Farem que funcioni

Tinc una pila de somnis i il.lusions noves. Ho aconseguiré? No ho aconseguiré? Ho aconseguré i després m'estrellaré? Que faré si funciona? I si no funciona? La major part de la meva vida m'agrada tal i com està. Si canvio la part que no m'agrada inevitablement canviarà la que m'agrada. M'agradarà o no que canvii la gran part de la meva vida? Sempe podré tornar a canviar! Prefereixo estavellar-me que quedar-me quieta.

El trailer de la Gemma

La meva gemaneta hafet un trailer de la seva Maverik experience. Que el disfruteu!

Silenci

Uf, per fi silenci. He pujat algunes fotos.

Projecte desaprofitat i desvirtuat

Fa dies que escric sense ganes. Ho faig com per obligació per no deixar abandonat aquest projecte. A la feina les coses no van molt fines i després tinc un excés de vida solcial, amb amics a qui adoro i amb qui m'ho passo molt bé, però excessiva de totes maneres. Per poder escriure al blog he de robar temps d'aquí i d'allà i acabo parlant de ximpleries i rutines descontrolades. Tampoc penjo fotos que m'agradin al fotoblog així que potser ho deixi córrer uns díes, fins que els meus horaris i els de la Mel es normalitzin i pugui escriure als vespres mentre espero que l'Ori plegui de treballar. Bé gent, us deixo de moment i espero tornar més inspirada. Accepto suggeriments, sé que no deixeu mai comentaris però tinc alguns lectors fidels i això em recomforta

Despedida Xavi i Arantxa

La Gemma i en Rafa aquest cap de setmana han marxat a Madrid, a veure la Warner amb una colla de rarets que coneixen d'un foro de la revista maverik. Així doncs preveia un cap de setmana tranquil sense gaire vida social. Un cop més m'equivocava. Dissabte, després de treballar, vaig dinar al càmping, com sempre, i després vaig marxar cap a casa a acabar de fer els menús del casament (els últims detalls) i uns quants jocs per la despedida de solters d'en Xavi i l'Arantxa. Com sempre tard i de cul! Havia quedat amb la Sus, perquè tant l'Ori com en Manel treballaven, per deixar la Mel i la Janna al càmping. Es quedarien a dormir allà amb els meus pares. No vaig tenir temps ni de dutxar-me. Vam quedar-nos molt poca estona amb les nenes, perquè són tot terreny i s'adapten ràpid a tot. Vam anar, la Sus i jo, tranquil.lament cap a Platja d'Aro a trobar-nos amb en Raúl i l'Eva perquè no coneixiem ningú més. Jo vaig para al tot a 100 a comprar algunes coses que necessitava per fer els famosos menús i la Sus va aprofitar per comprar una bonica bossa de platja. En Manel es va sumar una mica més tard. Va ser una despedida atípica i relativament tranquil.la. L'única cosa que ens van demanar va ser que ens possesim un mocador groc per anar una mica uniformats. Al restaurant vam voler portar una foto de la Gemma i una d'en Rafa perquè estiguéssin amb nosaltres. Els vam penjar a la paret darrera meu i de la Sus. L'Arantxa i en Xavi no en sabien res de la festa sorpresa. L'havia organitzat una amiga de l'Arantxa i els hauríeu d'haver vist la cara quan ens van veure a tots allà. Encara no he descarregat les fotos, però quan ho fagi en penjaré alguna al meu fotoblog Del sopar no puc comentar gaire cosa (no era gaire bo i em van cobrar 29€!). Merda, ja ho he comentat. Durant l'àpat jo havia preparat un joc que no va funcionar gaire bé, potser perquè ningú parlava en català i vaig escriure les instruccions en la meva llengua materna? Però va ser mig entretingut. El millor, com sempre, les converses amb els bons amics. I potser dir que vaig beure una mica massa de Lambrusco, però és que feia molta calor i estava fresquet. No ho vaig poder evitar. Quan ja feiem el cafè va arribar l'Ori. Després vam anar a la platja a fer una parell de jocs més. El de la sabata va ser molt divertit i van coincidir en quasi tot. Hi va haver respostes que ens van sorprendre a nosaltres però ells semblava que es coneixien la mar de bé. I dic semblava perquè després vam fer el joc de "Què creus que contestaria o faria ell/a en els següents cosos?". L'Arantxa les va encertar quasi totes, però en Xavi... Després d'això ja eren les 2 i pico i jo a les 8.00 entro a treballar així que em vaig despedir i a casa amb el meu xurri (i sense la meva xurrita)