Seguim amb l'e-mail d'ahir des de un altre punt de vista

Ja estic llesta per continuar. Aquí teniu la resta de l’e-mail


A CONTINUACIÓN EL ARTÍCULO PUBLICADO EN EL PERIÓDICO "MALAGA HOY".
VERÉIS QUE NO TIENE DESPERDICIO:
"Andalucía impulsará el árabe como segunda lengua extranjera en la ESO. El Plan Integral para la Inmigración cuenta con un presupuesto de 2.500 millones hasta el año 2013. Se firmarán convenios con los ayuntamientos para proyectos de intervención socioeducativa.

Ara jo, SEGUNDA LENGUA EXTRANJERA: Això vol dir que fan castellà com a llengua vehicular, suposo que l’Anglès o el Francès com a segona llengua y després tindran 1 o 2 hores setmanals d’Àrab.

Quin és el problema perquè els nens i nenes Andalusos, Comunitat autònoma més pròxima al països de parla àrab, llengua que parlen 530 milions de persones segons Wikipedia, aprenguin aquesta llengua OPCIONALMENT (poden triar entre diferents idiomes)?

L’anglès el parlen 508 milions de persones i és la que estudiem tots, no a l’escola, sinó que a més els porten a Acadèmies i escoles d’idiomes.

El francès, sempre segons wikipedia, el parlen 300 milions, els castellà entre 450 i 500 milions i el xinès 10.000 milions!

La Consejería de Educación potenciará el estudio del árabe como segunda lengua extranjera en algunos institutos de Educación Secundaria de la comunidad para facilitar la integración del alumnado inmigrante, según el III Plan Integral para la Inmigración en Andalucía 2009-2013 (PIPIA), recogido por Europa Press.


De este modo, tal y como refleja el borrador del plan, se contempla como medida formativa y de atención a la diversidad cultural el incremento del árabe como segunda lengua en la ESO, así como la implantación en algunas Escuelas Oficiales de Idiomas que actualmente no lo tienen autorizado o la inclusión de la materia Español para extranjeros en una Escuela Oficial de Idiomas, aún por determinar".

Això ja no em sembla tan bé: una cosa és educació l’altre per integració. Com ajuda a integrar-se estudiar àrab com a segona llegua estrangera?

A VER: ¿HAY ALGÚN SOCIALISTA POR AHÍ QUE ME LO EXPLIQUE?


¡Olé su madre! En vez de tratar de que los que vengan de fuera se integren en nuestra cultura, tenemos que poner nuestro dinero y esfuerzo para adaptarnos nosotros a la de ellos. Ahí tenemos a los politicos iluminados que administran y gestinonan lo mejor para nuestro pais.


No sé què heu llegit vosaltres, però jo en cap lloc he llegit que nosaltres ens adaptem a ells. He llegit que els alumnes de secundària podran triar àrab com a segona llengua estrangera

ES DECIR, QUE NO VAMOS A TENER CRUCIFIJOS EN NUESTROS COLEGIOS, Y EN SU LUGAR, VAMOS A ESTUDIAR ESE INTERESANTISIMO IDIOMA QUE ES EL ARABE...

Què té a veure tenir símbols religiosos a la classe, siguin de la religió que siguin, amb estudiar idiomes?

¿Nos obligarán también a estudiar en los colegios el CORÁN, como asignatura histórica?

Doncs com a assignatura per si sola no caldria, però una mica d’informació no aniria gens malament donada la gran quantitat de monuments i restes islàmiques que hi ha arreu d’Espanya i especialment a Andalusia. Tenint en compte que l’Islamisme i el Cristianisme tenen el mateix Antic Testament i que l’Islamisme reconeix Jesús com a profeta però no com a fill de Déu ja tenim mig camí fet, això sí només aquells que en tinguin una mica de coneixement del Cristianisme!

PERO POR FAVOR, HAGAMOS ALGO YA CON TODO ÉSTO.


