Estimada mare del monovolum que sempre vas tard,
Els matins a casa meva són un petit terratrèmol. Cal donar esmorzars i vestir les criatures, preparar els entrepans per l’escola.... A vegades fins i tot m’agrada dutxar-me i prendre el cafè abans de sortir. Suposo que a tu també.
Normalment intento portar en Nim primer a l’escola bressol i sovint arribo tan justa que ja és impossible aparcar a la porta de l’escola bressol. Aparco sobre la vorera de l’esquerra, ben enganxada a la valla i sense bloquejar mai cap porta d’entrada a les cases ni cap garatge. Després corro a l’escola de la Mel. Evidentment no hi ha lloc a l’aparcament de davant. Qué afortunats som de tenir aparcament a l’escola!!!!! En aquest cas aparco a la dreta del carrer d’entrada a l’aparcament. He de caminar 10 metres però no costa tant. T’ho ben asseguro que tant tu com el teu fill ho podeu fer sense que us surti cap hèrnia.
També hi ha dies que tot va bé. La Mel es renta i vesteix sense protestar. Esmorza sense tirar la llet amb colacao pel terra i en Nim no es caga quan ja està a punt per sortir. No calen crits i sortim a temps. Aquests dies dóna gust! Aparco a l’entrada de l’escola bressol, mai en el lloc reservat als minusvàlids ni bloquejant l’entrada a l’escola bressol. La Mel pot saludar a la seva antiga educadora i anem tranquil·lament cap al cole gran. Allà hi ha lliure aquell aparcament que m’agrada tant perquè no cal fer maniobres per entrar-hi i hi ha prou visibilitat per sortir-ne de recules. Acompanyo la Mel a fer fila i faig petar la xerrada amb la Sus i les altres mares i pares.
Quan la Mel ha entrat surto a tota pressa per anar a casa, al metge, a comprar o a tocar-me la patata. El que més em convingui. Però has arribat tard. I has deixat el cotxe bloquejant el meu i el del costat. No hi ha manera de sortir-ne. I saps una cosa, guapa? El meu temps no val menys que el teu. Si arribes tard, fes el fotut favor de no aparcar en doble fila davant el meu cotxe i el de l’altre pobre mare del costat. Els teus putos cinc minuts fan que cada dia vagi tard i de mala llet. Quan porto la nena a l’escola hi vaig amb temps o camino una mica més. Si veus que no arribes aixeca’t cinc minuts abans perquè els putos dos o cinc minuts que em fas esperar sense poder moure el cotxe em fan arribar tard a portar el petit a l’escola bressol, o al metge, o a treballar o a tocar-me la patata. Tan se val! Els meus cinc minuts no valen menys que els teus.
I ja que estem així li demano a l’altre mare de l’altre monovolum que a les cinc de la tarda aparca a la mateixa porta de l’escola que no ho faci, que tapa la visibilitat. No sé quant medeix el seu fill, però la meva filla només fa 1 metre 16 centímetres i tot i que a vegades ho sembla no té poders i no pot veure si ve un cotxe i per tant corre el risc de ser atropellada per aquell pare que ha deixat tancada la botiga cinc minuts per anar a buscar a la seva petita a l’escola i que en surt cagant llets per no perdre cap possible client.
Si us plau, una mica de respecte!
dimarts, 18 de gener del 2011
divendres, 14 de gener del 2011
Jocs de la meva infantesa políticament incorrectes
Ahir ens van donar un paper a l'escola de la Mel demanant-nos que proposéssim jocs de quan nosaltres érem petits pel Dia de la Pau que celebraran a final de mes a l'escola.
Ha sigut un bon exercici de memòria i amb l'Ori hem rigut una bona estona recordant jocs i entremaliadures que hem fet al llarg de la nostra vida.
