Jo he treballat els diumenges durant molts i molts anys. I espero aviat tornar-hi a treballar.
Potser hauria hagut de triar una altra professió. M'agradaria una combinació entre els sous dels controladors aeris, els horaris dels bancs i l'administració pública, les vacances dels mestres i una jubilació com la dels polítics.
L'altre dia vaig veure un tros del programa de TV Banda Ampla. Semblava com si economia i societat no fos el mateix. Darrera l'economia, darrera les empreses, siguin grans o petites, el que hi ha són moltes persones. Persones que tenen pares, germans i fills. Persones que volen consumir allò que necessiten i allò que volen i que fan que l'economia segueixi rutllan.
Hi ha gent que reclama que els comerços, l'administració i la banca obrin sempre. Cadascú vol adaptar aquests serveis a la seva llibertat.
Us imagineu que tot estigués obert sempre?
Quan jo treballava els diumenges tenia festa els dimarts. Jo tenia festa els dimarts, però la meva família i els meus amics no. Ells tenien festa els diumenges. I quedaven. Quedaven per dinar, per anar al cine, per sortir a passejar. Jo no podia quedar amb ells. Si els horaris m'ho permetien m'hi sumava en algun moment. Els dimarts, quan jo tenia festa, els altres estaven a la feina. Per tant tampoc podia quedar. Això sí, podia anar al banc a fer gestions, a hisenda, a l'ajuntament i a comprar. A canvi no tenia vida personal i familiar. Però es veu que això no importa.
Si realment tot ha de funcionar 7 dies a la setmana els meus familiars i amics també treballaran els diumenges. No podran quedar. No aniran al cine, ni a dinar al restaurant ni a fer un passeig.
Si molts treballen en diumenge, a part de no poder tenir vida personal i familiar, també necessitaran que les escoles obrin els caps de setmana. Potser ens podrien deixar triar l'horari. Els qui tinguessin festa els dilluns podrien no portar els nens al cole els dilluns i podrien portar-los els diumenges. O potser podríem tancar les escoles, que costen molts dines a l'administració pública i no aporten beneficis a curt termini, i contractar mestres particulars a casa per poder seguir un temari i mantenir la vida familiar a petita escala. Això si els matrimonis tenen sort i tenen festa el mateix dia. Si resulta que la mare té festa els dimarts i el pare els dijous la vida familiar haurà d'esperar a la jubilació o potser a l'altra vida. Perquè tenir fills en un món obert 7 dies a la setmana no seria gaire sensat i la natalitat baixaria encara més i el sistema de pensions està pensat perquè siguin els del futur qui paguin les nostres pensions. Però això també és un altre tema.
No sé a vosaltres, però a mi no m'agradaria un món així. Un món que actualment funciona mínimament gràcies a que les famílies i els amics ens ajuden a passar els mals moments. No gràcies a l'economia, que ens està ofegant cada cop més. I no sé vosaltres, però jo, si no compro més bolsos o més pollastre no és perquè no obrin els diumenges, és perquè no tinc més diners. Consumeixo fina allà on puc.
El petit botiguer obrirà per no quedar enrere. Si la gent s’acostuma a comprar el diumenge haurà d’obrir. Però en realitat no augmentarà les vendes. Com que no augmentarà les vendes no podrà contractar un treballador. Només aconseguirà perdre allò que més l’importa, la seva família, per cap benefici econòmic.
A l’amo de la multinacional sí que li sortirà a compte. Com que paga uns sous de merda, legal això sí, als dependents pot contractar-ne un altre. Serà el treballador qui no tindrà vida familiar. A ell li importa un rave. Ell el diumenge anirà a esquiar amb la seva família. I jo me’n alegro per ell.
Què us sembla si enlloc de criticar els qui tenen millors condicions socio-econòmiques que nosaltres el que fem és demanar els nostres drets? I si per comprar o fer gestions quan a nosaltres ens vagi bé ho fem a través d'internet? I si el diumenge no anem a comprar? És l’únic poder que tenim. Demostrar que no ens fa falta i que ens importa més la nostra família que els beneficis d’una gran empresa.
Per a aquells sectors en els que no ens queda més remei que treballar diumenges perquè és imprescindible (farmàcies, metges, bombers, hosteleria, oci...) intentem racionalitzar al màxim els horaris i intentem que de tant en tant també puguin gaudir d’una vida personal.
Allò de que els diners mouen el món és o hauria de ser mentida. És l’amor el que ens ha de fer moure.