POR ESO SOMOS EL HAZMEREIR DE EUROPA.


QUE VERGUENZA, pero esto es lo que nos merecemos por conformistas que somos los españoles.


Si alguien tiene dudas puede buscar en Google.es por:


Junta Andalucia educacion arabe 2010 y pinchar en la pagina:


Plan para implantacion del arabe en institutos ESO consejeria...


CON MIS IMPUESTOS ¡NO!


REENVÍALO.

Aquest enllaç porta a altres foros de debat, en cap cas al Plan o a la notícia. Però nosaltres, sense pensar-ho, ho reenviem a tothom que tenim a la nostra llista de contactes.

I aquí ho deixo avui. Pels propers post ja buscaré un tema més lleugeret, que aquest costa de llegir

Petonicus a tots i bona nit

Cal informar-se

Avui un bon amic li ha enviat a l’Ori un e-mail amb el següent encapçalament:


Siéntate y tómate una pastillita antes de leer esto. De esta, te da un viaje...

RECORTAN A LOS FUNCIONARIOS UN 5% PARA AHORRAR EN UN AÑO 1.400 MILLONES DE EUROS Y VAN LOS SOCIALISTAS DE ANDALUCIA Y APRUEBAN GASTAR 2.500 MILLONES DE EUROS EN ESTO:


EL PRESIDENTE DE LA JUNTA DE ANDALUCIA, NOS HA DELEITADO CON UNA PROPUESTA COMO REGALITO PARA EL AÑO 2010.

He estat buscant aquesta informació a la web de la Junta de Andalucia i no he trobat cap informació corresponent a aquesta notícia. El que sí he trobat és una notícia d’Europapress del 30 de desembre, però no sé de quin any, que diu el següent:

La Consejería de Empleo de la Junta aseguró hoy que el borrador del III Plan Integral para la Inmigración en Andalucía 2009-2013 "ha sido modificado en numerosos puntos" y ya "no recoge" aspectos como potenciar el estudio del árabe como segunda lengua extranjera en algunos Institutos de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) de la comunidad para facilitar la integración del alumnado inmigrante.

Tenint en compte que estem a 2 de Desembre de 2010 i que aquest PLAN és pels anys 2009-2012 aquest e-mail arriba tard o és molt malintencionat (el proper mes de Maig recordem que tenim eleccions municipals i acabem de passar per una campanya electoral que malauradament ha utilitzat els immigrants per guanyar, o no, vots)

També calculo que 2500 milions entre 4 anys que dura el plan són: 625 milions l’any /lluny del 2500 que utilitzen per fer la comparació amb el 5% dels funcionaris.

Per acabar de buscar informació he buscat quant milions calcula l’estat que estalvia amb aquesta baixada i segons EL MUNDO aquest del Juny al Desembre de 2010 volien estalviar 15.000 milions (una “mica més” del que diu l’e-mail)

Si us plau, cal comprovar la informació. Sabeu d’on ve aquest e-mail? Abans de reenviar-lo com uns locos heu mirat si era cert?

Cada vegada que rebo un e-mail sobre algun pederasta o violador o metge que tracta un nen amb una malaltia rara m’agrada googlejar el nom o la malaltia per veure què en trec. Sempre he trobat que es tractava d’una estafa. Ara amb el facebook encara passa més.

En general som bones persones que quan reenviem aquests e-mails pretenem ajudar a aquells qui estimem o marginar els qui creiem indesitjables. Però cal anar amb compte. Hauríem de comprovar mínimament la credibilitat d’aquestes “notícies”. També passa això quan ens diuen que en els pisos de protecció oficial hi entraran a viure els gitanos d’algun barri que volem “millorar”.



En fi, un desastre!



Demà segueixo amb la resta de l’e-mail, que NO TÉ DESPERDICI.

Pensament de fum efímers

ESPAI TERRA
Ahir per primer cop vàrem veure el programa ESPAI TERRA de TV3.

