dissabte, 21 de juliol del 2007
Incendi
Divendres vam estar ben entretinguts amb l'incèndi, el primer de la temporada a les nostres contrades, que va començar poc abans de les quatre de la tarda darrera el Restaurant Mas Sicars (on treballa l'Ori). De seguida vam rebre trucades de gent que estava convençuda que a l'Ori se li havia escapat la ma amb un souflé!
Es va desallotjar molt ràpid el càmping Mas Sant Josep, on tenim una parcel.la per passar-hi els diumenges, primer amb la intenció que els avions i helicòpters agafessin l'aigua de la piscina i després per protegir la gent del fum.
De sobte un canvi de vent. Es van haver de desallotjar Les Teules, on viuen els meus pares. Jo portava estona dient-li a ma germana que no calia que pugessim a tancar, que el foc no estava tant a prop, però m'equivocava. Quan vaig reaccionar ja no em van deixar pujar.
També van desallotjar Roca de Malvet, on viuen la Isa, en Jordi i la Júlia. La pobre Isa estava sola i la Júlia dormia. Va haver d'agafar la nena, els seus quatre gossos, rebentar la porta del veí que no hi era i agafar-li el seu gos també. Va aparèixer al poble amb 5 gossos i la nena tancats al cotxe!
Gràcies a aquest desallotjament tan ràpid, segons alguns precipitat segons jo perfecte per permetre treballar, el foc només va cremar entre 9 i 12 hectàreas, depenent del diari que llegeixis, i cap a les 8 del vespre va quedat controlat.
L'evacuació va ser ràpida i va permetre treballar sense interrupcions a la policia, bombers, ADF...
Encara no se saben les causes tot i que no sembla intencionat. Va ser un únic focus i els piròmans ja sabem que ho fan tot a lo bèstia.
Després us deixaré un parell de fotos al meu fotoblog.
dijous, 19 de juliol del 2007
La Laia ha fet 3 anys
Avui és l'aniversari de la Laia. Ja ha fet 3 anys i és una nena preciosa que al setembre començarà al cole dels grans.
La Laia és molt especial per mi. Ja abans que vingués al món la vaig sentir una mica meva. Encara no havia nascut la Mel i la Gemma, la seva mare, és la meva germana, la millor del món, i la meva millor amiga.
Per tot això el seu embaràs i el seu naixement van ser molt i molt especials per mi.
La cosa va canviar quan la vaig veure i conèixer. És un crac de nena! Guapa, divertida, simpàtica, llesta... i allò especial que vaig sentir durant el seu embaràs i naixement es va convertir en un amor desmesurat. És la millor neboda del món mundial. carinyosa com ella sola i, sobretot, molt divertida.
Us deixo unes quantes fotos d'ella: del dia que va néixer, del seu primer aniversai, del seu segon aniversari i, per acabar, la d'avui.
Gràcies Laia per el sopar que em gaudit avui tots junts i per ser la millor neboda que pugui exisitir.
T'etimem, ja ho saps i descansa que demà anirem a veure Grease, a sopar un frankfurt i als cavallitus. És festa major i passarem tota la setmana celebrant que ja tens 3 anys!
La Laia és molt especial per mi. Ja abans que vingués al món la vaig sentir una mica meva. Encara no havia nascut la Mel i la Gemma, la seva mare, és la meva germana, la millor del món, i la meva millor amiga.
Per tot això el seu embaràs i el seu naixement van ser molt i molt especials per mi.
La cosa va canviar quan la vaig veure i conèixer. És un crac de nena! Guapa, divertida, simpàtica, llesta... i allò especial que vaig sentir durant el seu embaràs i naixement es va convertir en un amor desmesurat. És la millor neboda del món mundial. carinyosa com ella sola i, sobretot, molt divertida.
Us deixo unes quantes fotos d'ella: del dia que va néixer, del seu primer aniversai, del seu segon aniversari i, per acabar, la d'avui.
Gràcies Laia per el sopar que em gaudit avui tots junts i per ser la millor neboda que pugui exisitir.
T'etimem, ja ho saps i descansa que demà anirem a veure Grease, a sopar un frankfurt i als cavallitus. És festa major i passarem tota la setmana celebrant que ja tens 3 anys!
dimecres, 18 de juliol del 2007
Resum del 14 al 18 de Juliol
Us vull deixar un post molt ràpid amb un resum dels aconteixements fins a data d'avui. Diumenge teniem una barbacoa que malauradament es va cancel.lar perquè l'Arantxa tenia angines (des d'aquí li vull desitjar una ràpida recuperació), així que vaig dinar una paella del club amb la meva mamita i la suegri, que per cert es va portar molt bé i ens va fer un favor enorme venint a casa per cuidar de la Mel mentre l'Ori i jo treballavem, i després cap a casa. La Mel i jo vam fer una fantàstica migdiada de 5 a quarts de 9. Estava esgotada. Després no hi havia manera que anés a dormir, però com que dilluns teníem festa...
