divendres, 21 de març del 2008
M'he descuidat de coses importants
No puc deixar passar tant de temps entre un post i l'altre perquè em descuido de coses importants. Com molt bé diu mi cuñao, una de les nostres últimes alegries ha sigut l'embaràs de l'Eva i en Raúl, que encara no saben què porten però ja saben que tots l'esperem amb candeletes i serà una coseta súperestimada per tots nosaltres.
Ara seguim amb el dia a dia.
Avui ens hem llevat tard, molt tard. cap a les 9.30. Quan pensàvem perdre tot el matí espatxurrades per casa ens ha trucat la Sus per anar a fer un cafè i hem sortit.
Després del cafè la Sus, la Janna i l'Emma han vingut a casa a jugar una estona. La Mel està encantada de tenir un llit amb tobogan i cabana i els seus amics s'ho passen d'allò més bé tirant-se i amagant-se.
La Mel i jo hem dinat tomàquets amanits amb parmesano i salsitxes amb tomàquet i després hem tornat a veure, un cop més, La Sirenita.
A la tarda hem anat a casa l'àvia d'en Rafa, amb tota la seva família, a fer brunyols. Estic fascinada amb la capacitat que té la Mel de passar estona i estona fent la mateixa activitat i com s'esforça per fer-ho bé, evidentment amb les limitacions que comporta tenir 3 anys. S'ho ha passat pipa amb la massa i la farina, més amb la farina però clar jo l'entenia i l'he deixat fer bastant. Després ha estat cantant amb la Laia i una altra nena. Ja no és tan tímida, fins i tot s'ha atrevit a fer "teatre". És una cria fantàstica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola
bé, doncs dir que la nostra vida és en part sedentària, aparentment avorrida (no viatgem, no sortim en els sentit tradicional de la paraula, som "massa normals"), però amb la colla i els que entren i surten d'ella mai no parem.
M'agrada pensar que molts altres nens potser passen el mateix temps amb els seus pares però no crec que facin tantes activitats com els nostres, des d'anar a passejar, un berenar senzill, fer regals pel dia del pare, fer o pintar ous de pasqua, celebrar la mona...
En defibitiva, que m'agrada la meva vida i que gràcies, per la part que us toca.
Gemma
Sóm unes marujes orgulloses de ser-ho.Avui no se m'acut res millor per ser.
Publica un comentari a l'entrada