El vàrem trobar fantàstic i ens va sobtar que l'home que fa tants anys ens està ensenyant el temps i que ha aconseguit que molt catalans ens interessem per la meteorologia ara ens il·lustrés sobre molts diversos temes que sembla que a ell l'apassionen.

Aquesta deu ser l'evolució del coneixement a les societats. La nostra generació no sabia absolutament res de meteorologia, però la propera generació ja ha assumit força conceptes desconeguts per tot nosaltres fins que van aparèixer els homes del temps de TV3: recordeu en Picó, o en Francesc Mauri? Doncs ara en Tomàs Molina, qui ens ha ensenyat coses com la "boira gebrada" ens parla de molts altres temes: medi ambient, satèl·lits i indrets de les nostres contrades.

Ens va agradar, ens va agradar molt.



MENJARETS
Vàrem veure el programa tot menjant-nos una tonyina a la planxa amb sal d'espècies i raïm amb licor de cirera i vinagre.
Boníssim, era boníssim, i encara es pot millorar per arribar a la perfecció.
També vàrem menjar raïm amb nous.



PERQUÈ?
Perquè si Iniciativa ho ha fet pitjor que ERC aquest darrer ha baixat molt més?



TERRIBAS-MAS
Entre aquests dos no hi ha cap feeling. Quant de temps durarà aquesta noia al càrrec? Perquè en unes hores ha perdut totalment la credibilitat i li ha canviat fins i tot la cara a en Mas?



ILLES CAYMAN
Les Illes Cayman eren el refugi de pirates. Actualment hi celebren unes festes de pirates per commemorar-ho. Actualement són un refugi fiscal plena de bancs.

L'evolució lògica dels pirates és convertir-se banquers en Paradisos fiscals.

Eleccions el proper 28 de Novembre

Bona nit a tothom,



la majoria de vosaltres passeu del tema, ho sé, però com que jo no passo aquí ve el meu rotllo:



El 28 de novembre HEM d'anar a votar. D'això no en tinc cap dubte. El problema ve quan he de decidir a qui votar.



PP i Ciutadans descartat, així que 2 programes electorals menys a llegir.



PSC, Iniciativa i Esquerra: em tenen desencisada.

Per cert, el programa electoral d'Iniciativa m'ha costat de trobar. A més avui ha vingut propaganda a la bústia i encara no sé què pensar: el primer punt "Crear ocupació estable amb salaria dignes, en una economia neta, moderna i justa". Això els defineix? Quin partit no porta en seu programa electoral crear ocupació?

Segon punt: "Més política social per fer front a la crisi". Fins i tot la dreta més carrinclona diu el mateix.

I aquí ho deixo, perquè els altres 4 punt estan de "relleno"

El programa d'esquerra l'he trobat de seguida i el llegiré més tard. Té 236 pàgines i el llegiré amb calma i interès perquè, tot i que no m'agrada com funciona, segons un qüestionari que he fet per saber qui havia de votar m'ha sortit ERC. M'ho llegiré amb carinyo, però...

I el programa del PSC, no sé perquè, però m'ha fet mandra fins i tot descarregar-lo (ja no parlem de llegir-lo!)



Ens queda Reagrupament, que he trobat el programa, però del qui no en sé res de res. Demà hi faré un cop d'ull que només té 131 pàgines (és e més curt que he trobat)



I per últim tenim el partit d'en Laporta, el SI, de qui m'he fet un fart de buscar el programa però no l'he trobat. I no l'he trobat no perquè sigui torpe, que podria ser sense cap mena de dubte, sinó perquè no en tenen!!! I si considerem el seu Manifest Electoral com un programa, doncs resulta que només hi ha un punt: proclamar UNILATERALEMENT, la independència de Catalunya. Quils va parir!!!!! Independentista sí, de tota la vida, però votar un partit que no té ni programa electoral. No entenc què pretenen. Està clar que no obtindran prou vots per Governar, per tant només ens serveixen per pactar amb els altres. I jo com sé per on aniran? La independència us transmet què n'opinen dels temes que més ens importen? Sanitat i Educació, per exemple. En fi, un altre partit descartat.