Dilluns la Mel no va anar a l'escola perquè ens vam adormir tots. Vam pujar a Girona a comprar un ganivet per l'Ori (que costa 300€!) però la botiga estava tancada, així que hi tornarà demà a la tarda. Després vam baixar a Castellbisbal, a dinar amb el suegri. Com sempre va ser un dinar excel.lent i una estona agradable. En Josep tenia una reunió i jo volia veure una exposició, així que vam portar a l'Alba a Barcelona i vam para a la seva escola per veure si podíem rampinyar alguna cosa ara que tanca, però res, no vam trobar res que ens poguéssim emportar a casa.
Ens vam acostar al Palau Robert, però l'exposició que jo volia veure no era allà i la que hi havia no em va agradar perquè tenia al cap que jo volia veure l'altre. Allà ja ens vam despedir de l'Alba i vam tornar cap a casa. És terrible anar per Barcelona, en cotxe o a peu, és igual, és horrible!
Havíem quedat amb la Sus, en Manel i la Janna per anar a sopar a Plats Bruts.Ens ho vam passar molt bé i les nenes es van estar relativament quietes.
Dimarts a treballar i a la tarda jo volia anar amb la Mel i l'Ori a la piscina dels meus pares però la piscina estava verda i vam anar cap a la piscina de la Sus i en Manel. Finalment no ens vam banyar, però vam passar tota la tarda xerrant al seu jardí.
Al vespre sopar romàntic i visionat d'una pel.lícula gènial: EL FESTIN DE BABETTE, deliciosa, tendre, amb un sentit de l'humor que no sé com descriure, no sobra cap plànol i la fotografia... Per mi una obra d'art. Està basada una novel.la de l'escriptora de Memorias de Africa.
Aquest matí un altre copa a la feina i després han pujat en Jordi i la Nati amb en Marc i hem passat la tarda en una terrassa del passeig marítim de Platja d'Aro, al costat de Friends. Sempre em fa molta il.lusió quan venen. El nen és una monada i ells un encant. La Susana i la Janna també han vingut amb nosaltres.
A la nit hem anat amb elles i en Manel a sopar al restaurant on treballa l'Ori, a Mas Sicars, i el menjar estava per llepar-se'n els dits. Hem començat amb una sopa de pa amb tomàquet amb pernil, foie i gelat d'alfàbrega. Després hem picat unes torrades amb tartar de salmó. Un timbal d'esqueixada de bacallà. Uns escamarlans de Palamós, molt petits, i molt però que molt saborosos i unes tallarines al seu estil, que la Mel ha deborat en un vist i no vist.
De segon jo he menjat la cuixa de cabrit amb foie, rúcula cristalitzada, tomàquet confitat i salsa d'Oporto. La Sus un filet a l'oporto, en Manel un entrecot al pebre i les nenes han compartit un rap a la planxa amb verduretes de la Vall d'Aro. Per postres jo una sopa de llet merengada amb sorbet de mandarina i ells sorbets de síndria i llimona. Tot regat amb txacolí. Cafè i pacharan.
Quan hem acabat la Mel volia anar a la discoteca a ballar. I ara només té 2 anys! Ens podem prepara quan fagi els 14!
Ara que ja us en he fet cinc cèntims us deixo per tornar a veure el final de EL FESTÍN DE BABETTE.
diumenge, 15 de juliol del 2007
Coses que m'agraden molt
M'agrada molt que entri aire fresquet pel balcó de l'habitació, a mitja tarda, quan ja no hi toca el sol i faig la migdiada
M'agrada molt el primer cafè del matí quan me'l prenc sola, asseguda a la cuina i en total silenci
M'agrada molt quan visc un moment adonant-me que és de completa felicitat
M'agrada molt saber que el carril bici que m'ha posat a on aparco és provisional i que desapareixerà després de la Festa Major
divendres, 13 de juliol del 2007
La Marató
Avui no tinc gaire res a dir i demà serà un dia molt dur. Es juga la Marató! Gran dia pel socis i, en el fons, per nosaltres també. Tot el dia al sol i quan tens la sort d'estar al putting green xerres una estona, si et toca aproach et tumbes a la bartola, quan vas a avituallament et menges un gelat i si et toca recepció gaudeixes de l'aire acondicionat.
És veritat que hi ha moments complicats i que l'estona del repartiment de premis és un pal però en general no està tan malament.
Segur que això ho escric avui perquè ja ha passat un any de la darrera i demà després de tot el dia allà canvio d'idea, però si no m'animo jo mateixa qui ho farà?
Bé, us deixo que vaig a veure CQC abans de caure rodona.
Descanseu i intentaré estar més alegre demà passat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

