Ser dona avui a ca meu

Sóc dona i m’agrada ser-ho. Si fos home segur que també estaria encantada de la vida.


Avui, afortunadament, també sóc treballadora remunerada. Sense remunerar ho sóc tot l’any. Quan sóc treballadora sense remunerar també estic encantada de la vida (tot i que sense un euro a la butxaca). Treballar m’agrada i gaudir del meu temps lliure també.

Des de fa quasi 7 anys també sóc mare. Comparteixo dos nens QUASI al 50% amb el meu company de vida.

I el QUASI és el que no m’agrada. Aquest QUASI és el que fa que haguem de celebrar el dia de la dona treballadora. A vegades em sembla que jo sóc la única que carrega amb més del 50% però, malauradament, jo sóc de les poques afortunades que pot comptar amb alguna col.laboració.

L’altra putada de ser dona és el que m’han dit que he de ser i com he de ser.

He d’estar prima i ser bonica. Complementar-ho amb tortures com la depilació o fins i tot cirurgia!!! Decorar-me amb cremes, maquillatges, peelings i tòpics. Cal canviar de marca per estar a la última.

He de tenir una bona formació acadèmica. Una bona posició a la feina. He de ser un membre actiu de la societat. He de tenir vida social pròpia. He de tenir un bon cotxe i portar-lo net. M’he de casar. Ser una bona esposa. He de ser mare. Una bona mare. He de cuidar dels meus grans, i la veritat és que s’ho mereixen. He de portar la comptabilitat familiar, i ha de quedar per estalviar i fer un fons de pensions. Mantenir la casa i la roba amb un cert ordre. No s’hi val a tancar les cortines perquè no es vegi la merda dels vidres. He de dominar la informàtica. La mecànica. El taladro i l’aspiradora. Total, que ho podem fer absolutament tot i estar guapes, sobretot estar guapes.

Doncs mira tu, és cert que ho puc fer tot. A la vegada que bec la llet de soja amb calci, un actimel, em prenc la jalea i demano hora al dels aparells de la sordera. Però perdré el nord.

Jo passo. Jo decideixo fins on puc arribar. Després delego o ignoro. O delego i ignoro.

La incorporació de la dona al món laboral ha sigut un gran avenç i no hi vull renunciar, això sí, em quedo amb una posició mediocre perquè no tinc ni ganes ni preparació per aspirar a res millor. Ser mare també ha sigut la meva elecció i tampoc hi vull renunciar, però sóc de les mares cutres a rabiar. Ser mestressa de casa també m’agrada però la veritat és que tot i que m’hi esforço molt mai està bé. Ser la dona de l’Ori també m’agrada, però tampoc no sóc una bona esposa, el tinc una mica abandonat. Directament passo d’estar guapa i prima. Passo d’una bona posició a la feina. Passo de tenir vida social pròpia. M’adapto a la dels nens i de moment no em va malament del tot. Quan els nens passin d’aquesta vida social d’ara ja veurem com m’espavilo! Passo del bon cotxe i de portar-lo net. Tampoc cuido els meus grans com es mereixen. La comptabilitat familiar sí que la porto, com el cul és evident. Això m’agradaria delegar-ho però a l’Ori no li interessa rellevar-me.Passo de la informàtica. Passo de la mecànica. Controlo el taladro i domino l’aspiradora.

Tu has de fer el mateix. Tu has de decidir fins on vols arribar amb els teus estudis i la teva feina. Tu has de decidir si vols ser esposa. Si vols o no ser mestressa de casa. Si vols ser mare. Quan vols ser mare. De quantes criatures vols ser mare. Tu has de decidir a gran trets com vols que sigui la teva vida. Després treballa per aconseguir-ho. Canvia d’idea pel camí. Bé, quan has sigut mare ja no hi ha marxa enrera però tota la resta la pots canviar.

Fes la teva llista i mira fins on vols i pots arribar.

Ara ve el més difícil. Qui fa la resta?

Aquí també la caguem. La solució més fàcil és pagar perquè ens ho fagin. Com mola tenir pasta per tenir una dona de fer feines, una cangur... però hi ha coses que no ens les poden fer ni pagant.

Jo, que no puc pagar, i fa anys vaig crear un projecte de vida amb l’Ori, he decidit compartir les meves tasques amb ell. La veritat és que si li dius fes la cuina la fa. Si li dius porta els nens al cole els porta. Avui, per primera vegada i sense que li digués ha portat el cotxe a passar la ITV sense enviar-hi el mecànic. Un bravo per ell. També sap planxar i cosir. Cuinar per suposat. Però tot i les seves altes capacitats, si no li dic no ho fa.

Pensant en les tasques que els homes han agafat de fa pocs anys ençà veig que els pobres tampoc no n’han sortit ben parats. Fins fa poc ells només havien d’anar a treballar i portar els diners a casa. Per ocupar-se dels fills entenien renyar-los quan arribaven les males notes i com a molt portar el fill (mascle) al futbol. Ara, a poc a poc i com poden, perquè les dones i la societat no els hem ensenyat prou bé, van agafant posicions. La putada és que han començat pel menys envejable. Han d’estar guapos, depilats i posar-se cremes!!! I quan s’agafen la reducció de jornada per cuidar els fills o pleguen abans de la feina per portar-los al metge són mal vistos.

Homes del món: vosaltres també podeu fer tot el que fan les dones. Fins i tot estar ben guapos. Igual que elles no podeu fer-ho tot a la vegada. No intenteu dominar les dones. No deixeu que us dominin. Feu la vostra llista i a triar i delegar. Al 50% si teniu un projecte de vida en comú amb algú.