Ara us deixo, que encara he de llegir 3 programes electorals!



Bona nit, que descanseu i que intenteu il·luminar-me perquè no en tinc ni idea de qui votar el proper 28

Els temps estan canviant, acudits, tetes i pijades

Encara porto al cotxe l'ordinador de les princeses que li vam posar a la Mel l'últim cop que vam baixar a Barcelona i ahir, que la Gemma va tenir la "tancada" vaig portar jo a les 3 nenes al cotxe tornant de ballet. Un cop més la conversa entre la Mel i la Laia em va deixar al·lucinada:




La Mel obre l'ordinador, que no té piles ja, i li diu a la Laia



-Parlo amb el tiet Peque



I es posa a teclejar com una loca



Para mirant la pantalla i després d'uns segons la Laia li diu



-Què t'ha contestat?



-Que la Mel, la Laia i la Mònica són més maques que la lluna



Ja veieu, la Mel té un ordinador sense piles però amb el Messenger i el facebook instal.lat!!!! Això sí, no en tenen ni idea del que és un cassette o un vídeo. ELS TEMPS ESTAN CANVIANT



***********************



Avui ha sigut un dia profitós:



En primer lloc m'he pesat i ja he perdut 3 kg. Moriré perquè no pot ser sa perdre 3 kg en menys d'una setmana però estaré prima.



Després he anat a bancs, Ajuntament i al CAP. Al CAP hi havia un cartell que posava "Torno a les 11.00". La recepcionista deu haver fet una pausa per esmorzar, i el metges també perquè a la sala d'espera hi havia la Montse i la Marta amb el seu home i el millor tema de conversa per passar el temps agradablement han sigut els acudits:



Quina és la diferència entre el detergent i els Mossos?

Que el detergent té agents actius



Un senyor va a l'Ajuntament per la tarda i es troba la dona de fer feines.

Que no treballen aquesta tarda?

No senyor, a les tardes no venen, és al matí que no treballen.



Un senyor amb una minusvàlua va a demanar feina a l'Ajuntament

Però quina invalidesa té vostè perquè jo el veig perfecte?

Doncs miri és que m'han operat i m'han tret els testicles.

Al cap d'uns dies el truquen per confirmar-li l'horari laboral

Miri vostè, treballarà de 12.00 a 14.00

Perquè no puc començar a les 08.00?

Doncs perquè nosaltres de 08.00 a 12.00 ens toquem els collons i vostè...



Després dels acudits ha tornat la recepcionista, les infermres i els metges. A les 11.20. Deuen esmorzar tots junts perquè són molt amics.



Més tard m'han preguntat:

Vols que t'ensenyi les tetes?

He accedit a veure-les encantada i MARE DE DEU SENYOR, quines tetes. Jo també les vull. Si jo tingués aquestes tetes ni ho preguntaria, les aniria ensenyant tot el dia.



************************



I mireu quina cosa més xula he trobat avui en un e-mail

Nutrició cel.lular, Cafè de l'Art, Nim i mobiliari

Bona nit a tothom,

ja us vaig avançar que aquesta setmana he començat el règim, buenu, la meva cosina no en diu règim, és nutrició cel.lular, o sigui, esmorzar i sopar un batut sabor "capuccino", dinar normal i prendre 1.5l. de tè quemagrasas i unes pastilles de vitamines i herbes (espero que realment sigui així).

