Eleccions el proper 28 de Novembre

Bona nit a tothom,



la majoria de vosaltres passeu del tema, ho sé, però com que jo no passo aquí ve el meu rotllo:



El 28 de novembre HEM d'anar a votar. D'això no en tinc cap dubte. El problema ve quan he de decidir a qui votar.



PP i Ciutadans descartat, així que 2 programes electorals menys a llegir.



PSC, Iniciativa i Esquerra: em tenen desencisada.

Per cert, el programa electoral d'Iniciativa m'ha costat de trobar. A més avui ha vingut propaganda a la bústia i encara no sé què pensar: el primer punt "Crear ocupació estable amb salaria dignes, en una economia neta, moderna i justa". Això els defineix? Quin partit no porta en seu programa electoral crear ocupació?

Segon punt: "Més política social per fer front a la crisi". Fins i tot la dreta més carrinclona diu el mateix.

I aquí ho deixo, perquè els altres 4 punt estan de "relleno"

El programa d'esquerra l'he trobat de seguida i el llegiré més tard. Té 236 pàgines i el llegiré amb calma i interès perquè, tot i que no m'agrada com funciona, segons un qüestionari que he fet per saber qui havia de votar m'ha sortit ERC. M'ho llegiré amb carinyo, però...

I el programa del PSC, no sé perquè, però m'ha fet mandra fins i tot descarregar-lo (ja no parlem de llegir-lo!)



Ens queda Reagrupament, que he trobat el programa, però del qui no en sé res de res. Demà hi faré un cop d'ull que només té 131 pàgines (és e més curt que he trobat)



I per últim tenim el partit d'en Laporta, el SI, de qui m'he fet un fart de buscar el programa però no l'he trobat. I no l'he trobat no perquè sigui torpe, que podria ser sense cap mena de dubte, sinó perquè no en tenen!!! I si considerem el seu Manifest Electoral com un programa, doncs resulta que només hi ha un punt: proclamar UNILATERALEMENT, la independència de Catalunya. Quils va parir!!!!! Independentista sí, de tota la vida, però votar un partit que no té ni programa electoral. No entenc què pretenen. Està clar que no obtindran prou vots per Governar, per tant només ens serveixen per pactar amb els altres. I jo com sé per on aniran? La independència us transmet què n'opinen dels temes que més ens importen? Sanitat i Educació, per exemple. En fi, un altre partit descartat.



Ara us deixo, que encara he de llegir 3 programes electorals!



Bona nit, que descanseu i que intenteu il·luminar-me perquè no en tinc ni idea de qui votar el proper 28

Els temps estan canviant, acudits, tetes i pijades

Encara porto al cotxe l'ordinador de les princeses que li vam posar a la Mel l'últim cop que vam baixar a Barcelona i ahir, que la Gemma va tenir la "tancada" vaig portar jo a les 3 nenes al cotxe tornant de ballet. Un cop més la conversa entre la Mel i la Laia em va deixar al·lucinada:




La Mel obre l'ordinador, que no té piles ja, i li diu a la Laia



-Parlo amb el tiet Peque



I es posa a teclejar com una loca



Para mirant la pantalla i després d'uns segons la Laia li diu



-Què t'ha contestat?



-Que la Mel, la Laia i la Mònica són més maques que la lluna



Ja veieu, la Mel té un ordinador sense piles però amb el Messenger i el facebook instal.lat!!!! Això sí, no en tenen ni idea del que és un cassette o un vídeo. ELS TEMPS ESTAN CANVIANT



***********************



Avui ha sigut un dia profitós:



En primer lloc m'he pesat i ja he perdut 3 kg. Moriré perquè no pot ser sa perdre 3 kg en menys d'una setmana però estaré prima.



Després he anat a bancs, Ajuntament i al CAP. Al CAP hi havia un cartell que posava "Torno a les 11.00". La recepcionista deu haver fet una pausa per esmorzar, i el metges també perquè a la sala d'espera hi havia la Montse i la Marta amb el seu home i el millor tema de conversa per passar el temps agradablement han sigut els acudits:



Quina és la diferència entre el detergent i els Mossos?

Que el detergent té agents actius



Un senyor va a l'Ajuntament per la tarda i es troba la dona de fer feines.