Doncs bé, els jocs que recordo a l'escola són les gomes, que deuen estar en perill d'extinció perquè fa anys que no veig ningú que hi jugui. Igual li passa a la corda o comba. O a "xurro mediamanga mangotero adivina lo que tengo en el puchero de mi abuelo". I les hòsties contra la paret jugant al "Látigo"
Al cau jugàvem a altres coses. Recordo els viatges en tren jugant al joc dels disbarats, el telèfon o l'assassí, joc que ara, ja només pel nom, seria políticament incorrecte.
Igual li passaria a jugar a "matar". La veritat és que jo havia rebut algun cop de pilota que em podria haver matat. I ja no parlem de jugar a "moros i cristians", avui seria impossible jugar a un joc que es digui així, tot i que els equips de classe quedarien força igualats en quant a número de jugadors!
També recordo les nits d'estiu al voltant del càmping jugant a "bote". Grans i petits tots junts. Amb l'ampolla de 2 litres de Coca cola (avui en dia li trauríem l'etiqueta per no fer propaganda).
Aquest estiu hem passat força hores al balcó jugant a la xarranca. Amb guixos la dibuixàvem a terra i la Mel es dedicava a saltar i inventar-se normes mentre jo em fumava un cigarrito tumbada a la bartola en el meu cutre chill-out. Fins que en Nim es despertava de la siestuki.
Veient com està el món, prefereixo jugar a l'assassí o a matar que veient les notícies i llegint els diaris.
Ara us deixo que vaig a veure el documentar "Cuando el petroleo se acabe" Ja us explicaré què tal
Ha sigut un bon exercici de memòria i amb l'Ori hem rigut una bona estona recordant jocs i entremaliadures que hem fet al llarg de la nostra vida.
Doncs bé, els jocs que recordo a l'escola són les gomes, que deuen estar en perill d'extinció perquè fa anys que no veig ningú que hi jugui. Igual li passa a la corda o comba. O a "xurro mediamanga mangotero adivina lo que tengo en el puchero de mi abuelo". I les hòsties contra la paret jugant al "Látigo"
Al cau jugàvem a altres coses. Recordo els viatges en tren jugant al joc dels disbarats, el telèfon o l'assassí, joc que ara, ja només pel nom, seria políticament incorrecte.
Igual li passaria a jugar a "matar". La veritat és que jo havia rebut algun cop de pilota que em podria haver matat. I ja no parlem de jugar a "moros i cristians", avui seria impossible jugar a un joc que es digui així, tot i que els equips de classe quedarien força igualats en quant a número de jugadors!
També recordo les nits d'estiu al voltant del càmping jugant a "bote". Grans i petits tots junts. Amb l'ampolla de 2 litres de Coca cola (avui en dia li trauríem l'etiqueta per no fer propaganda).
Aquest estiu hem passat força hores al balcó jugant a la xarranca. Amb guixos la dibuixàvem a terra i la Mel es dedicava a saltar i inventar-se normes mentre jo em fumava un cigarrito tumbada a la bartola en el meu cutre chill-out. Fins que en Nim es despertava de la siestuki.
Veient com està el món, prefereixo jugar a l'assassí o a matar que veient les notícies i llegint els diaris.
Ara us deixo que vaig a veure el documentar "Cuando el petroleo se acabe" Ja us explicaré què tal
dimarts, 4 de gener del 2011
Conversa mare-filla. De lo més normal!
Acabo de llegir un conte a la Mel sobre els pingüins. Ja ho sabeu, és rara i prefereix una enciclopèdia d'animals que la Blancaneus. Total, que li pregunto si sap que fan els pingüins abans de ficar-se a l'aigua, potser hi fiquen la punta del peu primer, li dic jo tota contenta.
No mama, no. Primer miren si hi ha cap animal perillós a l'aigua, salta la tia listilla.
Després li contesto, clar, un dofí, per exemple se'l podria menjar.
No mama, els dofins són mamífers i no mengen pingüins, són les orques les que mengen pingüins.
I la molt cabrona després és incapaç de recordar on ha deixat les sabates o que s'ha de rentar les dents!!!!!
