extraordinària inseguretat interior.
La tolerància és una capacitat personal que es desenvolupa com altres capacitats cognitives i emocionals al llarg de desenvolupament de l'individu. Els aprenentatges, l'experiència, la reflexió i el pensament constructiu i crític afavoreixen una major tolerància. La tolerància és una capacitat que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). L'exposició a dilemes morals, per exemple és un bon sistema per aprendre a admetre altres punts de vista, i acceptar l'autocrítica i així augmentar la nostra tolerància.
La tolerància genera tolerància...No hi ha persones intolerants o tolerants, hi ha persones que exerceixen una baixa tolerància, però que poden aprendre i modificar els seus esquemes cap a una major tolerància. No hi ha ésser humà totalment intolerant; ni hi ha esser humà totalment tolerant, és una qüestió de grau susceptible de modificació en funció de l'entorn, l'experiència... Gràcies a la tolerància, s'aconsegueix també un actitud d'escolta, de respecte, de curiositat cap a l'altre, d'enriquiment personal”
El respecte és un valor ètic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua. Va més enllà de la tolerància perquè implica un sentiment positiu cap a l'altre.

Res de violència, ni física ni verbal. Intentem fer el buit a allò amb el que no estem d’acord.

Una cosa és ser tolerant i respectuós i una altra molt diferent és ser un titella sense idees pròpies que es deixa ningunejar per qualsevol.

No volem ser uns titelles sense idees pròpies però potser ens equivoquem perquè la informació que teníem no és veraç, perquè no hem vist les coses des d’un altre punt de vista...

Rectificar és de savis, diuen!

Arribats aquí necessitem l’empatia.

“L'empatia és la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments.”

Ja hem fet tot el que crèiem que havíem de fer: ens hem informat per crear la nostra pròpia opinió, hem estat tolerants i respectuosos, fins i tot ens hem intentat posar a la pell dels altres. Però res, nosaltres seguim amb la nostra opinió, però no ens serveix de res perquè els altres no pensen igual i per tant les coses no van com nosaltres voldríem.

Ara necessitem de l’assertivitat.

“L' assertivitat és la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.[1] Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte. Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius. Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acaben acceptant o creient allò que l'agressiu els hi diu. Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i intenten influenciar-los amb la fita que acabin defensant les seves postures. En canvi, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els altres, però sempre respectant els límits dels altres i intentant aprendre de les seves opinions, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els assertius també són capaços de defensar-se davant l' intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius. Val a dir, que un esser humà pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests estils”

Ho hem intentat tot, però la situació no millora. Fins i tot empitjora. Ja no som capaços de seguir endavant si els altres pensen tan diferent a nosaltres.

 Però no estem sols. Hi ha molta gent que pensa com nosaltres. Només cal trobar-los. Trobar-los o plantejar la situació als altres per veure si potser no s’ho havien plantejat o potser pensaven diferent perquè no ho havien vist des del nostre punt de vista. Si ens som uns quants és el moment d’organitzar-nos. Potser ja existeix algun grup que defensa les nostres idees.

Afegim-nos-hi! Si som molts ens sentiran millor.