Bona nit a tothom,
ahir al migdia em va trucar l'Àngels per quedar per la tarda i jo no podia. L'Àngels primer va ser una companya de feina que va esdevenir amiga i després va marxar a Alemanya a viure. La segueixo via facebook i e-mail però les últimes vegades que ha vingut no he pogut quedar amb ella. Ahir tampoc podia i ella només es quedava fins avui. Vam dir d'intentar quedar avui però vaig pensar que estaria liada i no podria però, potser aviat, després de deixar els nens al cole, trobaria una forat per mi.
Aquest matí, quan ha sonat el despertador, ni he pensat en l¡Àngels. Li he donat una patada a l'Ori i li he dit: "Avui t'aixeques tu que a mi em toca dormir" i he seguit al llit fins a prop de les 9.00, quan el xivarri a casa ja era insuportable. Cap a les 9.30, després del cafè de bon dia i d'encendre la planxa, he pensat "Veus, no ha pogut. M'hauré d'esperar fins a l'estiu per veure-la". I m'he posat a planxar i he deixat de pensar en ella.
A les 10.10h ha sonat el telèfon. Era ella!!! Mentre em preguntava si podíem fer un cafè jo corria pel passadís de casa baixant-me els pantalons del pijama i quan hem decidit on quedar ja estava vestida. Havíem quedat en 20 minuts a Sant Feliu i havia d'arribar-hi i aparcar. Rentar cara, mans i dents com els gats, no cal pentinar que ja ho vaig fer ahir. Adéu Ori intentaré recollir jo els nens però no ho prometo ja baixant les escales, agafo el cotxe gran, arribo a Sant Feliu, faig dues voltes a l'aparcament de sorra i decideixo aparcar en horitzontal, al revés que els altres i així aprofitar una cantonada, corro, corro cap al mercat. Hem quedat allà. Qué maco ha quedat el mercat!!! De seguida ha arribat ella. Quina ilu! Hem anat tot xerrant cap a la croissanteria nova de dalt de la rambla. Ha compartit amb mi una molt bona notícia. M'he alegrat moltíssim per ella. Sé que ho desitjava molt. Hem xerrat. Hem xerrat molt (a totes dues ens encanta i ho sabem fer molt ràpid!) Cap a les 11.30h ens hem acomiadat. Ella volia anar a la pelu i jo havia de recollir els nens als coles. He tornat cap a casa contenta. Molt contenta. M'ha encantat deixar-ho tot a mitges per sortir corrents a fer una cafè amb una amiga. I pensant que a l'estiu farem un soparet a la platja. Amb molt de vi i molts riures. També amb la Nuri i potser amb l'Imma. Si l'Irma també estigués per aquí ja seria la hòstia.
Amics i amigues, si teniu una hora (o menys) no ho dubteu. Truqueu-me i ho deixo tot per un cafè amb vosaltres!