No ho porto tant malament com creia que ho portaria però no puc deixar de pensar en els croissants de xocolata del Cafè de l'Art, les ensaïmades, la Sacher i el cava que prenia amb la Gema i el Josep els divendres a la nit a l'estiu, les cervesetes els dimecres de la "madre borracha", el bocata vegetal de tonyina amb confitura de pebrot vermell que amb tant de carinyo li preparava a la Montse, les mandonguilles que devoraven la Mel i l'Heribert, la xocolata de taronja i canyella que li feia al meu pare... enyoro el Cafè de l'Art i enyoro l'anar i venir de gent que rondaven per allà al llarg del dia. Aviat farà un any que vaig tancar. Potser per això estic una mica més nostàlgica. Però avui la principal causa del meu tancament, el meu bebo, pancho i bendito Nim ha fet 6 mesos. Està més guapo que totes les coses. Ja l'anem coneixent i treu el seu caràcter, normalment rialler i divertit, tendre quan estem a soles i anti-social quan s'acosten les set de la tarda. El temps que passo amb ell i amb la Mel fan que valgui la pena aquest canvi de vida.

Ara sóc una maruja desesperada, que es descuida que els dimarts toca "sico" i enlloc del xandall li col.loca a la nena un vestit que vola, que surt de casa sense toallites, que va tot els dia bruta de llet agra, verduretes i fruitetes... No us ho creureu, però anava més descansada quan tenia el Cafè de l'Art que ara que estic toooooooot el dia a casa. Busco una estona per tot però no aconsegueixo acabar res de res. La casa està més bruta i desendreçada que mai, la pila de roba per planxar no fa més que créixer, els plats s'apilen a la pica fins que no hi caben més i em costa trobar un moment per escriure el blog i desfogar-me.



Avui, en vista del meu fracàs en el intent en ser mare, esposa i mestressa de casa, he decidit trobar temps per mi. Sé que sona egocèntric però si jo estic de bon humor els altres tenen més possibilitats de ser feliços. Aquest matí, mentres en Nim jugava a l'estora, he fet ioga amb la Wii. Ja feia dies que no jugàvem amb la Wii perquè entre el sofà i la tele no hi ha prou lloc per moure’s amb el meu "estil", així que aquesta tarda he torturat el pobre Oriol, paciència de sant té aquest noi, i hem canviat la tele de lloc. I per canviar la tele hem hagut de moure la prestatgeria, i el sofà, i el ficus, i la palmera, i l'ordinador, i la taula de manualitats de la Mel, i l'estanteria de figuretes frikis de l'Ori. Total, que només ha quedat al seu lloc la taula del menjador i aquell moble d'estil "isabelino" que des de que ens van regalar el volem llençar perquè és lleig i inútil.



Després d'aquest esforç espero seguir trobant temps per mi mateixa i poder jugar a la Wii i escriure aquest blog, que fa que al final del dia em desfogui i vegi que el que és realment important ho tinc al meu costat. Trobar temps per dutxar-me en més de 3 minuts també estaria bé.

Book

Avui en Xavi Comella ens ha passat aquest video. Espero que el gaudiu tant com nosaltres!

La recepta dels famosos Macarons. Visca el règim!

Alguns ja sabeu que fa poc va morir la meva tieta Lola. I alguns altres sabeu que la meva cosina Isa es casa aquest Juliol. Doncs bé, com que la Lola va morir la família vol estar una mica més unida i estant intentant arreglar alguns problemilles familiars i ser tots amics i estimar-nos. Una cosina amb la que hem recuperat la relació ven coses d'aquestes de l'Herbalife o el Naturhous o...el que sigui. I a la meva mare se li ha acudit que una forma de facilitar les coses és posar-me a règim ella em paga els productes que li he de comprar a la meva cosina Raquel. L'explicació que va donat ma mare perquè ho faci és que la meva cosina Isa, a la qui adoro, es casa aquest Juliol i vol que jo vagi molt guapa. Per això m'he d'aprimar amb els productes que ven la meva altra cosina. Els qui coneixeu a ma mare sabeu que no val la pena portar-li la contrària. Jo prefereixo fer el del Pes Ideal, que només inclou una dieta saludable, sense pastilles, batuts, barretes... Però el començo i el deixo sovint perquè em costa pagar tant de menjar saludable i no m'agrada haver de pesar-ho tot. Així que la setmana vinent, tenim trobada familiar i em donaran els batuts i tes per fer aquest règim.




