La Marató

Avui no tinc gaire res a dir i demà serà un dia molt dur. Es juga la Marató! Gran dia pel socis i, en el fons, per nosaltres també. Tot el dia al sol i quan tens la sort d'estar al putting green xerres una estona, si et toca aproach et tumbes a la bartola, quan vas a avituallament et menges un gelat i si et toca recepció gaudeixes de l'aire acondicionat. És veritat que hi ha moments complicats i que l'estona del repartiment de premis és un pal però en general no està tan malament. Segur que això ho escric avui perquè ja ha passat un any de la darrera i demà després de tot el dia allà canvio d'idea, però si no m'animo jo mateixa qui ho farà? Bé, us deixo que vaig a veure CQC abans de caure rodona. Descanseu i intentaré estar més alegre demà passat.

Cal reconduir un mal dia

Avui tampoc ha sigut un bon dia. A la feina una merda, ja no trobo el meu lloc per aparcar i he de deixar el cotxe al descampat amb els ricos de que un camió de les obres l'aixafi o em truqui a les sis de la matinada perquè no pot passar, després el cabrón de la caldera que em vol cobrar encara més per una reparació de merda, després m'he cremat amb l'oli quan feia el sopar i no tinc res de res per fumar! És hora d'arreglar aquest mal dia i el millor que puc fer és somiar desperta. Ahir a la nit vaig veure un documental del canal VIAJAR sobre les 20 millors capitals del món. Dedicaven molt poc temps a cada capital però el suficient per recordar lo bé que ho he passat en algunes d'elles, com París, Londres, Nova York, Roma... i d'altres que tinc moltes ganes de visitar, com Lisboa o Amsterdam o tantes altres. El tema d'Amsterdam està quasi resolt, perquè aquest novembre, quan tornem de Disneyland Paris amb la nostra princesa, penso fer una escapada curta (de 3 dies perquè no puc estar més temps sense la meva nena) a Amsterdam. Hi aniré amb el meu xurri i, si ens podem combinar les dates, amb el meu germà Peque i un seu amic d'Argentina. Tot i que jo no hi estat encara l'Ori hi va anar de viatge de fi de curs així que espero que aquest cop sigui ell qui em guiï. Malauradament o afortunadament, encara no ho tinc clar, en la nostra relació sempre sóc jo la que l'arrossega, durant els viatges i en la rutina, tot i que he de dir, per fer honor a la veritat, que des que va deixar de treballar per cuidar la Mel quan a mi se'm va acabar la baixa maternal ha espavilat molt. de fet de la nena se'n ocupa ell el 80% del temps i li va unes trenes requeteperfectes. Fins i tot ha après a combinar-li la roba amb les sabates, les gomes del cabell i sovint també les calces! Bé, no sé com però he marxat d'Amsterdam. Hi torno. Vull allotjar-me en un barco en un canal, enlloc del típic hotel. Perdem en serveis que aprecio molt, com que em facin el cafè i el llit, però guanyarem en intimitat i llibertat. Després de veure el programa me'n vaig adonar que m'agradava repetir destins. Sempre havia pensat que no, que hi ha tants llocs nous per descobrir que era una pèrdua de temps repetir-ne, però després de pensar-ho molt els viatges que més he disfrutat i aprofitat són aquells en els que he repetit: com Londres, París o Donostia. Quan ja no tinc pressa ni em preocupa deixar de veure res (i no em perdo perquè recordo com arribar als llocs) és quan més gaudeixo les ciutat. Com que no tinc pressa les disfruto, perdo hores en mercats i botigues, paro a fer cafès i cerveses quan veig locals que m'agraden i visito exposicions petites d'artistes que comencen i em són totalment desconeguts. Que no visito el Louvre, no passa res. Que no arribo a no sé on, i què? Què hi ha millor que xerrar tranquil·lament amb el meu xurri prenent alguna cosa o rient com loco d'alguna anècdota que ens ha passat! Res, NO HI HA RES MÉS IMPORTANT QUE RIURE AMB L'ORI. Hi ha moltes altres ciutats que vull visitar de nou amb l'Ori: Estocolm i Hèlsinki, Nova York, Roma, Florència, Buenos Aires (amb extensió a Iguaçú i visita a Tigre), Boston, Vermont... El problema és que fem vacances al novembre, i fa fred, fa un fred de collons! Bé, és molt tard i vaig a veure aquell pal de sèrie que em trago cada setmana i encara no sé perquè: CINCO HERMANOS. Bona nit i petons a tots

M'han posat un carril bici a on aparco!

