Despedida Xavi i Arantxa

La Gemma i en Rafa aquest cap de setmana han marxat a Madrid, a veure la Warner amb una colla de rarets que coneixen d'un foro de la revista maverik. Així doncs preveia un cap de setmana tranquil sense gaire vida social. Un cop més m'equivocava. Dissabte, després de treballar, vaig dinar al càmping, com sempre, i després vaig marxar cap a casa a acabar de fer els menús del casament (els últims detalls) i uns quants jocs per la despedida de solters d'en Xavi i l'Arantxa. Com sempre tard i de cul! Havia quedat amb la Sus, perquè tant l'Ori com en Manel treballaven, per deixar la Mel i la Janna al càmping. Es quedarien a dormir allà amb els meus pares. No vaig tenir temps ni de dutxar-me. Vam quedar-nos molt poca estona amb les nenes, perquè són tot terreny i s'adapten ràpid a tot. Vam anar, la Sus i jo, tranquil.lament cap a Platja d'Aro a trobar-nos amb en Raúl i l'Eva perquè no coneixiem ningú més. Jo vaig para al tot a 100 a comprar algunes coses que necessitava per fer els famosos menús i la Sus va aprofitar per comprar una bonica bossa de platja. En Manel es va sumar una mica més tard. Va ser una despedida atípica i relativament tranquil.la. L'única cosa que ens van demanar va ser que ens possesim un mocador groc per anar una mica uniformats. Al restaurant vam voler portar una foto de la Gemma i una d'en Rafa perquè estiguéssin amb nosaltres. Els vam penjar a la paret darrera meu i de la Sus. L'Arantxa i en Xavi no en sabien res de la festa sorpresa. L'havia organitzat una amiga de l'Arantxa i els hauríeu d'haver vist la cara quan ens van veure a tots allà. Encara no he descarregat les fotos, però quan ho fagi en penjaré alguna al meu fotoblog Del sopar no puc comentar gaire cosa (no era gaire bo i em van cobrar 29€!). Merda, ja ho he comentat. Durant l'àpat jo havia preparat un joc que no va funcionar gaire bé, potser perquè ningú parlava en català i vaig escriure les instruccions en la meva llengua materna? Però va ser mig entretingut. El millor, com sempre, les converses amb els bons amics. I potser dir que vaig beure una mica massa de Lambrusco, però és que feia molta calor i estava fresquet. No ho vaig poder evitar. Quan ja feiem el cafè va arribar l'Ori. Després vam anar a la platja a fer una parell de jocs més. El de la sabata va ser molt divertit i van coincidir en quasi tot. Hi va haver respostes que ens van sorprendre a nosaltres però ells semblava que es coneixien la mar de bé. I dic semblava perquè després vam fer el joc de "Què creus que contestaria o faria ell/a en els següents cosos?". L'Arantxa les va encertar quasi totes, però en Xavi... Després d'això ja eren les 2 i pico i jo a les 8.00 entro a treballar així que em vaig despedir i a casa amb el meu xurri (i sense la meva xurrita)

Avui m'he fet la pedicura

Avui he tingut un altre dia de merda a la feina. Quan he plegat he anat a ofegar les penes a la piscina de la Sus. Per variar les nenes súper divertides i estupendes. Després hem jugat a un joc amb la Sus que m'ha agradat molt. Té com una mena de cosa de plàstic amb daus que tenen lletres, les remenes i has de fer tantes paraules com puguis utilitzant les lletres que surten (sense afegir-ne i seguint-ne l'ordre) i no posar les mateixes que els altres perquè aleshores no puntuen. Sóc molt dolenta però m'he divertit. Després m'ha trucat la Silvi. Ha vingut a casa cap a les 20.00 per fer-me la pedicura. Mai me l'havia fet. La pobre Silvi ha hagut d'ajudar-me a jugar amb la Mel, fer-li el sopar, preparar el bibe, explicar el conte... Avui hem batut un récord: a les 21.30 ja la tenia al llit. La Silvi és una santa. S'ha empassat tots els meu àlbums de fotos: viatges a Donostia (I, II, III i IV), Londres, Estats Units, naixement de la Mel... També ha vist les gravacions familiars. Ni la meva mare aguanta això! Després hem començat amb la sessió de bellesa podal. Pediluvio (o sigui, jacuzzi de peus), peeling, mascarilla, massatge i, per suposat, llimar ungles, pells, pulir durícies, i una pila de coses més. Tot això mentre jo fumava tranquil.lament veient Estudio 60. Sense cap mena de dubte, un plaer indescriptible. I a sobre sense sortir de casa! Com he pogut passar 32 anys sense fer-me els peus? Fins ara no entenia com la Nuri hi anava cada 2 setmanes i ara no entenc com puc passar un sol dia sense fer-me els peus. Des d'aquí el meu agraïment a la Silvi, per la seva santa paciència i pel seu bon fer.