No mama, no. Primer miren si hi ha cap animal perillós a l'aigua, salta la tia listilla.
Després li contesto, clar, un dofí, per exemple se'l podria menjar.
No mama, els dofins són mamífers i no mengen pingüins, són les orques les que mengen pingüins.
I la molt cabrona després és incapaç de recordar on ha deixat les sabates o que s'ha de rentar les dents!!!!!
diumenge, 2 de gener del 2011
La Nova llei del tabac
Bona nit amics meus,
la majoria sou no fumadors però jo, pobre de mi, sóc fumadora. La meva generació ja sabia que fumar era perjudicial, però ets tan jove quan comences a fumar i veus la vellesa i la mort tan i tan lluny!
No, no tinc excusa i sé que he sigut incívica força vegades. Estic a favor de la llei però em putejarà tantíssim.
L'Oriol i jo ja érem fumadors quan ens vam conèixer. Els meu pares ho sabien però els seus no. A casa l'Oriol no es fumava. A casa meu sí. El meu pare també és fumador. Poc a poc vam començar a fumar també a la seva habitació.
Quan vam anar a viure junts evidentment fumàvem per tota la casa. La nostra habitació era el pitjor lloc del món per dormir. Vèiem la tele i fumàvem al llit abans de quedar-nos adormits. L'ambient era tan insuportable que vam deixar de fumar a l'habitació i els cendres van desaparèixer de les tauletes de nit. Hòstia tu quin canvi!!!! Tot i això encara no érem conscients del mal que fèiem als qui ens envoltaven. Per exemple, la Gemma vivia amb nosaltres. Ella no fuma. Doncs a la cuina respirava el nostre fum. Al menjador també. A l'estudi. Fins i tot al bany! Els companys de feina, a taula, menjant, o a la taula del costat al despatx. Pobres.
Un bon dia vaig decidir deixar de fumar en el meu lloc de treball. Però no hi vaig fer per no molestar. Ho vaig fer perquè treballava de cara al públic i creia que era lleig, quedava malament, que arribessin els clients i jo estigués fent una pipada a la cigarreta o llençant el fum per la boca amb aquells morros deformats per deixar anar el fum.
Quan va néixer la Mel tot va canviar. Tot i que a l'hospital m'enfilava sobre la tassa del vàter per treure el cap per la finestra per fer un cigarrito i després hi llençava colònia intentant amagar la pudor del tabac, quan vam arribar a casa vam deixar de fumar per tot arreu per protegir la Mel del fum. Fumem a la cuina. Bé, i quan ja són a dormir fem l'últim cigarrito al menjador, ben escarxofats al sofà. davant la tele.
Als bars, restaurants i discoteques també he molestat, però és diferent, la gent hi va perquè vol. Que haguessin muntat ells bars per a no fumadors! Jo en vaig muntar un de bar de no fumadors perquè hi creia fermament però sou uns covards. Si aneu en grup només que n'hi hagi un o dos que fumen ja cediu per anar a un bar de fumadors. Això és ser hipòcrita.
I ara només em queda resignació i esperar que aquesta merda de llei serveixi perquè els nens d'ara no s’iniciïn en un vici tan lleig i tan perjudicial per tots.
Les passaré putes per això.
Com que quan estic amb els nens no puc fumar quan em ve de gust, doncs aprofito a fer-ho a la porta del cole. Quan vaig a recollir-los. Els minutets abans que surtin aprofitava per fer un cigarritu ràpid i tranquil. Ara ja no ho podré fer. A més aquí llenço les burilles a terra sense miraments.
O al parc. Sempre he recollit les burilles. I és genial aquell cigarritu mentre xerro amb les altres mames i la Mel corre per allà imaginant-se mil aventures en el riu. Aquell cigarritu és la glòria. I ara tampoc ho podré fer.
