M'agrada

Si tingués un vestidor faria això amb els armaris de casa. Fins que tingui un vestidor, o sigui, una casa nova, seguiré tenint els armaris plens de roba apilonada

Moltes gràcies

Bona nit a tothom, fa molt i molt de temps que tinc tots els blogs abandonats i tot sabeu perquè: CAFÈ DE L'ART. Avui fa dues setmanes que vam obrir i, tot i que no em puc queixar de com ha anat, encara ha d'anar molt millor i he de millorar moltes coses. El millor de tot és que ja he perdut més de 8 kilos!!!! Només me’n falten 12 per arribar on vull. YUPIIII El pitjor: el mal de cames. Tot just començo a acostumar-me a passar tantes hores dretes. El meu més sincer agraïment a tots els amics que passeu hores i hores i gasteu euros i euros i doneu caliu al Cafè de l'Art. Sense vosaltres ja m'hauria tirat pel balcó. Us agraeixo també enormement la vostra massiva afluència el dia de la inauguració: no vaig estar per ningú, estava molt nerviosa, però em costava tantíssim travessar el local i, quan arribava a la porta, encara hi havia més gent esperant a la pota. Vaig flipar! Us agraeixo també als que no vau poder estar a la inauguració les vostres visites. especialment a l'Antònia, que no va venir perquè estava naixent la Berta i ella hi jugava un paper molt important. És la mare. Per a molts de vosaltres el Cafè de l'Art ja és una parada obligatòria quan abans ni tan sols anàveu "a bars". Us he de fer una convidada de seguida que els números quadrin. Gràcies també a l'Angel. Sense ell res no seria el mateix. Passa més hores al Cafè que ningú i, quan hi ha feina, no para quiet un moment. Quan no n'hi ha li agrada llegir el diari, fer els passatems i maquinar quin cóctel podria fer. També li agrada escoltar flamenco. Bé, en resum, que gràcies, que feu realitat els meus somnis i que no vull posar noms perquè si em descuidés d'algú no m'ho podria perdonar mai. Bé sí, vull donar les gràcies i presentar-li tots els meus respectes i admiracions a l'Oriol i la Mel, que m'ho soporten tot, i a la meva mamucha, que m'ha acompanyat des del principi en aquesta aventura i, tot i els nostres diferents punts de vista, sempre ha estat al meu costat en les decisions que he pres. Petonets i bona nit

Per fi

Cròniques d'un cap de setmana 1era part

Bona nit a tothom,

per fi la Mel és a dormir! tenia ganes d’explicar un altre apassionant cap de setmana.

Aquest cap de setmana el vam començar dijous, cada cop més aviat.

Dijous la Mel s’ho va passar súper bé a la piscina, fins i tot li va agradar passar per la colchoneta i feia un dia preciós. Tan preciós que en sortir de la piscina vam anar amb la Laia i la Janna al parc nou de davant de casa la Laura. per elles és la muntanya. Hi ha una pineda enorme i neta, amb els gronxadors que hi havia a la plaça de la Vella Pedra, un "camp" de bàsquet i un de futbol. S’ho van passar pipa.

Divendres va tocar circ. Una merda de circ. Però a la Mel li va agradar molt per tant, va valer la pena. Després del circ la Laia, la Mel i la Mònica van anar a dormir a casa la iaia. la Laia i la Mònica s’hi van quedar perquè així la Gemma i en Rafa celebraven el seu aniversari de casament. Ja fa cinc anys. He vist les fotos i el vídeo del casament i m’ho vaig passar teta! Jo vaig deixar la Mel amb la iaia per poder anar dissabte a la xerrada que feia en Jordi. Va estar molt bé tot i que tinc algunes crítiques, que espero que siguin constructives per en Jordi, que li faré en privat i amb cuidado de no fer-li mal. Però de totes maneres va estar molt bé.