Sopar amb bona companyia.

Avui, quan tornava cap a casa després de recollir la Mel i dinar a casa els meus pares, he trobat la Sus, en Manel i la Janna que anaven a comprar. Hem decidit enviar en Manel tot sol a comprar i quedar-nos la resta a casa nostra fent petar la xerrada. Les nenes han estat ben entretingudes i la Sus, l'Ori i jo hem pogut fer un cafè. Encara no sé com ha anat, però tenia previst que l'Arantxa i en Xavi vinguessin a sopar per triar el menú del casament i finalment en Manel ha hagut d'anar a casa seva i portar canelons per sopar tots junts. Croquetes casolanes de la Teta, escalivada amb pa amb tomata i canelons. Per postres les restes del pastís de xocolata de la festa de la Laia, cafè, copa i cadascú a casa seva. Ja fa quasi dues setmanes que la Mel no va a dormir a l'hora que li toca. Ventatja que jo al matí puc dormir una mica més (i fer tard a la feina). Desventatja: que té estones que està insuportable perquè no sap mai si té son, gana... I això sembla no tenir fi perquè ara que han acabat les festes de Santa Cristina comencen les de Sant Feliu. Un sopar tranquil i agradable en bona companyia.

Self Service

Tinc moltes coses per comentar però no tinc temps d'escriure així que us deixo un parell d'enllaços i vosaltres mateixos Mala Prensa Lectures: us recomano enèrgicament Seda d'Alessandro Barricco Notícies variades En Woddy Allen ha pogut seguir treballant tot i l'apagada? Després d'això la seva peli seguirà sent una carta d'amor a Barcelona?

Un dimarts tranquil

Avui la mamita portava la Mel i la Laia a la platja i a la piscina així que la Gemma m'ha trucat per anar a dinar juntes. Jo no he pogut perquè treballo. M'ha fet molta ràbia no poder quedar amb ella. Ja ni recordo l''última vegada que vaig parlar amb la Gemma tranquil.lament i sense nenes. Crec que no ho recordo perquè no ha passat mai des que fa tres anys va néixer la Laia! Quan he plegat he pujat a casa la mamita i intentava fer dormir les nenes, que tenien una gresca important amb un atac de riure de cosines confidents. M'ha agradat l'escena, però ens hem hagut de posar xules perquè dormissin. Han arribat l'Ori i la Gemma. L'Ori ha hagut de montar-li una prestatgeria a la mama per guardar les enciclopèdies que ja no fem servir. Quan les nenes s'han despertat hem anat a casa. L'Ori ha recollit la casa mentre la Mel mirava dibuixos i jo acabava els menús del casament del Xavi i l'Arantxa. Després hem trucat a la Sus i a la Janna per baixar a la fira. Un altre cop sopar guarro al xiringuito i més cavallitus. Sort que demà s'acaba. És una ruina i tenim els horaris completament descontrolats. Quan ha ariibat l'ori a la nit jo encara estava estava liada amb els menús. cada cop que n'imprimia un se m'acudien nous dissenys i ja no m'agradaven els que havia fet. Cigarrito condimentat amb l'Ori, pastís de xocolata de la festa de la Laia i cap al llit. He passat la nit desperta pel mal de queixal.