Un nu imprevist

Un nu imprevist

Dissabte, 26 de febrer del 2011
Marc Rovira Campos - (Barcelona)

Sóc mestre d'una escola de primària, i tinc a càrrec meu 25 alumnes de 7 anys. El 16 de febrer, dimecres, vam fer una sortida cultural a un museu pròxim al parc de la Ciutadella. Una vegada finalitzada la visita al museu, vam anar a menjar els entrepans al parc. Però la meva sorpresa va ser que, a l'arribar al petit llac del mamut amb tots els nens, s'estava fent una sessió fotogràfica amb una senyoreta pràcticament despullada. No cal dir que es va organitzar enrenou entre els nens, perplexos pel que estaven veient. La mateixa sorpresa la van tenir altres grups escolars amb els quals vam coincidir en aquell moment. Em va doldre l'actitud d'alguns mestres d'altres centres, passius davant d'aquell espectacle que es feia davant dels nens. Però encara m'indigna més la displicència de les autoritats, que permeten coses així. Als meus alumnes de segon, naturalment, els vaig treure d'allà i els vaig explicar que allò era indigne.



Avui he llegit aquesta carta d’un lector del Periódico i el primer que m’ha vingut al cap és lo afortunada que sóc que aquest home no sigui mestre de la nostra escola.

A casa nostra el cos, vestit, seminu o despullat és preciós, és únic i l’hem de cuidar. L’hem de cuidar perquè ens ha de durar tota la vida i volem que estigui en les millors condicions possibles perquè ens acompanyi a fer allò que ens agrada. El mateix passa amb el cervell. L’hem de cuidar i alimentar perquè no deixi de funcionar.

N’estic segura que molts pares d’aquests alumnes deuen pensar igual.

És feina del mestre ensenyar els nostres fills el que és indigne del que no ho és? NO, ROTUNDAMENT NO.

És evident que un mestre, per poder donar les seves classes ha d’educar. No li queda més remei. Seria impossible impartir una classe a 25 alumnes si no se’ls ensenya que quan un parla els altres escolten, que s’ha de respectar el torn, que no es pot cridar i que no es pot picar. A partir d’aquí la feina d’educar és dels pares.

Què ha explicat aquest senyor als seus alumnes? Que un cos nu o semi nu és indigne? Que utilitzar les persones per vendre és indigne? Que una model té una vida laboral molt curta perquè es considera maco només un cos jove i sovint extremadament prim? Que la feina de model és més dura del que ens sembla i que per poder treure els catàlegs d’estiu s’ha de fer les fotos a l’ hivern i passar fred? Li ha explicat als nens quanta gent i quant de talent fa falta perquè es pugui fer un bon reportatge? Li ha explicat que per fer moltes coses cal treballar en equip?

Mira que hi havia coses a explicar!!! Però no, aquest home ha decidit explicar els seus alumnes de 7 anys que un cos semi nu és indigne.