Platges que habiten en el meu record

Avui no he tingut un gran dia. Sort que ja s'acaba. La Mel ja és a dormir però encara la sento rondinar. Com puc canviar aquest mal dia? Doncs explicant-vos els llocs i moments màgics que habiten en el meu record. El meu lloc preferit en el món és Cala Castell. Una de les poques platges de la Costa Brava que encara no estan urbanitzades, tot i que amb el temps i els xiringuitos va perdent part del seu encant. Allà he passat capvespres fantàstics, dies de platja i passejades romàntiques. Allà vaig estrenar el meu cayak. Mai he fet servir el cayak com a mitjà de trasnport aquàtic. M'agrada agafar-lo i anar fins al final de la cala i un cop allà paro per contemplar-la des del mar. A un cantó hi ha les restes del poblat íber. A l'altre costat cala S'Alguer, amb aquelles casetes-barraques excavades a la roca i amb les portes i finestres de colors. Quan la Nuska encara vivia hi anavem a passejar amb ella i l'Anouck. Els encantava córrer per la sorra perseguint-se l'una a l'altra. La Nuska corria i intentava derrapar, l'Anouck s'endinsava a l'aigua i després no en savia sortir. Allà també es va banyar la Mel per primera vegada al mar i hi vaig arrossegar en Rafa i tota la colla (que no els agrada gaire la platja). Ho recordo amb nostàlgia i no hauria de ser així. Demà mateix hi puc tornar a anar i viure un altre moment que després podrà habitar en el meu record. Tinc molts més llocs preferits, però ara només em venen al cap platges. Deu ser pel dia tan radiant i calurós que ha fet i perquè demà comença oficialment l'estiu. A Rosamar també hi he passat moments fantàstics. Amb la Carla hi anavem però segur que ella en té un altre record. Amb les presses en Carles es va tirar a l'aigua des de les roques amb les ulleres que, per suposat van desaparèixer. No ens ho podiem creure. L'aigua era ben cristal-lina i es veia tot el fons. No hi havia corrents, aparentment. Les ulleres no va aparèixer tot i que vam passar hores capbussant-nos. Encara sort que portava unes ulleres d'emergència. Tot i això va passar tot el cap de setmana angoixat. Pensar en la Carla m'ha fet venir més platges al cap. Una nit em va venir a buscar a la feina. O jo la vaig anar a buscar a ella? No ho sé, no ho recordo bé. El segur és que vam anar a la pizzeria La Riera, vam comprar pizzes i Lambrusco, vam recollir a l'Ori i vam anar a sopar a la Conca. Vam utilitzar la cistella de picnic com a peu de taula, la taula de surf (per dir-li d'alguna manera) de suro de taula i vam menjar, beure i riure com uns locos. Vam haver de marxar perquè els mosquits ens havien matxacat però va ser una nit gènial. Mira tu! amb aquests records el meu dia ha millorat. Encara tinc més platges: aquella cala petita que hi ha al camí de ronda de S'Agaró, quines siestuquis i quins banys (també piquen els mosquits) o, una miqueta més lluny la platja de La Concha, la cala estreta o la de la Bella Dona... Us deixo amb una foto del meu xurri sortint de l'aigua d'alguna d'aquestes cales. Que guapo que està!