Però com que encara em queda una setmana avui he fet Macarons. No macarrons no, Macarons. Unes galetes molt famoses que ara s'han posat de moda especialment a París, Londres i Nova York. He passat el matí buscant receptes diferents receptes fins que he trobat una que m'anava perfecte perquè tenia ja a casa tots els ingredients:



-130 gr de famina d'ametlla. No en tenia exactament, però em quedava ametlla molta dels panellets. Però només hi havia 100gr i l'he fet així.

-130gr de sucre glaç. Només n'he posat 100 perquè hi hagués la mateixa quantitat que de sucre.

-80gr de clares d'ou. N'he posat dues.



Hi ha receptes que aconsellen tamisar el sucre glas i la farina d'ametlla per separat i d'altres que ho aconsellen fer junt així que ho he fet de les dues maneres.



Després he muntat les clares d'ou. Ho he fet amb la thermomix i les he muntat massa. La propera vegada he d'intentar muntar menys les clares.



Després ho he barrejat enèrgicament, fent cercles. Fins que ha quedat una pasta fina i homogènia. En aquest punt hi he posat el colorant, vermell perquè les galetes quedessin roses per la Mel. Ho he tornat a remenar i no ho hauria d'haver fet. La propera vegada posaré el colorant que barregi les clares amb la farina i el sucre.



Després he posat la barreja a la màniga pastissera i he intentat fer puntes d'uns 2 cm. des de dins, des del centre.



Després s'ha de deixar reposar entre 15 minuts i tota la nit segons cada recepta. Jo les he deixades reposar unes 3 hores.



Desprès les he posat al forn a 160º. Algunes receptes posa 155º i altres diuen 175º. Hi han estat 7 minuts però m'ha semblat que encara no estaven. Les hi he deixat 2 minuts més.



Les he tret del forn i he vist que no eren el que havien de ser. No ha pujat el "peu", una característica d'aquesta galeta. I el sobre no era llis i brillant.



És important que per la propera vegada trobi la farina d'ametlla i no munti tant les clares.



He trobat que a la Mel, només per ser roses, ja li agradarien. N'he tastat una i m'ha semblat molt dolça, així que enlloc de farcir-la amb merengue ho faria només amb les clares muntades, una mica de sucre, poc, i el colorant blau.



Com que no he tastat les originals no sé si m'han quedat bé de gust o no però ens ha agradat molt com han quedat. Espero que us atreveiu a provar-ho!

Fornejades

Acabades

Avui us vull deixar una idea per fer amb els peques. Des de que la Mel té el racó dels invents a l'escola no para de fer coses rares amb capses, ampolles, retalls... Sovint em compensa més ajudar-la a fer alguna cosa i guiar-la que posar a les estanteries les coses inclassificables que fa. Així doncs amb una ampolla i cinta adhesiva podeu fer això, a més us pot ser útil per guardar-hi coses com les gomes i els clips, els llàpissos, una floreta...