O quan vagi a visitar algú a l'hospital. Sobretot si pateixo pel pacient. Aquell cigarritu el necessito. Quan la Mel va caure de la llitera i la van tenir en observació al Trueta tota la nit, vam estar en un despatx a peu de carrer amb finestra al costat de la porta d'urgències. Doncs quan la Mel es va quedar profundament adormida a la camilla, amb la barana de seguretat posada i jo ja estava més tranquil·la perquè m'havien dit que en principi no era res, només ens hi quedàvem per precaució, doncs vaig obrir la finestra i vaig sortir corrents per arribar ràpidament a la finestra i veure-la, però vaig sortir. Vaig deixar la meva nena sola al despatx i vaig fer un cigarrito amb un cafè de la màquina. Enganxada a la finestra, amb càrrec de consciència i un gran plaer que m'ajudava a passar els nervis de l'ensurt. Aquest cigarritu quan més el necessito tampoc el podré fer.
Ho entenc i ho respectaré. Però cullons, no podeu deixar absolutament cap espai per fer un puto cigarro!!!!!!!
A la platja. Allà tampoc podré fumar. Me cago en la puta! Em sembla perfecte que no es puguin deixar les burilles a la sorra però calia prohibir fumar? Qui ho controlarà? El mateix que ha controlat que no es llencessin burilles a la sorra?
I lo de les embarassades? Això clama al cel. No podran fumar en públic. Què passa? Què si fumen en públic és més perjudicial que si ho fan en privat?
Doncs ja està. Demano perdó a tots els no fumadors que s'han vist perjudicats per culpa meva sense que jo en fos completament conscient fins que va néixer la Mel. Però també em cago en la puta mare que els va parir, on cony podré fer un cigarrito?
la majoria sou no fumadors però jo, pobre de mi, sóc fumadora. La meva generació ja sabia que fumar era perjudicial, però ets tan jove quan comences a fumar i veus la vellesa i la mort tan i tan lluny!
No, no tinc excusa i sé que he sigut incívica força vegades. Estic a favor de la llei però em putejarà tantíssim.
L'Oriol i jo ja érem fumadors quan ens vam conèixer. Els meu pares ho sabien però els seus no. A casa l'Oriol no es fumava. A casa meu sí. El meu pare també és fumador. Poc a poc vam començar a fumar també a la seva habitació.
Quan vam anar a viure junts evidentment fumàvem per tota la casa. La nostra habitació era el pitjor lloc del món per dormir. Vèiem la tele i fumàvem al llit abans de quedar-nos adormits. L'ambient era tan insuportable que vam deixar de fumar a l'habitació i els cendres van desaparèixer de les tauletes de nit. Hòstia tu quin canvi!!!! Tot i això encara no érem conscients del mal que fèiem als qui ens envoltaven. Per exemple, la Gemma vivia amb nosaltres. Ella no fuma. Doncs a la cuina respirava el nostre fum. Al menjador també. A l'estudi. Fins i tot al bany! Els companys de feina, a taula, menjant, o a la taula del costat al despatx. Pobres.
Un bon dia vaig decidir deixar de fumar en el meu lloc de treball. Però no hi vaig fer per no molestar. Ho vaig fer perquè treballava de cara al públic i creia que era lleig, quedava malament, que arribessin els clients i jo estigués fent una pipada a la cigarreta o llençant el fum per la boca amb aquells morros deformats per deixar anar el fum.
Quan va néixer la Mel tot va canviar. Tot i que a l'hospital m'enfilava sobre la tassa del vàter per treure el cap per la finestra per fer un cigarrito i després hi llençava colònia intentant amagar la pudor del tabac, quan vam arribar a casa vam deixar de fumar per tot arreu per protegir la Mel del fum. Fumem a la cuina. Bé, i quan ja són a dormir fem l'últim cigarrito al menjador, ben escarxofats al sofà. davant la tele.
Als bars, restaurants i discoteques també he molestat, però és diferent, la gent hi va perquè vol. Que haguessin muntat ells bars per a no fumadors! Jo en vaig muntar un de bar de no fumadors perquè hi creia fermament però sou uns covards. Si aneu en grup només que n'hi hagi un o dos que fumen ja cediu per anar a un bar de fumadors. Això és ser hipòcrita.