Que no treballen aquesta tarda?

No senyor, a les tardes no venen, és al matí que no treballen.



Un senyor amb una minusvàlua va a demanar feina a l'Ajuntament

Però quina invalidesa té vostè perquè jo el veig perfecte?

Doncs miri és que m'han operat i m'han tret els testicles.

Al cap d'uns dies el truquen per confirmar-li l'horari laboral

Miri vostè, treballarà de 12.00 a 14.00

Perquè no puc començar a les 08.00?

Doncs perquè nosaltres de 08.00 a 12.00 ens toquem els collons i vostè...



Després dels acudits ha tornat la recepcionista, les infermres i els metges. A les 11.20. Deuen esmorzar tots junts perquè són molt amics.



Més tard m'han preguntat:

Vols que t'ensenyi les tetes?

He accedit a veure-les encantada i MARE DE DEU SENYOR, quines tetes. Jo també les vull. Si jo tingués aquestes tetes ni ho preguntaria, les aniria ensenyant tot el dia.



************************



I mireu quina cosa més xula he trobat avui en un e-mail

Nutrició cel.lular, Cafè de l'Art, Nim i mobiliari

Bona nit a tothom,

ja us vaig avançar que aquesta setmana he començat el règim, buenu, la meva cosina no en diu règim, és nutrició cel.lular, o sigui, esmorzar i sopar un batut sabor "capuccino", dinar normal i prendre 1.5l. de tè quemagrasas i unes pastilles de vitamines i herbes (espero que realment sigui així).

No ho porto tant malament com creia que ho portaria però no puc deixar de pensar en els croissants de xocolata del Cafè de l'Art, les ensaïmades, la Sacher i el cava que prenia amb la Gema i el Josep els divendres a la nit a l'estiu, les cervesetes els dimecres de la "madre borracha", el bocata vegetal de tonyina amb confitura de pebrot vermell que amb tant de carinyo li preparava a la Montse, les mandonguilles que devoraven la Mel i l'Heribert, la xocolata de taronja i canyella que li feia al meu pare... enyoro el Cafè de l'Art i enyoro l'anar i venir de gent que rondaven per allà al llarg del dia. Aviat farà un any que vaig tancar. Potser per això estic una mica més nostàlgica. Però avui la principal causa del meu tancament, el meu bebo, pancho i bendito Nim ha fet 6 mesos. Està més guapo que totes les coses. Ja l'anem coneixent i treu el seu caràcter, normalment rialler i divertit, tendre quan estem a soles i anti-social quan s'acosten les set de la tarda. El temps que passo amb ell i amb la Mel fan que valgui la pena aquest canvi de vida.

Ara sóc una maruja desesperada, que es descuida que els dimarts toca "sico" i enlloc del xandall li col.loca a la nena un vestit que vola, que surt de casa sense toallites, que va tot els dia bruta de llet agra, verduretes i fruitetes... No us ho creureu, però anava més descansada quan tenia el Cafè de l'Art que ara que estic toooooooot el dia a casa. Busco una estona per tot però no aconsegueixo acabar res de res. La casa està més bruta i desendreçada que mai, la pila de roba per planxar no fa més que créixer, els plats s'apilen a la pica fins que no hi caben més i em costa trobar un moment per escriure el blog i desfogar-me.



Avui, en vista del meu fracàs en el intent en ser mare, esposa i mestressa de casa, he decidit trobar temps per mi. Sé que sona egocèntric però si jo estic de bon humor els altres tenen més possibilitats de ser feliços. Aquest matí, mentres en Nim jugava a l'estora, he fet ioga amb la Wii. Ja feia dies que no jugàvem amb la Wii perquè entre el sofà i la tele no hi ha prou lloc per moure’s amb el meu "estil", així que aquesta tarda he torturat el pobre Oriol, paciència de sant té aquest noi, i hem canviat la tele de lloc. I per canviar la tele hem hagut de moure la prestatgeria, i el sofà, i el ficus, i la palmera, i l'ordinador, i la taula de manualitats de la Mel, i l'estanteria de figuretes frikis de l'Ori. Total, que només ha quedat al seu lloc la taula del menjador i aquell moble d'estil "isabelino" que des de que ens van regalar el volem llençar perquè és lleig i inútil.