Malgrat tot va ser un gran dia

Ahir el cangur va arribar una mica tard, així que els nens ja estaven banyats i sopats, en Nim dormia i la Mel estava a punt per posar-se al llit. Nosaltres ja no teníem temps d'anar a prendre un aperitiu abans d'anar a sopar. Cap problema, farem un Marini o una copeta de cava mentres esperem el sopar. Marxem feliu com dues perdius cap al Restaurant. Ens havíem informat i tancaven els diumenges a la nit, dilluns tot el dia i dimarts al migdia. Excepte els dimarts que juga el Barça, que llavors també tanquen a la nit. Quina decepció! Però no volíem amargar-nos la cita, amb el que havia costat trobar el cangur i la pasta per sortir. Vam anar cap a Sant Feliu a aquella creperia que tenen fondues que ens va agradar tant l'any passat. Tancat. Cap problema, anem a aquell de la Rambla. Tancat. Dorado. Tancat. Anem a Panolles que així estem més a prop de casa i si ens emborratxem podem arribar rodolant fins a casa. Tancat. Tio, anem a Tinars i si està tancat anem a l'Hostal Romanyà a fer una pizza i veure el futbol. Afortunadament Tinars està obert. No m'agrada entrar al Romanyà ni per comprar tabac, imagina't sopar. Encara tenim més sort i els menús baratos que abans només tenien al migdia ara també els tenen a la nit. Tot excel·lent. Buenu, la croqueta no em va acabar d'agradar però el puré de patates que acompanyava l'espatlla de xai... el millor que he tastat mai. Després li vam preguntar al cuiner com la feia i penso provar-ho de fer aquesta mateixa setmana. Quan vaig a fer pìpi m'adono de lo borratxa que vaig però l'Oriol insisteix a anar a fer una copa. Un dia és un dia. I anem cap a Sant Feliu. Al City Arms. Greu error. Al local sona música maquinera. Se suposa que és un pub irlandès. La clientela...buff. Prenem un parell de cubates i marxem No puc veure més i estem cansats. Sento els crits d'una noia. Miro al carrer de la dreta i veig un home empotrant contra una porta una dona que crida. Li estava pegant! Surto corrents cridant cap a ells i de sobte 2 marroquins i l'Oriol m'aturen. Els que es barallen també són moros. Els qui m'han aturat creuen que potser va armat i que entre un home i una dona no podem

intervenir. Vale, doncs truco a la policia. La local no contesta. Truco als mossos. Salta al 112. Li explico el que passa i a quina adreça estem. Em passen amb els mossos i he de tornar a explicar la història. Em demanen el telèfon. Ara venen, diuen. Anem seguint a la parella que es baralla en la distància per si la cosa anés a més. Els dos homes marroquins ja han desaparegut. Just quan he trucat a la policia. Només entenc una paraula en marroquí. Agí, vine. I això és el que li diu la noia al tio que l'està picant quan ell s'aparta disposat a marxar. No m'ho puc creure. Serà imbècil. En aquell moment apareix una altra mora, en pijama, i ens pregunta si estan allà. És evident que sabia que els anàvem seguint. Li indiquem on estan i deixem de pedre el temps perseguint aquells dos brètols. Tornem cap al cotxe comentant lo rara que ha sigut la nit i lo bé que ens ho hem passat. No hem parat de riure en tota la nit. Tot i l'adversitat. O gràcies a ella. No hem pogut para de riure de lo desafortunats que som en el nostres cites. Com és que portem 15 anys junt amb aquesta mala sort en les cites?

Avui és un gran dia

Avui ha sigut un gran dia i la cosa encara promet més.

Després de molt de temps l'Oriol i jo tenim una cita. Espero que vagi millor que les dues últimes: una  va ser aquest passat mes d'agost, jo molt embarassada, vam intentar fer un sopar romàntic a la nostra platja preferida i vam trobar obres a la carretera, 20 minuts parats, nens fent botellón a la platja, el sopar fred, nens amb canons de llum il.luminant-nos i una ciàtica que em volia morir. L'altra va ser el passat mes de gener. El meu pare es va quedar de cangur i nosaltres vam anar a veure Avatar en 3D. Al costat hi havia una senyora que no va parar de xerrar fins que li vam demanar que callés, que havíem pagar 40€ de cangur i 20€ de les entrades i que només volíem sentir la peli.

Avui anem al Kings a fer una copuxuela d'aperitiu, després anem al restaurant Sa Cova a sopar. I després, si el cos aguanta, que ja tenim una edat... a fer unes birres a Sant Feliu.

Demà ja us explicaré

Mmmmmm, quina gana! Vaig a sopar

M'agrada

Si tingués un vestidor faria això amb els armaris de casa. Fins que tingui un vestidor, o sigui, una casa nova, seguiré tenint els armaris plens de roba apilonada