M'he descuidat de coses importants

No puc deixar passar tant de temps entre un post i l'altre perquè em descuido de coses importants. Com molt bé diu mi cuñao, una de les nostres últimes alegries ha sigut l'embaràs de l'Eva i en Raúl, que encara no saben què porten però ja saben que tots l'esperem amb candeletes i serà una coseta súperestimada per tots nosaltres. Ara seguim amb el dia a dia. Avui ens hem llevat tard, molt tard. cap a les 9.30. Quan pensàvem perdre tot el matí espatxurrades per casa ens ha trucat la Sus per anar a fer un cafè i hem sortit. Després del cafè la Sus, la Janna i l'Emma han vingut a casa a jugar una estona. La Mel està encantada de tenir un llit amb tobogan i cabana i els seus amics s'ho passen d'allò més bé tirant-se i amagant-se. La Mel i jo hem dinat tomàquets amanits amb parmesano i salsitxes amb tomàquet i després hem tornat a veure, un cop més, La Sirenita. A la tarda hem anat a casa l'àvia d'en Rafa, amb tota la seva família, a fer brunyols. Estic fascinada amb la capacitat que té la Mel de passar estona i estona fent la mateixa activitat i com s'esforça per fer-ho bé, evidentment amb les limitacions que comporta tenir 3 anys. S'ho ha passat pipa amb la massa i la farina, més amb la farina però clar jo l'entenia i l'he deixat fer bastant. Després ha estat cantant amb la Laia i una altra nena. Ja no és tan tímida, fins i tot s'ha atrevit a fer "teatre". És una cria fantàstica.

Tinc un peix nou

Tinc un peix nou. És de la família del peix tigre i té una funció molt específica: netejat els vidres i el terra de la peixera. Pel bé dels altres tres peixos que tenim espero que sigui molt eficaç i eficient o moriran tots ofegats en la seva pròpia brutícia. I sembla que avui el dia anava de neteja, perquè també hem dutxat l'Anouck. Tenia colacao i fang enganxat per les orelles. Acabo de rellegir l'últim post que havia publicat i bé, evidentment, hi ha novetats. Una de les més importants és que la Sus va parir. Va tenir una Emma moníssima, còpia de la Janna, que menja i dorm i va els seus primers somriures. També ha passat el Carnaval. va ser divertit i estressant. He perdut el compte de les festes a les que vam i de les disfresses que li vaig posar a la Mel. Una novetat molt dura per tots va ser la hospitalització de la Mònica. Afortunadament està bé tot i que també és intolerant a la lactosa. També riu molt i li encanta xerrar. Una de les últimes festes han sigut els aniversaris de l'Oriol i la Mel. van ser genials tots dos. Vam aprofitar l'aniversari de la Mel per recuperar la relació amb la nostra germana Núria. Esperem que no quedi aquí i seguim en contacte, especialment per la Gemma i per mi, però ara també estan implicades les nenes. No acaben d'entrendre d'on surt la "tieta Núria". Hem fet força berenars i activitats amb els nens (ara ja podem dir-ho en masculí) perquè a la nostra colla de sempre hi hem sumat el millor amic de la Laia, en Pol, i els amics de la Mel i la Janna. És divertit fer manualitats amb 10 nens a la vegada o anar tots junt a un restaurant. I avui, a part de comprar un peix nou i un fluorescent per a la peixera, hem fet ous de Pasqua amb la Laia i la Mel, els hem pintat i després hem anat a comprar les mones de la Laia, la Mel i la Júlia. Tenim pendent la Festa de la Primavera, que aprofitarem per plantar floretes amb els nens, fer brunyols amb la família d'en Rafa demà, menjar la mona amb la colla diumenge i menjar la mona amb la família d'en Rafa dilluns. JA ÉS PRIMAVERA

No tinc cap rutina, sort que existeixen els globus d'heli

Quan vaig començar amb el projecte del Cafè de l'Art sabia que no seria fàcil. I no ho és, però anem fent. Potser obrirem molt més tard del que jo volia, però seguirem fent. I passem a un altre tema: EL SÍNDROME D'ULISES. Espero que el pernsatge d'en Vice, en Javier, hagi tornat ja a Ginebra perquè, tot i que en Vice surt guapíssim i l'he pogut veure en un registre molt diferent a tot el que he vist abans, no sóc capaç de suportar un sol capítol més. A partir d'ara, si ell encara hi surt, ho gravaré i veuré només les seves escenes (que per cert està fantàstic). La série és infumable. De totes totes és una série infumable. VICE NO SAPS COM T'ESTIMEM! I això que estàvem de molt bon rotllo. Estem catant vins pel Cafè i ens havíem fotut una ampolla d'Artadi, un vi jove Rioja Alavesa que no us recomano, i havíem estat cantant després de xuclar l'heli dels globus de la Mel. Aviat gravaré una cançó i us la passaré! Canto molt millor en versió pitufa que normal. He visitat la web de praxair i intentaré, amb l'excusa de fer festes infantils al bar, comprar una ampolla d'heli pel proper sopar de les Loques. Ha de ser genial sentir a l'Irma i la Silvi en versió pitufo i espero que aquest cop la Nuri es sumi al sopar. Ja no té excusa. En Roger pren bibe i el pot deixar amb el papi. Va Nuri, només seran unes horetes!!!!! La següent en parir és la Sus. Potser no arriba a carnaval. Des d'aquí li desitjo un part ràpid i fàcil, una nena dormilega i una recuperació com la de la Gemma. Apa siau, us deixo que no recordo quina série veig avui (el Síndrome d'Ulises segur que no) i vull recollir una mica. Demà tinc una visita amb l'última empresa de bolleria que em queda. Podríem quedar i fer un tastet entre tots no?