Avui ha sigut un dia molt fructífer. Aquest matí, des de la feina, llegint blocs interessants (no com el meu que és una merda) he llegit que si escrius al Google LADRONES el primer que apareix és la web de la Sociedad general de autores i editores. Si home, aquests cabrons a qui paguem per gravar les fotos de les nostres barbacoes, de les moneries de les nenes i demés. M’ha fet molta gràcia! Ha sigut un pirata. Demà us buscaré el blog on ho he llegit i us el reenviaré. També he fet endreça de tots els CD, DVD, Dvix... en fi, de tots els compactes que tenia sueltos per aquí. Algú sap alguna manera d’arxivar-los per després trobar el que busques? Els guardo en arxivadors d’aquests que les pàgines porten 4 compactes a cada cara. Tinc compactes amb Pelis originals (d’abans de tenir la gravadora perquè ara no en compro ni un), pelis en dvd, pelis en dvx, séries, música original, música amb gravacions casolanes, música copiada però un sol àlbum, fotos, pelis familiars... En fi, que si algú sap com ho puc organitzar que em deixi un comentari. També he fet endreça al meu armari, tenia la roba vella, la d’estiu i la d’hivern a la mateixa prestatgeria. Era complicat vestir-me cada matí. I una de les últimes coses que he fet, mentre la Mel era a la banyera, ha sigut endreçar els armariets del lavabo: deu meu! Si jo no porto mai colònia i en tinc 25 mil. Igual que cremes hidratants, reafirmants, tònic, desmaquillador... Tampoc no en faig servir. Jo em poso cada matí el meu sabó de Honey Miel i el desodorant Sanex de tota la vida i surto corrents. Per suposat tampoc em maquillo, per tant el desmaquillador, el tònic i d’altres pots que no sé què són tampoc no sé perquè els tinc. I l’Oriol! Sabeu quants pots d’espuma, gel i sabó per afaitar-se té? I after shaves? I quants raspalls de les dents d’hotels i vells encara guardàvem a l’armariet que fem servir a diari? I ja no parlem de les ampolles de xampú i cremes dels hotels! Perquè sempre me les emporto? Bé, són més de les 22.00 i ha arribat l’esperat moment d’espatxurrar-me al sofà. Que descanseu i fins demà, si en tinc ganes

Rebutjeu les bosses de plàstic

ELS CATALANS UTILITZEM 10 MILIONS DE BOSSES DE PLÀSTIC A LA SETMANA. Si us plau, quan aneu al súper, a la farmàcia, botgues de roba... rebutjeu les bosses de plàstic sempre que us sigui possible. Segur que els medicaments de la farmàcia us hi caben al bolso o porteu aquelles bosses de roba que podeu portar plegades al bolso o agafeu les capses de cartro reciclables... segur que trobeu més solucions però rebutjeu, si us plau, les bosses de plàstic.

JA JA JA

Un cérvol "inusualment juganer" ha conduït la policia italiana a una plantació de marihuana al nord d'Itàlia. Segons ha informat l'agència de notícies italiana ANSA, a conseqüència de la troballa, un estudiant universitari i un treballador, d'uns 20 anys, han estat detinguts per plantar aquests estupefaents a dalt d'una muntanya del nord del país. No obstant, la defensa ha informat que els dos joves poden quedar en llibertat sense càrrecs, perquè l'animal s'ha menjat la majoria de les proves. Tot va començar quan uns guàrdies forestals de la zona van descobrir el cérvol i es van preguntar com era que aquest animal, que normalment està reclòs durant les hores de sol i surt a la nit, rondava pel lloc durant el dia. A més, els forestals van ser informats per veïns de la zona que el cérvol, un animal normalment tímid i tranquil, es comportava d'una manera "inusualment juganera" i fins i tot feia "grans salts per la muntanya". Quan els guàrdies van visitar la part alta de la muntanya, van descobrir la plantació pràcticament destrossada.