I ara només em queda resignació i esperar que aquesta merda de llei serveixi perquè els nens d'ara no s’iniciïn en un vici tan lleig i tan perjudicial per tots.
Les passaré putes per això.
Com que quan estic amb els nens no puc fumar quan em ve de gust, doncs aprofito a fer-ho a la porta del cole. Quan vaig a recollir-los. Els minutets abans que surtin aprofitava per fer un cigarritu ràpid i tranquil. Ara ja no ho podré fer. A més aquí llenço les burilles a terra sense miraments.
O al parc. Sempre he recollit les burilles. I és genial aquell cigarritu mentre xerro amb les altres mames i la Mel corre per allà imaginant-se mil aventures en el riu. Aquell cigarritu és la glòria. I ara tampoc ho podré fer.
O quan vagi a visitar algú a l'hospital. Sobretot si pateixo pel pacient. Aquell cigarritu el necessito. Quan la Mel va caure de la llitera i la van tenir en observació al Trueta tota la nit, vam estar en un despatx a peu de carrer amb finestra al costat de la porta d'urgències. Doncs quan la Mel es va quedar profundament adormida a la camilla, amb la barana de seguretat posada i jo ja estava més tranquil·la perquè m'havien dit que en principi no era res, només ens hi quedàvem per precaució, doncs vaig obrir la finestra i vaig sortir corrents per arribar ràpidament a la finestra i veure-la, però vaig sortir. Vaig deixar la meva nena sola al despatx i vaig fer un cigarrito amb un cafè de la màquina. Enganxada a la finestra, amb càrrec de consciència i un gran plaer que m'ajudava a passar els nervis de l'ensurt. Aquest cigarritu quan més el necessito tampoc el podré fer.
Ho entenc i ho respectaré. Però cullons, no podeu deixar absolutament cap espai per fer un puto cigarro!!!!!!!
A la platja. Allà tampoc podré fumar. Me cago en la puta! Em sembla perfecte que no es puguin deixar les burilles a la sorra però calia prohibir fumar? Qui ho controlarà? El mateix que ha controlat que no es llencessin burilles a la sorra?
I lo de les embarassades? Això clama al cel. No podran fumar en públic. Què passa? Què si fumen en públic és més perjudicial que si ho fan en privat?
Doncs ja està. Demano perdó a tots els no fumadors que s'han vist perjudicats per culpa meva sense que jo en fos completament conscient fins que va néixer la Mel. Però també em cago en la puta mare que els va parir, on cony podré fer un cigarrito?
divendres, 3 de desembre del 2010
Seguim amb l'e-mail d'ahir des de un altre punt de vista
Ja estic llesta per continuar. Aquí teniu la resta de l’e-mail
A CONTINUACIÓN EL ARTÍCULO PUBLICADO EN EL PERIÓDICO "MALAGA HOY".
VERÉIS QUE NO TIENE DESPERDICIO:
"Andalucía impulsará el árabe como segunda lengua extranjera en la ESO. El Plan Integral para la Inmigración cuenta con un presupuesto de 2.500 millones hasta el año 2013. Se firmarán convenios con los ayuntamientos para proyectos de intervención socioeducativa.
Ara jo, SEGUNDA LENGUA EXTRANJERA: Això vol dir que fan castellà com a llengua vehicular, suposo que l’Anglès o el Francès com a segona llengua y després tindran 1 o 2 hores setmanals d’Àrab.
Quin és el problema perquè els nens i nenes Andalusos, Comunitat autònoma més pròxima al països de parla àrab, llengua que parlen 530 milions de persones segons Wikipedia, aprenguin aquesta llengua OPCIONALMENT (poden triar entre diferents idiomes)?
L’anglès el parlen 508 milions de persones i és la que estudiem tots, no a l’escola, sinó que a més els porten a Acadèmies i escoles d’idiomes.