Després d'aquest esforç espero seguir trobant temps per mi mateixa i poder jugar a la Wii i escriure aquest blog, que fa que al final del dia em desfogui i vegi que el que és realment important ho tinc al meu costat. Trobar temps per dutxar-me en més de 3 minuts també estaria bé.

Book

Avui en Xavi Comella ens ha passat aquest video. Espero que el gaudiu tant com nosaltres!

La recepta dels famosos Macarons. Visca el règim!

Alguns ja sabeu que fa poc va morir la meva tieta Lola. I alguns altres sabeu que la meva cosina Isa es casa aquest Juliol. Doncs bé, com que la Lola va morir la família vol estar una mica més unida i estant intentant arreglar alguns problemilles familiars i ser tots amics i estimar-nos. Una cosina amb la que hem recuperat la relació ven coses d'aquestes de l'Herbalife o el Naturhous o...el que sigui. I a la meva mare se li ha acudit que una forma de facilitar les coses és posar-me a règim ella em paga els productes que li he de comprar a la meva cosina Raquel. L'explicació que va donat ma mare perquè ho faci és que la meva cosina Isa, a la qui adoro, es casa aquest Juliol i vol que jo vagi molt guapa. Per això m'he d'aprimar amb els productes que ven la meva altra cosina. Els qui coneixeu a ma mare sabeu que no val la pena portar-li la contrària. Jo prefereixo fer el del Pes Ideal, que només inclou una dieta saludable, sense pastilles, batuts, barretes... Però el començo i el deixo sovint perquè em costa pagar tant de menjar saludable i no m'agrada haver de pesar-ho tot. Així que la setmana vinent, tenim trobada familiar i em donaran els batuts i tes per fer aquest règim.




Però com que encara em queda una setmana avui he fet Macarons. No macarrons no, Macarons. Unes galetes molt famoses que ara s'han posat de moda especialment a París, Londres i Nova York. He passat el matí buscant receptes diferents receptes fins que he trobat una que m'anava perfecte perquè tenia ja a casa tots els ingredients:



-130 gr de famina d'ametlla. No en tenia exactament, però em quedava ametlla molta dels panellets. Però només hi havia 100gr i l'he fet així.

-130gr de sucre glaç. Només n'he posat 100 perquè hi hagués la mateixa quantitat que de sucre.

-80gr de clares d'ou. N'he posat dues.



Hi ha receptes que aconsellen tamisar el sucre glas i la farina d'ametlla per separat i d'altres que ho aconsellen fer junt així que ho he fet de les dues maneres.



Després he muntat les clares d'ou. Ho he fet amb la thermomix i les he muntat massa. La propera vegada he d'intentar muntar menys les clares.



Després ho he barrejat enèrgicament, fent cercles. Fins que ha quedat una pasta fina i homogènia. En aquest punt hi he posat el colorant, vermell perquè les galetes quedessin roses per la Mel. Ho he tornat a remenar i no ho hauria d'haver fet. La propera vegada posaré el colorant que barregi les clares amb la farina i el sucre.



Després he posat la barreja a la màniga pastissera i he intentat fer puntes d'uns 2 cm. des de dins, des del centre.



Després s'ha de deixar reposar entre 15 minuts i tota la nit segons cada recepta. Jo les he deixades reposar unes 3 hores.



Desprès les he posat al forn a 160º. Algunes receptes posa 155º i altres diuen 175º. Hi han estat 7 minuts però m'ha semblat que encara no estaven. Les hi he deixat 2 minuts més.



Les he tret del forn i he vist que no eren el que havien de ser. No ha pujat el "peu", una característica d'aquesta galeta. I el sobre no era llis i brillant.



És important que per la propera vegada trobi la farina d'ametlla i no munti tant les clares.



He trobat que a la Mel, només per ser roses, ja li agradarien. N'he tastat una i m'ha semblat molt dolça, així que enlloc de farcir-la amb merengue ho faria només amb les clares muntades, una mica de sucre, poc, i el colorant blau.



Com que no he tastat les originals no sé si m'han quedat bé de gust o no però ens ha agradat molt com han quedat. Espero que us atreveiu a provar-ho!

Fornejades

Acabades