Dissabte a la tarda les nenes, les tres, es quedaven amb mi. Després de dinar i sense fer la migdiada, les vaig carregar al cotxe amb la intenció d’anar a casa i posar una peli perquè s’adormissin però, feia un dia tan maco! I la conversa entre la Laia i la Mel no tenia desperdici:

Laia: quin sol!

Mel: Quin dia tan preciós!

Laia: Fa un dia tan preciós per anar de passeig!

Mama-tieta (jo): Fa un dia maco nenes? Fa un dia per anar a passejar? Que voleu anar a la muntanya potser?

Nenes: Sí, sí, anem a passejar a la muntanya!

I dit i fet. portava la bici i la moto al cotxe. Tenia bibes per la Mònica i pintava millor una tarda a la muntanya que a casa amb tres nenes i mirant La Sirenita o Peter Pan un altre cop.

Vaig trucar al Raúl i l'Eva. Van dir que vindrien. Vaig trucar a la Sus i en Manel. Van dir que vindrien. Vaig trucar la Isa i en Jordi. Van dir que no, que ells anaven a Platja d'Aro a fer un passeig. Un altre dia serà! Vaig trucar a la Montse. I va dir que tampoc. Buenu. Vaig trucar a la Gemma i en rafa per mi em podrien portar les potes del cotxet. Jo només tenia la maxicosi. I van venir. Van venir la us i en Manel, en Raúl i l'Eva i la Gemma i en Rafa. Vaig començar a agafar fred i vaig proposar d’anar a l'Esclat i comprar berenar per anar a casa. Però les nenes i l'Eva van dir d’anar al parc del costat de l'Esclat, allà hi toca el sol tot el dia. I cap allà. En aquest punt la Gemma i en Rafa ens van deixar per seguir celebrat el seu aniversari. La resta vam passar la resta de la tarda, fins a les 7 i mitja, al parc.

Ja que estàvem tots junt, podíem sopar junts. Jo com sempre no tenia res a casa. Vam demanar pizzes. Les nenes van estar jugant i nosaltres rient i xerrant. A quarts de deu i veient les cares de peix bullit que començaven a fer les nenes ens vam despedir. Tothom marxava mentre la Laia i la Mel es barallaven per dormir al matalàs petit. Qui les entengui que les compri. Tenen un llit nou, preciós, amb llençols de la Campanilla i tobogan i es barallen per dormir sobre un coixí de la caravana!

Ara estic casada. Aniré al sofà a veure la tele i intentaré explicar-vos demà la resta.

Un petó i que descanseu

A quin contenidor va?

Fa unes setmanes que m'he posat en serio amb lo de reciclar. La Mel començarà P3 al setembre i vull que ho hagi vist a casa abans que li ensenyin a l'escola. Tot allò que no siguin estudis amb currículum i jo li pugui ensenyar ho faré. És el que jo considero la meva obligació de mare. Bé, com sigui que fa unes setmanes vaig comprar un cubell d'escomabries per reciclar amb dos compartiment. Una la faig servir per les deixalles orgàniques i l'altre pel rebuig i pel no sé no contesto. La que ja tenia la utilitzo ara per envasos i, al safareig, hi tinc dues capses de les que et donen a l'esclat, una pel paper i l'altre pel vidre. A part del merder que significa tenir tantes escombraries a casa o la incomoditat d'estar sempre baixant bosses, es suma la meva total incultura del reciclatge. Moltes coses encara no sé a quin contenidor les he de tirar. Doncs bé, ahir, portava els mitjons foradats. A quin contenidor van els mitjons foradats? A la d'envasos no. Paper tampoc. Vidre, no. Orgànic? Segur que tenen fibres sintètiques així que tampoc. Finalment els he llençat al contenidor de rebuig. Si algú sap a quin contenidor van, si us plau, que m'ho digui perquè he de fer neteja de l'armari de la Mel i tinc moltes samarretes i xandalls que no es poden ni dornar a la Humana. Gràcies