El francès, sempre segons wikipedia, el parlen 300 milions, els castellà entre 450 i 500 milions i el xinès 10.000 milions!
La Consejería de Educación potenciará el estudio del árabe como segunda lengua extranjera en algunos institutos de Educación Secundaria de la comunidad para facilitar la integración del alumnado inmigrante, según el III Plan Integral para la Inmigración en Andalucía 2009-2013 (PIPIA), recogido por Europa Press.
De este modo, tal y como refleja el borrador del plan, se contempla como medida formativa y de atención a la diversidad cultural el incremento del árabe como segunda lengua en la ESO, así como la implantación en algunas Escuelas Oficiales de Idiomas que actualmente no lo tienen autorizado o la inclusión de la materia Español para extranjeros en una Escuela Oficial de Idiomas, aún por determinar".
Això ja no em sembla tan bé: una cosa és educació l’altre per integració. Com ajuda a integrar-se estudiar àrab com a segona llegua estrangera?
A VER: ¿HAY ALGÚN SOCIALISTA POR AHÍ QUE ME LO EXPLIQUE?
¡Olé su madre! En vez de tratar de que los que vengan de fuera se integren en nuestra cultura, tenemos que poner nuestro dinero y esfuerzo para adaptarnos nosotros a la de ellos. Ahí tenemos a los politicos iluminados que administran y gestinonan lo mejor para nuestro pais.
No sé què heu llegit vosaltres, però jo en cap lloc he llegit que nosaltres ens adaptem a ells. He llegit que els alumnes de secundària podran triar àrab com a segona llengua estrangera
ES DECIR, QUE NO VAMOS A TENER CRUCIFIJOS EN NUESTROS COLEGIOS, Y EN SU LUGAR, VAMOS A ESTUDIAR ESE INTERESANTISIMO IDIOMA QUE ES EL ARABE...
Què té a veure tenir símbols religiosos a la classe, siguin de la religió que siguin, amb estudiar idiomes?
¿Nos obligarán también a estudiar en los colegios el CORÁN, como asignatura histórica?
Doncs com a assignatura per si sola no caldria, però una mica d’informació no aniria gens malament donada la gran quantitat de monuments i restes islàmiques que hi ha arreu d’Espanya i especialment a Andalusia. Tenint en compte que l’Islamisme i el Cristianisme tenen el mateix Antic Testament i que l’Islamisme reconeix Jesús com a profeta però no com a fill de Déu ja tenim mig camí fet, això sí només aquells que en tinguin una mica de coneixement del Cristianisme!
PERO POR FAVOR, HAGAMOS ALGO YA CON TODO ÉSTO.
POR ESO SOMOS EL HAZMEREIR DE EUROPA.
QUE VERGUENZA, pero esto es lo que nos merecemos por conformistas que somos los españoles.
Si alguien tiene dudas puede buscar en Google.es por:
Junta Andalucia educacion arabe 2010 y pinchar en la pagina:
Plan para implantacion del arabe en institutos ESO consejeria...
CON MIS IMPUESTOS ¡NO!
REENVÍALO.
Aquest enllaç porta a altres foros de debat, en cap cas al Plan o a la notícia. Però nosaltres, sense pensar-ho, ho reenviem a tothom que tenim a la nostra llista de contactes.
I aquí ho deixo avui. Pels propers post ja buscaré un tema més lleugeret, que aquest costa de llegir
Petonicus a tots i bona nit
A CONTINUACIÓN EL ARTÍCULO PUBLICADO EN EL PERIÓDICO "MALAGA HOY".
VERÉIS QUE NO TIENE DESPERDICIO:
"Andalucía impulsará el árabe como segunda lengua extranjera en la ESO. El Plan Integral para la Inmigración cuenta con un presupuesto de 2.500 millones hasta el año 2013. Se firmarán convenios con los ayuntamientos para proyectos de intervención socioeducativa.
Ara jo, SEGUNDA LENGUA EXTRANJERA: Això vol dir que fan castellà com a llengua vehicular, suposo que l’Anglès o el Francès com a segona llengua y després tindran 1 o 2 hores setmanals d’Àrab.