Vull anar a la pelu

La setmana ha passat més o menys tranquil.la. Dilluns vam baixar a ca la suegri i després vaig anar a fer la disfressa per Carnaval amb les altres mares de l'escola i la resta de la setmana he estat seguint les obres del bar, visitant proveïdors i batallant amb els veïns del local. Ahir vam tornar a fer un brenaret a casa amb la colla i les nenes i avui han vingut la Sus i en Manel a passar la tarda i sopar xino. No hi ha res de destacable excepte que, durant tota la setmana, la Mel ha anat dient que volia anar a la pelu " a veure les seves amigues". Es referia a la Judit i la Laia, les nenes de l'Imma, i jo creia que el que volia era jugar amb elles una estona. Han estat malaltones i no hem pogut anar a casa d'elles. Jo no li he donat importància als cabells de la Mel. però ella es veu que si, perquè mentres jo hem vestia per anar a dinar ells S'HA TALLAT ELS CABELLS!!!!!!!!!!!!!!!! No s'ha fet gaire destrossa, per sort, però m'ha fet passar molt mala estona. Recordeu que demà torna a sortir en Vice a llò de l'Ulises a Antena 3. Fa de Javier, que és fill de no sé qui. Que no se'm descuidi: JA HA NASCUT EN ROGER i la seva mami està estupenda i el nen és molt rebonic. FELICITATS FAMILIA CREHUET-PADRÓS Petons a tots i bona nit

Me'n descuidava.

Aquest és el Vice, el nostre amic important. Demà al vespre surt al no sé què d'Ulises, a Antena 3. Sortirà al final del capítol i la setmana vinent ja sortirà més estona.

En Rafa m'ha passat el seu "curriculum".

No deixeu de veure-ho!!!!

Teatre
Falstalf de W. Shakespeare. Direcció: Konrad Zschiedrich. Gira per Catalunya
Molt soroll per res de W. Shakespeare. Direcció: Konrad Zschiedrich. Gira per Catalunya
Qrial'n Welfa. Direcció: Andreu Banús. Teatre Poliorama i Gira per Catalunya
El celacanto azul de Germán Madrid. Direcció: Antonia Castillo. Teatro de Bellas Artes de Madrid y gira per Veneçuela
Novecento, d'A Baricco. Direcció: Vicenç Miralles Sala Gòtica i Sala Beckett 2005
Fora, davant la porta de W. Borchert. Direcció: A. Morcillo. Sala Maria Plans i Teatre de Ponent, 2005
A escasos metros, d'A Morcillo (col·laboració especial). Direcció: Manuela Lorente. Teatre Nou Tantarantana, 2004
Calígula, d’Albert Camus, direcció: Ramón Simó (TNC, 2004)
Els fussells de la senyora Carrà, de Bertolt Brecht, direcció: Oriol Broggi, Teatre Nou Tantarantana de Barcelona 2004.
La dama de Piques, actor al Gran Teatre del Liceu (2003)
Monòleg Novecento, d’Alessandro Baricco, direcció: Vicenç Miralles, Teatre de Ponent 2003 i gira per Catalunya
Cap a la mort, d’Alfonso Sastre, direcció: Pep Pla. Teatre Artembrut de Barcelona 2003
L’alegria que passa, de Santiago Rossinyol, direcció: Meritxell Roda (2002)
Les tres germanes, de Txèkhov, direcció: Konrad Zschierich (2001). Sala Maria Plans de Terrassa amb coproducció del Centre Dramàtic del Vallès.
Les tres germanes (2000), Sala Muntaner de Barcelona durant la Mostra de teatre.
Cinema
2005 Reflejos de David Sánchez (curtmetratge) Premi al millor actor protagonista al Festival de Girona
2005 Espiral, de Verónica (curtmetratge)
2005 Un solo camino de Lara Vilanova (curtmetratge)
2005 Sin tí, de Laia Ateca (curtmetratge)
2005 Violeta de David Raya (curtmetratge)
2005 La torre de crsital de Raul Ruiz (curtmetratge)
2004 Cristal ahumado de Pau Soteras (curtmetratges)
2004 Té rojo para dos, de Lara Vilanova (curtmetratge)
2004, La dama de los animales. Dir.: Liran Diamant (curtmetratge)
2004, Zona cero. Dir.: Josep Morató (curtmetratge)
Curtmetratge, Meir, d’Oriol Jara
Llargmetratge Aquella casa al lado del manicomio, direcció J.J. Wilson, Festival de Sitges 2002 .... i altres curmetratges
[...] Vaig dir adéu a la meravella, quan vaig veure enfondrar-se els immensos icebergs del Mar del Nord, vençuts per la calor. Vaig dir adéu als miracles, quan vaig veure riure, els homes que la guerra havia destrossat. Vaig dir adéu a la ràbia, quan vaig veure omplir aquest vaixell de dinamita. Vaig dir adéu a la música, la meva música, quan vaig aconseguir tocar-la tota, en una sola nota d’un instant. I he dit adéu a l’alegria encantant-la, quan t’he vist entrar aquí... (Novecento, d’Alessandro Baricco)
Animador de carrer a Universal Studios Port Aventura, 1997-2000
Animacions amb Comediants, amb companyias pròpia i per lliure
Espectacle, Ángeles y otras aves, Trapezi teatral, actor-guitarrista
Imparteix classes per a joves amb direcció de tallers des de l’any 1999