Malgrat tot va ser un gran dia

Ahir el cangur va arribar una mica tard, així que els nens ja estaven banyats i sopats, en Nim dormia i la Mel estava a punt per posar-se al llit. Nosaltres ja no teníem temps d'anar a prendre un aperitiu abans d'anar a sopar. Cap problema, farem un Marini o una copeta de cava mentres esperem el sopar. Marxem feliu com dues perdius cap al Restaurant. Ens havíem informat i tancaven els diumenges a la nit, dilluns tot el dia i dimarts al migdia. Excepte els dimarts que juga el Barça, que llavors també tanquen a la nit. Quina decepció! Però no volíem amargar-nos la cita, amb el que havia costat trobar el cangur i la pasta per sortir. Vam anar cap a Sant Feliu a aquella creperia que tenen fondues que ens va agradar tant l'any passat. Tancat. Cap problema, anem a aquell de la Rambla. Tancat. Dorado. Tancat. Anem a Panolles que així estem més a prop de casa i si ens emborratxem podem arribar rodolant fins a casa. Tancat. Tio, anem a Tinars i si està tancat anem a l'Hostal Romanyà a fer una pizza i veure el futbol. Afortunadament Tinars està obert. No m'agrada entrar al Romanyà ni per comprar tabac, imagina't sopar. Encara tenim més sort i els menús baratos que abans només tenien al migdia ara també els tenen a la nit. Tot excel·lent. Buenu, la croqueta no em va acabar d'agradar però el puré de patates que acompanyava l'espatlla de xai... el millor que he tastat mai. Després li vam preguntar al cuiner com la feia i penso provar-ho de fer aquesta mateixa setmana. Quan vaig a fer pìpi m'adono de lo borratxa que vaig però l'Oriol insisteix a anar a fer una copa. Un dia és un dia. I anem cap a Sant Feliu. Al City Arms. Greu error. Al local sona música maquinera. Se suposa que és un pub irlandès. La clientela...buff. Prenem un parell de cubates i marxem No puc veure més i estem cansats. Sento els crits d'una noia. Miro al carrer de la dreta i veig un home empotrant contra una porta una dona que crida. Li estava pegant! Surto corrents cridant cap a ells i de sobte 2 marroquins i l'Oriol m'aturen. Els que es barallen també són moros. Els qui m'han aturat creuen que potser va armat i que entre un home i una dona no podem

intervenir. Vale, doncs truco a la policia. La local no contesta. Truco als mossos. Salta al 112. Li explico el que passa i a quina adreça estem. Em passen amb els mossos i he de tornar a explicar la història. Em demanen el telèfon. Ara venen, diuen. Anem seguint a la parella que es baralla en la distància per si la cosa anés a més. Els dos homes marroquins ja han desaparegut. Just quan he trucat a la policia. Només entenc una paraula en marroquí. Agí, vine. I això és el que li diu la noia al tio que l'està picant quan ell s'aparta disposat a marxar. No m'ho puc creure. Serà imbècil. En aquell moment apareix una altra mora, en pijama, i ens pregunta si estan allà. És evident que sabia que els anàvem seguint. Li indiquem on estan i deixem de pedre el temps perseguint aquells dos brètols. Tornem cap al cotxe comentant lo rara que ha sigut la nit i lo bé que ens ho hem passat. No hem parat de riure en tota la nit. Tot i l'adversitat. O gràcies a ella. No hem pogut para de riure de lo desafortunats que som en el nostres cites. Com és que portem 15 anys junt amb aquesta mala sort en les cites?

Avui és un gran dia

Avui ha sigut un gran dia i la cosa encara promet més.

Després de molt de temps l'Oriol i jo tenim una cita. Espero que vagi millor que les dues últimes: una  va ser aquest passat mes d'agost, jo molt embarassada, vam intentar fer un sopar romàntic a la nostra platja preferida i vam trobar obres a la carretera, 20 minuts parats, nens fent botellón a la platja, el sopar fred, nens amb canons de llum il.luminant-nos i una ciàtica que em volia morir. L'altra va ser el passat mes de gener. El meu pare es va quedar de cangur i nosaltres vam anar a veure Avatar en 3D. Al costat hi havia una senyora que no va parar de xerrar fins que li vam demanar que callés, que havíem pagar 40€ de cangur i 20€ de les entrades i que només volíem sentir la peli.

Avui anem al Kings a fer una copuxuela d'aperitiu, després anem al restaurant Sa Cova a sopar. I després, si el cos aguanta, que ja tenim una edat... a fer unes birres a Sant Feliu.

Demà ja us explicaré

Mmmmmm, quina gana! Vaig a sopar

M'agrada

Si tingués un vestidor faria això amb els armaris de casa. Fins que tingui un vestidor, o sigui, una casa nova, seguiré tenint els armaris plens de roba apilonada

Moltes gràcies

Bona nit a tothom, fa molt i molt de temps que tinc tots els blogs abandonats i tot sabeu perquè: CAFÈ DE L'ART. Avui fa dues setmanes que vam obrir i, tot i que no em puc queixar de com ha anat, encara ha d'anar molt millor i he de millorar moltes coses. El millor de tot és que ja he perdut més de 8 kilos!!!! Només me’n falten 12 per arribar on vull. YUPIIII El pitjor: el mal de cames. Tot just començo a acostumar-me a passar tantes hores dretes. El meu més sincer agraïment a tots els amics que passeu hores i hores i gasteu euros i euros i doneu caliu al Cafè de l'Art. Sense vosaltres ja m'hauria tirat pel balcó. Us agraeixo també enormement la vostra massiva afluència el dia de la inauguració: no vaig estar per ningú, estava molt nerviosa, però em costava tantíssim travessar el local i, quan arribava a la porta, encara hi havia més gent esperant a la pota. Vaig flipar! Us agraeixo també als que no vau poder estar a la inauguració les vostres visites. especialment a l'Antònia, que no va venir perquè estava naixent la Berta i ella hi jugava un paper molt important. És la mare. Per a molts de vosaltres el Cafè de l'Art ja és una parada obligatòria quan abans ni tan sols anàveu "a bars". Us he de fer una convidada de seguida que els números quadrin. Gràcies també a l'Angel. Sense ell res no seria el mateix. Passa més hores al Cafè que ningú i, quan hi ha feina, no para quiet un moment. Quan no n'hi ha li agrada llegir el diari, fer els passatems i maquinar quin cóctel podria fer. També li agrada escoltar flamenco. Bé, en resum, que gràcies, que feu realitat els meus somnis i que no vull posar noms perquè si em descuidés d'algú no m'ho podria perdonar mai. Bé sí, vull donar les gràcies i presentar-li tots els meus respectes i admiracions a l'Oriol i la Mel, que m'ho soporten tot, i a la meva mamucha, que m'ha acompanyat des del principi en aquesta aventura i, tot i els nostres diferents punts de vista, sempre ha estat al meu costat en les decisions que he pres. Petonets i bona nit