A quin contenidor va?

Fa unes setmanes que m'he posat en serio amb lo de reciclar. La Mel començarà P3 al setembre i vull que ho hagi vist a casa abans que li ensenyin a l'escola. Tot allò que no siguin estudis amb currículum i jo li pugui ensenyar ho faré. És el que jo considero la meva obligació de mare. Bé, com sigui que fa unes setmanes vaig comprar un cubell d'escomabries per reciclar amb dos compartiment. Una la faig servir per les deixalles orgàniques i l'altre pel rebuig i pel no sé no contesto. La que ja tenia la utilitzo ara per envasos i, al safareig, hi tinc dues capses de les que et donen a l'esclat, una pel paper i l'altre pel vidre. A part del merder que significa tenir tantes escombraries a casa o la incomoditat d'estar sempre baixant bosses, es suma la meva total incultura del reciclatge. Moltes coses encara no sé a quin contenidor les he de tirar. Doncs bé, ahir, portava els mitjons foradats. A quin contenidor van els mitjons foradats? A la d'envasos no. Paper tampoc. Vidre, no. Orgànic? Segur que tenen fibres sintètiques així que tampoc. Finalment els he llençat al contenidor de rebuig. Si algú sap a quin contenidor van, si us plau, que m'ho digui perquè he de fer neteja de l'armari de la Mel i tinc moltes samarretes i xandalls que no es poden ni dornar a la Humana. Gràcies

Gènial

Mireu la Mel

Aquest és el video que vaig fer de la Mel des del naixement fins als 20 mesos aproximadament. En Rafa l'ha penjat al Youtube perquè jo us el pugui ensenyar. Gràcies Rafa.

Jo no llegiria aquest post. Encara no sé perquè l'he penjat

Bona nit a tothom, per fi tinc una estona per actualitzar el meu blog, encara que no sé pas què posar. Des de l'últim dia que vaig escriure us puc explicar que vam fer la mona mba la colla, que vam fer la mona amb la família d'en Rafa, que, fer fi, va tornar a començar l'escola, que vam tornar a piscina, vam anar a jugar a casa la marina i en Biel, vaig anar a fer el piscolabis amb les loques, a dinar a Serra i ahir a veure la suegri a Valldoreix. No se'n pot dir rutina però quasi. No sé, crec que el Cafè de l'Art va lent, molt lent, i costa car, molt car, i això em té ben desanimada. A més els nervis m'engreixen (perquè menjo compulsivament per les nits) i m'estic posant... He volgut demanar hora amb la dietista i, molt encertadament, m'ha dit que primer haig de passar per l'endocrí. He trucat a l'endocrí i m'ha donat hora. Pel 24 d'abril. Encara em puc engreixar uns cinc kilos més fins aquella data si segueixo a aquest ritme. Mai he estat contenta amb el meu cos i ara no ho entenc. Miro aquelles fotos i em veig tan prima... en èpoques fins i tot massa prima. Les comparo amb les fotos d'ara i m'enfonso. I tot i que mai he estat contenta amb el meu cos tampoc m'havia preocupat mai tant com ara (bé, tret de la època del 15 anys que si els tingués ara em fotria un parell d'òsties...). Sempre he pensat que hi havia coses molt més important que preocupar-me de "la mida dels meus malucs" i segueixo pensant igual però potser, entre les mil preocupacions que tinc ara mateix al cap no me'n ve d'una i començo a preocupar-me una mica de la meva mida. Ara penjaré aquest post i m'asseuré al sofà i agafaré les galetes-de la Mel- i la llet, i potser una mica de xocolata que queda de la mona... I em seguiré preocupant però demà serà un altre dia. I la Mel no s'adorm, ja fa mitja hora que és al llit i segueix demanant aigua, contes, la manta, el llençol està arrugat -mira que és fina la tia- i demà serà un altre dia. I farà un dia tan bonic com avui i potser, després de visites a bancs, ajuntaments, escoles, correus i altres feines tan poc divertides, aniré a buscar la Mel a l'escola i anirem a fer un volt amb la bici i potser podran venir la Janna o la Laia, i potser fem un cafè amb els amics o faig alguna cosa ben xula amb la Mel i el dia acabi valguent la pena. Tot i que trobo a faltar una mica més de moviment i emoció al meu dia a dia sempre, cada dia, val la pensa fer tot el que he fet. Passar el dia a dia sense entrebancs greus i al costat de la gent que més m'estimo és el millor que em pot passar.

M'he descuidat de coses importants

No puc deixar passar tant de temps entre un post i l'altre perquè em descuido de coses importants. Com molt bé diu mi cuñao, una de les nostres últimes alegries ha sigut l'embaràs de l'Eva i en Raúl, que encara no saben què porten però ja saben que tots l'esperem amb candeletes i serà una coseta súperestimada per tots nosaltres. Ara seguim amb el dia a dia. Avui ens hem llevat tard, molt tard. cap a les 9.30. Quan pensàvem perdre tot el matí espatxurrades per casa ens ha trucat la Sus per anar a fer un cafè i hem sortit. Després del cafè la Sus, la Janna i l'Emma han vingut a casa a jugar una estona. La Mel està encantada de tenir un llit amb tobogan i cabana i els seus amics s'ho passen d'allò més bé tirant-se i amagant-se. La Mel i jo hem dinat tomàquets amanits amb parmesano i salsitxes amb tomàquet i després hem tornat a veure, un cop més, La Sirenita. A la tarda hem anat a casa l'àvia d'en Rafa, amb tota la seva família, a fer brunyols. Estic fascinada amb la capacitat que té la Mel de passar estona i estona fent la mateixa activitat i com s'esforça per fer-ho bé, evidentment amb les limitacions que comporta tenir 3 anys. S'ho ha passat pipa amb la massa i la farina, més amb la farina però clar jo l'entenia i l'he deixat fer bastant. Després ha estat cantant amb la Laia i una altra nena. Ja no és tan tímida, fins i tot s'ha atrevit a fer "teatre". És una cria fantàstica.