Quin és el problema perquè els nens i nenes Andalusos, Comunitat autònoma més pròxima al països de parla àrab, llengua que parlen 530 milions de persones segons Wikipedia, aprenguin aquesta llengua OPCIONALMENT (poden triar entre diferents idiomes)?
L’anglès el parlen 508 milions de persones i és la que estudiem tots, no a l’escola, sinó que a més els porten a Acadèmies i escoles d’idiomes.
El francès, sempre segons wikipedia, el parlen 300 milions, els castellà entre 450 i 500 milions i el xinès 10.000 milions!
La Consejería de Educación potenciará el estudio del árabe como segunda lengua extranjera en algunos institutos de Educación Secundaria de la comunidad para facilitar la integración del alumnado inmigrante, según el III Plan Integral para la Inmigración en Andalucía 2009-2013 (PIPIA), recogido por Europa Press.
De este modo, tal y como refleja el borrador del plan, se contempla como medida formativa y de atención a la diversidad cultural el incremento del árabe como segunda lengua en la ESO, así como la implantación en algunas Escuelas Oficiales de Idiomas que actualmente no lo tienen autorizado o la inclusión de la materia Español para extranjeros en una Escuela Oficial de Idiomas, aún por determinar".
Això ja no em sembla tan bé: una cosa és educació l’altre per integració. Com ajuda a integrar-se estudiar àrab com a segona llegua estrangera?
A VER: ¿HAY ALGÚN SOCIALISTA POR AHÍ QUE ME LO EXPLIQUE?
¡Olé su madre! En vez de tratar de que los que vengan de fuera se integren en nuestra cultura, tenemos que poner nuestro dinero y esfuerzo para adaptarnos nosotros a la de ellos. Ahí tenemos a los politicos iluminados que administran y gestinonan lo mejor para nuestro pais.
No sé què heu llegit vosaltres, però jo en cap lloc he llegit que nosaltres ens adaptem a ells. He llegit que els alumnes de secundària podran triar àrab com a segona llengua estrangera
ES DECIR, QUE NO VAMOS A TENER CRUCIFIJOS EN NUESTROS COLEGIOS, Y EN SU LUGAR, VAMOS A ESTUDIAR ESE INTERESANTISIMO IDIOMA QUE ES EL ARABE...
Què té a veure tenir símbols religiosos a la classe, siguin de la religió que siguin, amb estudiar idiomes?
¿Nos obligarán también a estudiar en los colegios el CORÁN, como asignatura histórica?
Doncs com a assignatura per si sola no caldria, però una mica d’informació no aniria gens malament donada la gran quantitat de monuments i restes islàmiques que hi ha arreu d’Espanya i especialment a Andalusia. Tenint en compte que l’Islamisme i el Cristianisme tenen el mateix Antic Testament i que l’Islamisme reconeix Jesús com a profeta però no com a fill de Déu ja tenim mig camí fet, això sí només aquells que en tinguin una mica de coneixement del Cristianisme!
PERO POR FAVOR, HAGAMOS ALGO YA CON TODO ÉSTO.
POR ESO SOMOS EL HAZMEREIR DE EUROPA.
QUE VERGUENZA, pero esto es lo que nos merecemos por conformistas que somos los españoles.
Si alguien tiene dudas puede buscar en Google.es por:
Junta Andalucia educacion arabe 2010 y pinchar en la pagina:
Plan para implantacion del arabe en institutos ESO consejeria...
CON MIS IMPUESTOS ¡NO!
REENVÍALO.
Aquest enllaç porta a altres foros de debat, en cap cas al Plan o a la notícia. Però nosaltres, sense pensar-ho, ho reenviem a tothom que tenim a la nostra llista de contactes.
I aquí ho deixo avui. Pels propers post ja buscaré un tema més lleugeret, que aquest costa de llegir
Petonicus a tots i bona nit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)